447
març 2013 | Sant Feliu de Llobregat
l'opinió
Lídia Muñoz Cáceres
Portaveu del Grup Municipal
d’ICV-EUiA-ISF
Lourdes Borrell Moreno
Portaveu del Grup Municipal Socialista
Rosa Maria Martí
Portaveu del Grup Municipal de CiU
Sergio Jiménez Cervera
Portaveu del Grup Municipal del PP
No tots som iguals
Les notícies que sentim contínuament sobre casos de corrupció fan que cada cop la ciutadania s’allunyi més de les institucions polítiques, creen desafecció i desconfiança vers els càrrecs electes, però no tots som iguals.
Per a nosaltres, no es tracta de pomes podrides com volen fer creure alguns, sinó que es tracta de corrupció institucionalitzada fruit de la connivència i complicitat de diversos actors i sobretot que per part dels poders polítics i econòmics s’ha instal·lat una percepció d’impunitat. Gürtel, Palau, ITV, Nóos, Bárcenas... tota una llista d’implicacions a les que no podrem posar fi amb mesures de maquillatge tipus cimeres o declaracions estèrils d’innocència.
A Sant Feliu som transparents, a banda de poder dir alt i clar que pertanyo a una formació política sense casos de corrupció a les nostres files, també des de l’Ajuntament estem posant les bases perquè això sigui una norma, més enllà d’una intenció.
Un exemple serà que properament veureu publicada al web municipal la declaració de béns dels regidors i regidores, de manera que no quedi en un calaix cada inici de legislatura, sinó que sigui accessible per a tothom.
Aquest accés lliure a la informació es veurà ampliat amb la propera modificació del Reglament Orgànic Municipal (ROM), que regula el funcionament dels òrgans de govern i de la institució; i també del Reglament de Participació ciutadana, una eina pionera a tot l’Estat que data de 1998 i que necessita ser revisada i actualitzada. I tot amb una intenció: que les informacions i les decisions que afecten a tothom siguin clares i completes i estiguin a l’abast dels ciutadans i ciutadanes.
El que és ètic i el que és immoral
No hi ha dia que no ens enduem un sobresalt. La crisi econòmica, l’atur i la corrupció s’han convertit en la nostra quotidianitat. No és estrany que la gran majoria de ciutadanes i ciutadans ens percebin com el problema, quan hauríem de ser la solució, o com a mínim part d’aquesta, dipositaris de la confiança que va vinculada al vot.
Sense entrar en la política d’alta volada, des de la qual és molt fàcil perdre de vista el ciutadà, tenim l’oportunitat des de la política de proximitat, la municipal, de demostrar que podem ser útils a la nostra ciutat i els seus ciutadans. Això pot ser així quan s’aposta per polítiques de consens no partidistes en què el concepte del bé públic no va lligat a unes sigles. En cas contrari, es governa només mirant cap a un costat i les decisions municipals solen estar determinades per la ideologia, on entenc que hi ha l’objectiu de perpetuar-se, moltes vegades allunyada del bé comú.
El govern de la nostra ciutat ha dilapidat, en poc menys de 2 anys, tota la credibilitat que podia haver acreditat fent polítiques socials solidàries i amb bonificacions en taxes i impostos, duent a terme una política ètica i transparent.
La nostra ciutat és una de les més cares del Baix Llobregat per obrir qualsevol tipus de negoci. Quan cada dia tanca un comerç, no sembla una mesura intel·ligent no fer res.
Les taxes s’incrementen per sobre de l’IPC, i es treuen de la màniga nous impostos com tenir animals de companyia. L’IBI puja. Ara es duen a terme moltes reunions per explicar què passa amb això de l’IBI, però la veritat és que només el PSC ha presentat al·legacions, i a la sala de plens es troba a faltar la pressió veïnal que hi havia durant l’anterior legislatura, quan l’IBI cada any baixava un 2% per voluntat política del PSC.
S’incrementa des del primer dia la despesa en sous de regidors i nòmines de nou personal, sense que fins ara, l’ alcalde, hagi accedit a mostrar al PSC els expedients d’aquestes contractacions, que s’han demanat fa més d’un any.
Per descomptat que no parlem de legalitat o il·legalitat, parlem de transparència, del que és ètic i del que és immoral. Els polítics amb responsabilitats de govern no poden convertir-se en una casta privilegiada, ans tot el contrari, qualsevol decisió política i tot cèntim gastat que s’aparti de l’objectiu del bé comú i de millorar la qualitat de vida de les ciutadanes i ciutadans és immoral i contribuirà a engrandir la percepció que ens hem convertit en un problema.
El primer pas és decidir què decidim
El 23 de gener passat el Parlament va donar un missatge clar: els catalans volem decidir. El Ple va aprovar iniciar el procés per fer efectiu el dret dels catalans a decidir el seu futur polític. Tot és política: des del compliment asfixiant del dèficit fins a la defensa de la llengua a les escoles. Se’ns encoratja a ser “actius i protagonistes d’aquest procés democràtic”. Les ciutadanes i ciutadans de Sant Feliu de Llobregat ens hi hem de sumar perquè és el moment que hem decidit viure.
El que passa ara a la política nacional és fruit del resultat d’unes eleccions i d’uns lideratges. La declaració del Parlament va ser construïda per tres forces de primer ordre: Convergència i Unió, ERC i ICV-EUiA. A més, es va comptar amb el suport de part de les CUP. En total 85 vots favorables i 41 en contra: volem decidir el nostre futur. A l’Ajuntament de Sant Feliu també diem la nostra i vam aprovar una moció conjunta dels grups de CiU i d’ICV-EUiA-ISF, amb el suport d’ERC, per donar suport a la declaració del Parlament.
I el primer pas era aquest, ara en calen més. Tal com diu la declaració: “El poble de Catalunya té, per raons de legitimitat democràtica, caràcter de subjecte polític i jurídic sobirà”. Sí, som sobirans, però també som responsables del nostre present i del nostre futur. Ara és moment de comprometre’s. Al nostre país els partits no tindríem cap sentit si darrere no hi hagués una societat civil implicada. Hem decidit que volem decidir i, per això, cal fer. Hi ha moltes opcions per poder-hi participar: Fem-ho!
El Gobierno cumple con sus compromisos con un ejercicio de transparencia sin precedentes
En un año el Gobierno ha aprobado medidas anticorrupción que el PSOE fue incapaz de llevar a cabo en ocho años de Gobierno. La pionera Ley de Transparencia se extenderá a todos los partidos políticos como antídoto contra la corrupción.
Todos los partidos estarán obligados a publicar su contabilidad y toda la información relativa a sus créditos bancarios. Se endurecerán las penas por ocultación, simulación o falseamiento. Hasta ahora, ni el Banco de España ni los partidos políticos han hecho nunca públicas las deudas contraídas con los bancos.
El Partido Popular actúa contra la corrupción con medidas concretas. Ha recuperado la responsabilidad penal de los partidos políticos, que se había eliminado en 2010 con el Gobierno socialista al frente. Ha introducido medidas en el Código Penal contra el falseamiento y ocultación de cuentas públicas. Ha modificado la Ley de Financiación de Partidos para controlar las donaciones que reciben los partidos y que sus cuentas sean más claras. Ha iniciado un pacto anticorrupción y ya ha encargado un informe con propuestas al Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.
La Ley de Transparencia es el marco donde todas las formaciones pueden hacer sus aportaciones por la transparencia y el buen gobierno. La Ley de Transparencia debe ser una obra de todos, porque la confianza de los ciudadanos la han perdido todos los partidos, sin distinción de colores.
Mariano Rajoy: “A pesar de que la corrupción es un grave problema, extender la sospecha a toda la clase política es irresponsable”. “Hay una inmensa mayoría de gente honrada que asume sus responsabilidades públicas con un alto costo familiar, personal y profesional”.
www.ppsantfeliudellobregat.blogspot.com.es/