desembre 2016 | Sant Feliu de Llobregat

|

|

L'entrevista

Què ha significat per a tu el Casal de Joves?

Josep: Amb uns companys músics vam tenir un paper important en la reivindicació que vam fer a l’Ajuntament per crear el Casal de Joves i que els diferents grups tinguessin un espai per assajar. A partir d’aquí, ens trobàvem al bar i anàvem als concerts i a les exposicions que organitzava el Casal. Va ser un punt de trobada amb gent que no coneixia i en un moment en què el concepte de tribus urbanes era molt marcat. En aquest espai confluïa i es reunia tota aquesta gent tan diversa. A la majoria li agradava la música i després van sorgir grups forjats al Casal. Va ser un punt de reunió i una llavor de futurs músics, com The Penguins i The Kapitats. Si no hagués existit el Casal no hi hauria hagut tants grups.

Laia: Un espai on m'he sentit còmoda i amb llibertat per fer propostes i plantejar iniciatives. Quan hi vaig anar per primera vegada ja tenia clar que volia dedicar-me a la interpretació i amb algunes amigues volíem promoure el teatre, l'art i la cultura jove a Sant Feliu, ja que crèiem que hi mancava. Allà ens van proposar constituir-nos com a associació cultural amb seu al mateix Casal de Joves. D'aquesta manera va néixer Fora de Text, que és un dels projectes que més m'he estimat. Teníem un espai per crear, la llibertat per desenvolupar activitats, esdeveniments on mostrar les nostres propostes i sentíem que el que fèiem no només ens enriquia tan personalment com professionalment a nosaltres sinó que també estàvem aportant quelcom a Sant Feliu. A part d'aquesta experiència també vaig ser alumne al taller de dansa dancehall durant dos o tres anys.

Per què creus que és important l'existència d'aquest espai per al jovent de la ciutat?

Josep: És important que hi hagi un espai on el jovent tingui un aparador per mostrar la seva creativitat i que a més sigui un centre cultural on els joves puguin expressar les seves inquietuds artístiques.

Laia: Perquè considero que vivim en una societat adultcentrista on se situa a l'adult com el que té valor, la veritat absoluta i l'autoritat inqüestionable només per tenir una certa edat. Una cultura on els i les joves són infravalorats i menyspreats necessita un espai on puguin sentir-se lliures, còmodes i inclosos. Un casal de Joves facilita aquesta trobada d'idees, aquest suport entre ells i elles, la capacitat d'autogestionar-se i empoderar-se, sentir-se útils i valorades.

Quines necessitats creus que té el col·lectiu de joves d'avui dia?

Josep: Els bucs d’assaig continuen sent una necessitat per als joves músics que volen assajar, però també tot allò relacionat amb l’assessorament de temes com l’atur, la feina, la sexualitat, les preocupacions juvenils, les drogues. També és important la formació en noves tecnologies i l’accés a Internet. Aquesta és la referència del Casal, però no ho ha estat del tot perquè s’ha decantat més cap a la música. S’hauria de fer en aquest espai tot allò relacionat amb el jovent perquè s’ho facin més seu.

Laia: No ho sé, potser no són les mateixes que jo tenia a la seva edat o potser sí. Voldria preguntar-los-ho, però no amb una enquesta que fan una estona a l'hora de "mates" per estalviar-se la "xapa" d'una professora desmotivada pel trist sistema educatiu que li està tocant patir, sinó en un espai de reflexió, on es creguin realment que el que escriuran o diran serà escoltat, analitzat i valorat. On sàpiguen que té molta importància la seva resposta sincera perquè serà aplicada i anirà a favor seu.

Jo actualment tinc poques coses clares, però recordo que amb 15, 16 o 17 anys encara en tenia menys, i potser si m’haguessin preguntat llavors: "quines necessitats tens?" És probable que no sabés per on començar, o no em sentís en confiança per expressar-me depèn qui em fes  la pregunta. Crec que és important que aquesta pregunta sigui conduïda per professionals, educadors socials especialitzats en joves i amb capacitat per connectar amb ells i elles i en un espai adequat.

Com definiries el jovent d'avui?

Josep: No veig gaires diferències amb el passat, sobretot d’actitud. En  l’àmbit musical l’aprenentatge és més ràpid gràcies a les noves tecnologies. Ho tenen més fàcil per fer difusió de la seva música. D’altra banda, trobo que hi ha un cert desinterès per assistir a concerts. Actualment s’ha perdut la diferència estètica musical. Abans era molt divertit veure els heavies, els rockers o els punkies i ara ho veus tot molt més homogeni. Pel que fa a la solidaritat, n’hi havia  igual però potser no tenia tant renom. Ara van a les ONG, abans potser només existia la Creu Roja.

Laia: Em  fa  la sensació que està incomprès i desatès, suposo que per això em sembla que bona part del jovent se sent desmotivat i desvaloritzat. Hi ha diferents perfils de joves però crec que pel simple fet de ser joves són vitals, enèrgics i creatius i s’ha d’aprofitar i motivar aquesta vessant.

 

 

Creus que hi ha alguna necessitat que no estigui coberta per als joves a Sant Feliu?

Josep: Potenciaria altres activitats artístiques com la cinematografia, la fotografia, la pintura i la resta d’expressions plàstiques i també el teatre, perquè la vessant musical ja està engegada i ben encaminada. Cal conservar-la i cuidar-la, però amb els grups que hi ha, va en marxa prou bé. Per exemple, al disc de La Marató aquest any hi ha dos grups o artistes de Sant Feliu: Cybee i Ramon Mirabet.

Laia: La part “material” està coberta des del meu punt de vista, s’adapta a les demandes que verbalitzen els i les joves però penso que calen més (en el sentit quantitatiu) especialistes, animadores professionals, educadores… Persones amb l’empatia necessària per connectar amb les i els joves per crear més espais d’intimitat, confiança i reflexió.

Coneixes el projecte de reforma del Casal? Què et sembla?

Josep: Sí, per sobre. Està molt bé perquè es podran fer concerts a qualsevol època de l’any, també a l’hivern, i amb equips de so fixos. Aquesta era una de les carències del Casal i sempre n’ havíem parlat. Tindrà tot el que hauria de ser el Casal. A part dels bucs d’assaig també hi haurà sales d’exposicions i una cafeteria, que és important com a punt de reunió d’artistes.

Laia: Em sembla que "la façana" és perfecte, penso que té espais molt interessants i considero que s'ha intentat que hi tinguin cabuda tot tipus d'activitats i necessitats. Tinc moltes ganes de veure'l acabat! Per dins, en concret el projecte per a joves, no el conec directament i és el que em sembla més interessant i on més s'ha de parar atenció.

Vas participar en el procés de participació del nou Casal de Joves?

Josep: No, ni m’ho vaig plantejar perquè crec que ho ha de fer la gent jove.

Laia: Sí, però m’era complicat assistir a les trobades per la feina i no vaig poder implicar-m’hi.

Creus que s'adapta a les necessitats del jovent d'avui en dia?

Josep: Les inquietuds coincideixen i potser n’hi ha algunes de noves. Crec que sí, s’adapta perfectament a les necessitats del jovent d’avui en dia.

Laia: Possiblement sí, com he dit abans no sé ben bé quines necessitats tenen els i les joves avui dia, però com a mínim serà un casal menys discriminatori i més inclusiu que l’anterior: hi podran entrar persones amb diversitat funcional, com per exemple joves amb cadira de rodes. És un gran què!

Al llarg dels anys al Casal de Joves s'ha potenciat molt la música. Explica la teva experiència en aquest sentit.

Josep: Com a membre del grup La Fiebre del Oro vaig participar en la inauguració del Casal de Joves a finals dels 80 fent de teloners del grup La Frontera. A partir d’aleshores vaig fer ús del Casal i vaig ser un espectador habitual dels concerts que s’hi feien. Anava a veure qualsevol concert de qualsevol estil perquè ens agradava la música i ens agradava poder veure concerts aquí. Al Casal van venir grups de fora i molt famosos, com Antònia Font o La Gossa Sorda, quan no eren gens coneguts i amb només 50 persones de públic. Actualment encara vaig a concerts, he fet amistat amb joves músics d’avui i estic encantat de l’escena musical d’avui a Sant Feliu. Recentment, al mes d’octubre d’aquest any, vam tocar amb La Fiebre del Oro en la festa de comiat del Casal de Joves abans de la demolició de l’antic edifici. I també ho va fer el meu nebot, que toca la guitarra al grup local Public Mayor. Actualment tinc el blog Sant Feliu Music, on classifico els grups musicals de Sant Feliu des dels anys 60 i anuncio els concerts que es fan a la ciutat. També col·laboro en el magazín El Mirall de Ràdio Sant Feliu amb la secció mensual Radio Transmissions, juntament amb Jordi Jiménez, on abastem estils relacionats amb els grups de Sant Feliu. A més, com a J&J Produccions organitzem diferents esdeveniments com la inauguració d’una exposició amb l’edició d’un Franzine per celebrar els 40 anys dels Punk o altres en el marc de la Setmana de la Poesia.

Laia: Tinc molts amics i amigues que han utilitzat els bucs de música però jo personalment no els he utilitzat. Crec que s'havia de pagar últimament per fer-los servir i considero que no cal, encara que sigui simbòlic el preu, penso que hi ha joves que no poden accedir a aquest preu simbòlic i que hi ha altres maneres d'aconseguir que es tingui cura i respecte del material i l’espai cedit.

Quins altres àmbits s'haurien de potenciar a partir d'ara?

Josep: És bàsic que tot estigui centralitzat al Casal, tant les diferents expressions culturals com l’assessorament en totes les matèries que preocupen els joves.

Laia: El teatre! Penso que potenciar la interpretació i l’art en general és necessari. També penso que s'haurien de fer polítiques ecologistes dins del Casal, ser més contundents i prendre mesures contra el masclisme en els i les joves, analitzar i tractar la islamofòbia, la xenofòbia, el feixisme i qualsevol tipus de racisme o discriminació.