454
juliol 2014 | Sant Feliu de Llobregat
|
següent >>
Manuel Ferrón | President del Club Natació Sant Feliu
“Des de fa quatre anys estem entre els deu millors clubs de natació de Catalunya”
Diu que no li agrada el protagonisme però el cert és que els 15 anys que Manuel Ferrón fa que està al capdavant del Club Natació Sant Feliu l’han situat molt sovint al mig de qüestions que han portat cua a la ciutat. Amb 60 anys i prejubilat des de fa una dècada, aquest santfeliuenc adoptat diu que ha viscut amb il·lusió el fet de ser el president del Club malgrat les dificultats del camí. Ha vist amb emoció el creixement de l’entitat i la seva consolidació en l’àmbit esportiu. Li ha tret moltes hores de son la gestió del Complex Municipal de Piscines, amb episodis negres que li agradaria oblidar, com el tancament de les instal·lacions pels defectes en una biga del sostre. La seva fortalesa, el suport de la família i l’al·licient de veure prosperar els esportistes del Club l’empenyen a tirar endavant.
Estem en una fase d’estabilitat després de la intervenció municipal i en 3 anys podríem estar completament normalitzats.
El Club Natació Sant Feliu té 45 anys. Quan comença el seu vincle amb l’entitat?
Em vaig inscriure com a soci l’any 1977 per anar a nedar, però com a usuari, no vinc del món de l’esport. Els meus dos fills han estat des de petits vinculats al Club i tant la meva dona com jo ens vam anar involucrant per ells. Normalment els membres de la junta són pares que viuen intensament l’esport dels seus fills. Un dia, l’anterior president, Suadas, em va demanar si m’interessava estar a la junta i el 1998 hi vaig entrar com a vocal. L’any següent vaig ser elegit president de l’entitat.
El Club promou el waterpolo i la natació. Quin volum d’esportistes estan competint en aquests esports?
Som un dels pocs clubs que tenim les dues modalitats. I a més, com a excepcionalitat, en el waterpolo tenim equip a totes les categories, tant masculines com femenines. Hem tancat la temporada amb 203 esportistes, entre la natació i el waterpolo. Cal tenir en compte que hi ha 70 o 80 infants que fan les dues coses ja que en el club fins als 14 anys és obligat competir en les dues modalitats. A més, per qüestions de limitació d’espai i per temps, seria impossible separar-los des de petits.
Com ha evolucionat l’entitat en el camp esportiu?
S’ha anat creixent a poc a poc. Quan vaig començar com a president hi havia uns 100 esportistes i no en podíem tenir més per temes d’espai. El creixement real fort va ser a partir del 2006 quan ja teníem en perspectiva el nou Complex. Actualment a Espanya se’ns coneix tant per practicar waterpolo femení com masculí i se’ns comença a conèixer, sobretot en els darrers tres anys, en natació. A més, des de fa quatre anys estem entre els deu millors clubs de natació de Catalunya i això és una gran alegria. El cert és que de l’evolució esportiva, n’estem molt satisfets.
Com valora la temporada en waterpolo i natació?
En el waterpolo femení, des de fa uns quants anys i sobretot des que l’any passat vam perdre la categoria de la Divisió d’Honor, la màxima d’Espanya, vam fer una aposta pel planter de noies. I han fet totes una temporada excepcional. Les de categoria juvenil han quedat subcampiones d’Espanya i de Catalunya. Qui ens ho havia de dir fa 4 o 5 anys que les noies de juvenil i cadet guanyarien cinc vegades en una temporada a un equip de la talla del Sabadell! Pel que fa al waterpolo masculí hi ha molta més competència i tenim més dificultats, però seguim endavant. En natació cada cop tenim més presència en campionats i en alguns hem obtingut tercers i quarts llocs.
Pel Complex passen al voltant de 6.000 persones, entre les quals hi ha uns 2.000 infants que fan cursets de natació.
Al marge de la competició, fan cursos de natació. La ciutadania és més conscient de la necessitat d’aprendre a nedar?
En tant que el club gestiona el Complex de Piscines treballem en l’educació de la pràctica de la natació i oferim cursos de natació per a infants, adults, gent gran... A més, a través d’aquests cursos també tractem de captar nedadors per al club. La ciutadania ha assumit clarament que saber nedar és un aprenentatge obligatori, sobretot en els infants. Pel Complex passen al voltant de 6.000 persones, que són les que tenen dret d’accés a les diferents activitats que s’ofereixen, entre les quals hi ha uns 2.000 infants que fan cursets de natació. També per a la gent gran és cada cop més important nedar per a la salut, tot i que ens agradaria que hi hagués més gent d’aquest col·lectiu.
Fa 15 anys que és president del CNSF. Com valora aquesta etapa?
Vaig ser elegit el 1999 i m’han reelegit en tres ocasions, els anys 2003, 2007 i 2011. Ha estat una etapa molt il·lusionant, sobretot al principi, quan vam treballar per aconseguir les actuals instal·lacions perquè teníem clar que Sant Feliu no podia seguir amb “la banyera”, que és com li dèiem a l’antiga piscina. També en els inicis vam fer un esforç molt important per regularitzar la situació del personal. Han estat anys de nervis i de moltes nits sense dormir però totes les dificultats i mals moments els compensa el fet que avui pugui veure nois que eren nens quan vaig entrar de president i que ara porten els seus fills i filles a la piscina.
El Club té la concessió de la gestió del Complex de Piscines. Per què fan aquesta tasca?
Som un club esportiu que per necessitat del mateix club hem esdevingut empresa i tinc molt clar que si no poguéssim gestionar el Complex l’entitat no podria existir ni competir en l’àmbit estatal com fa. La concessió de les noves instal·lacions la tenim des de juny de 2007, tot i que anteriorment també gestionàvem l’antiga piscina. El Club és una entitat sense ànim de lucre i el nostre objectiu no és guanyar diners. Tot el que es guanya es reinverteix en l’esport del mateix Club, una altra part es destina a l’esport en general que es fa a Sant Feliu i si encara queden diners, aquests passen a la ciutat. He de dir que la concessió té un plec de condicions molt estricte i ambiciós per una ciutat com Sant Feliu. Crec que no hi ha cap instal·lació municipal gestionada per una empresa privada que tingui unes condicions tan dures.
Per què creu que el plec de condicions és tan dur?
Parlem d’un projecte que va prendre forma entre els anys 2000 i 2005, quan Espanya anava molt bé. El plec de condicions es va definir pensant que si el projecte havia de fer guanyar diners, que aquests no fossin per a una empresa externa ni per al Club, sinó per a la ciutat. L’objectiu era que el servei no li costés diners a l’Ajuntament i que obtingués un benefici aproximat de 50 euros per usuari a l’any. El problema és que no es va preveure que no hi hagués benefici. El plec ens té lligats perquè estableix que un 13% dels ingressos, no dels beneficis, ha de repercutir en Sant Feliu.
El Complex obre el 2007 i el 2008 es detecten problemes a les bigues del sostre. Les instal·lacions es tanquen set mesos. Com recorda aquella etapa?
M’agradaria no recordar-la però l’evolució econòmica del Complex me la recorda dia a dia. Amb l’esquerda de la biga el Club va patir molt. L’obertura del Complex es va fer amb força incidències i quan ja ho teníem superat la biga ens va fer anar més enrere del que estàvem inicialment. Vam perdre més de 700 socis aquells mesos. Costa tirar endavant perquè se’ns ha ajuntat una obertura dubtosa, la biga i el context general de crisi, tot plegat fa molt difícil créixer. Però se’ns ha ajudat a passar el tràngol i, si es creix una mica econòmicament, serem capaços de fer front al compromís.
Els problemes de construcció i la crisi van provocar la intervenció de l’Ajuntament, aprovada en el ple de setembre 2011. Era necessari aquell pas?
Ha estat una intervenció molt positiva que ha permès arribar a un nivell de coneixement real de la situació i a una implicació total entre Ajuntament i Club. S’havia de fer perquè l’Ajuntament és el propietari de les instal·lacions i va fer una aportació econòmica molt considerable per reduir gran part del deute financer que el Club havia adquirit i així permetre el funcionament del Complex. Evidentment quan es tracta de diners públics hi ha d’haver control. No oblidem però que el Club també va posar 2,5 milions d’euros per fer la piscina. Ara que ja s’ha acabat la intervenció, el Club segueix obert a col·laborar amb tots els partits polítics, tant si estan al Govern com si no, per oferir-los qualsevol aclariment.
Què s’ha aconseguit en els 2 anys d’intervenció municipal?
Que no hi hagi dubtes quan es parli de les instal·lacions del Complex i del Club. Va haver –hi una època que semblava que hi havia una política de sembrar dubtes, ja fos de manera intencionada o no, i ara s’ha trencat.
Com diria que està ara econòmicament el Complex?
Estem en una fase d’estabilitat després de la intervenció municipal i amb les mesures que seguirem aplicant crec que per poc que evolucioni econòmicament el país anirem millorant i en 3 anys podríem estar completament normalitzats. El cert és que es comença a percebre una certa millora de la despesa econòmica que els usuaris fan en el Complex i això és positiu.
Amb l’esquerda de la biga el Club va patir molt. Vam perdre més de 700 socis aquells mesos.