març 2013 | Sant Feliu de Llobregat

<< anterior

següent >>

En Pasqual Padilla és una explosió d’energia i vitalitat. Va camí dels 68 anys però té l’agenda més atapeïda que un adolescent, amb assajos al Cor de l’Ateneu, al Cor Parroquial i al grup Amalgama del Casal de la Gent Gran. Pujar dalt de l’escenari a actuar l’apassiona quasi tant com transformar una idea en un espectacle que fascini el públic. És un avi poc convencional a qui agrada revolucionar els seus quatre néts i col·laborar en projectes que millorin el dia a dia del Sant Feliu que l’ha vist néixer.

En el seu cas, ser jubilat vol dir tenir moltes ocupacions. En quants llocs col·labora actualment?

Canto al Cor de l’Ateneu Santfeliuenc, al Cor Parroquial i també sóc animador a la residència del Carme, on actuo en les representacions d’Els Pastorets. A part, col·laboro al Casal de la Gent Gran dirigint el grup Amalgama musical i també actuant-hi. També surto en la comparsa de Carnaval del Casal i ajudo a preparar la coreografia.

Com s’organitza per fer-ho tot?

Els dimarts assajo al Cor Parroquial, els dimecres al Cor de l’Ateneu i els divendres fem els assaigs al Casal de la Gent Gran amb els companys de l’Amalgama. Però també tinc temps lliure per descansar i tots els dies porto els meus tres néts a l’escola. Hi ha temps per a tot.

Tot el que fa està relacionat amb la música i la interpretació. Com va iniciar-se en aquest món?

Va ser pels anys 80 quan treballava a la farmacèutica Hoechst, on amb altres companys organitzàvem festes per passar-ho bé. La primera vegada que em vaig disfressar va ser del personatge de la Vicenteta en una festa de Nadal. Més endavant vaig fer de Tina Turner, Rocío Jurado, Dúo Dinámico...

Com va fer el salt a d’altres projectes?

Arran d’aquells espectacles a l’empresa vaig anar a la residència del Carme a fer Els Pastorets. Primer vaig fer de Sant Josep perquè era molt tímid i el paper m’anava bé. Després vaig canviar a Sant Miquel i des de fa molts anys que faig de Satanàs, un personatge que m’encanta. Un any em van operar i com que no podia fer esforços vam haver d’anunciar al públic que el Satanàs aquest any no es tiraria a terra!

I quan va entrar en el món del cant coral?

Deu fer uns 10 anys que vaig començar a cantar al Cor Parroquial. Hi faltava gent i vaig decidir provar-ho. Sóc creient, tot i que no gaire devot, però quan entro a cantar a l’església ho faig amb sentiment, em trobo molt a gust, millor que en qualsevol altre escenari.

I per si cantar en un cor era poc, va decidir apuntar-se en un altre?

Els membres del Cor de l’Ateneu em van dir que els faltaven homes i vaig decidir anar-hi. Des de fa un parell d’anys tenim un nou mestre que ens ensenya cançons més desenfadades i aquest estil m’agrada molt. També surto a cantar caramelles i fem actuacions per altres pobles.

És el pare del grup Amalgama musical del Casal de la Gent Gran. Com va néixer?

Vaig començar a col·laborar amb el Casal de la Gent Gran el 2004 quan junt amb els companys que fèiem Els Pastorets vam muntar un espectacle per a tots els que aquell any fèiem 60 anys. Vam fer una activitat musical una mica més moderna del que s’havia fet fins aleshores al Casal i com que va agradar tant, des de l’Ajuntament em van demanar de crear un grup. I vam triar el nom d’Amalgama musical perquè el que fem és una barreja d’estils.

Com valora la trajectòria del grup?

Al principi tenia molta por perquè no em veia amb cor de dirigir. Però he tingut al meu costat gent molt bona que m’ha ajudat molt. Ara a Amalgama hi som 24 persones i estic molt content de tots, els agraeixo molt com hi col·laboren.