463
maig 2016 | Sant Feliu de Llobregat
L'opinió
Lídia Muñoz Cáceres
Portaveu del Grup Municipal
d’ICV-EUiA-ISF
Lourdes Borrell Moreno
Presidenta del Grup Municipal del PSC
Oriol Bossa i Pradas
Portaveu del Grup Municipal d’ERC
F. Xavier Alegre Buxeda
Portaveu del Grup Municipal de
Ciutadans
Volem viure lliures de violències
Aquests dies hem rebut el cop més violent de la violència masclista a la nostra ciutat. Sense entrar en la batalla de les xifres, des de començament d’any fins ara portem més del doble de dones assassinades que l’any passat a mans de les seves parelles o exparelles a l’Estat espanyol.
Més enllà de manifestos i de declaracions institucionals de rebuig a la violència masclista, la nostra societat necessita un canvi de rumb i un punt d’inflexió que desterri el masclisme del nostre imaginari col·lectiu.
El pacte social, polític i institucional contra la violència masclista no pot esperar més. Tots i totes hem d’incorporar la visió igualitària del nostre entorn en tot allò que fem. Des de les escoles, la família, els mitjans de comunicació i la publicitat. És incomprensible la tolerància i la resignació davant els comportaments d’assetjament i fins i tot també davant l’assassinat de dones pel fet de ser dones. Hem de reconèixer el fracàs social i hem d’aconseguir que la violència masclista passi de ser una part de la “rutina informativa” a la prioritat que imperi dins l’agenda política.
Des de Sant Feliu malauradament només podem posar èmfasi en la sensibilització en els valors de respecte i igualtat, i en la detecció i l’acompanyament a les dones que pateixen violència. Però han de ser molts els canvis normatius, els recursos que s’han de destinar i la implicació dels estaments judicials, per fer un salt endavant que ens condueixi a poder viure lliures de violències.
Et portem al cap i al cor, Cristina. Ho farem per tu i per totes les dones que pateixen.
Mai més!
Segons les dades proporcionades pel Ministeri de Sanitat i Serveis Socials i Igualtat, entre els anys 2005 i 2015, a Espanya hi ha hagut 683 víctimes de violència de gènere. En el que portem de 2016, ja en són 14 i se n’ha de sumar una de més.
Aquest 14 d’abril a Sant Feliu de Llobregat hem patit un acte de brutalitat masclista, l’assassinat de la nostra veïna, la Cristina, a mans de la seva exparella.
No hi ha explicació ni justificació per a un acte d’aquesta magnitud en què s’assassina una dona i es deixa una nena de 8 anys òrfena i una família trencada.
Una família a qui volem traslladar el nostre consol, solidaritat i oferta de col·laboració més sincera i personal.
En la nostra societat, que es fa dir culta i avançada, no podem tolerar cap mena d’actitud masclista, perquè és incompatible amb la igualtat entre les dones i els homes que exigim. Els nostres governs han d’entendre que l’educació és bàsica per garantir la formació en igualtat i en valors no sexistes. Que la creació d’estereotips masclistes com els que veiem en diferents programes dels mitjans de comunicació i en publicitat, on la dona apareix com un objecte, no sols no ajuden sinó que van en contra d’aquesta formació. També aquí han d’actuar i amb contundència.
És necessari un gran Pacte d’Estat que reforci els mitjans judicials, policials i socials per evitar que cap dona se senti desprotegida davant la violència masclista, restablir el codi ètic entre els Mossos d’Esquadra perquè no estigui subjecte a vaivens polítics, eradicar del nostre sistema educatiu i de comunicació pública els comportaments sexistes i de submissió de la dona, que encara són defensats per determinats sectors de la nostra societat.
Animo totes les dones a no tolerar cap actitud de control o de violència, tant verbal com física, per part de les seves parelles, i demano a l’Estat i a la Generalitat que incrementi l’esforç i les mesures per lluitar contra la violència de gènere.
NI UNA MÉS!
Ni una més
El 14 d’abril havia de ser un dia de record a la memòria històrica, però tràgicament va passar a ser un dia gris, un dia horrible. Un dia sense sentit. Un home, un mal home, va assassinar una dona a Sant Feliu.
La pregunta normal a fer-nos és per què? Per què una altra vegada? Per què encara avui hi ha botxins, assassins, maltractadors?
Però de ben segur que la pregunta més adient a fer-nos com a representants polítics de la ciutat és com? Com i què podem fer per aturar aquesta xacra?
És obvi que el problema té moltíssims factors, i moltíssima complexitat, i que supera els nostres àmbits d’acció. Però no és menys cert que fallen massa coses en la nostra societat. Des de l’educació, fins als mitjans de comunicació, a l’ús del llenguatge i un llarg etcètera. Massa factors que porten associats massa micromasclismes que si no s’actua deriven en el problema que avui patim una dona assassinada cada cinc dies; més tots els casos de maltractaments físics i psicològics.
Nosaltres no renunciem a seguir treballant, des de la nostra humil parcel·la; a seguir creant consciència, a seguir ajudant amb totes les polítiques que facin falta. Cal fer molt, i cal fer molt més per posar fi al sexisme a l’educació, a les diferències salarials, a l’ús de la dona com a objecte en la publicitat, a l’ús del llenguatge sexista i a tants i tants altres factors que al capdavall esdevenen en masclisme.
És urgent recórrer el llarg camí que encara ens queda com a societat per eliminar tots els factors que fan créixer la llavor del masclisme. Estem convençuts que farem aquest camí, per justícia i per dignitat perquè demà no hi hagi cap més botxí, cap més assassí, cap més maltractador i sobretot cap més víctima. Ni una més.
Fins sempre més, Cristina!
El verdadero problema de la plaza Francesc Macià
Como si de un cómic de Astérix (sin ánimo de frivolizar) se tratase, comprobamos como un reducto de valientes vecinos luchan por defender sus derechos ciudadanos contra la pasividad negligente de un equipo de gobierno que les ha dado la espalda.
Dos pinceladas para aquellos que todavía desconozcan esta lamentable situación: después de años hartos de soportar molestias por el ruido generado en las terrazas de los bares de la plaza Francesc Macià de nuestra ciudad, y ante la ausencia de acciones eficaces por parte del Ayuntamiento (entre otras problemáticas), la Asociación de Vecinos Roses presentó una moción en el Pleno del pasado mes de marzo en la que se destacaba una de sus propuestas: que se dejaran de conceder licencias de explotación de terrazas hasta que no se resolviese la situación actual.
Pues bien, dicha propuesta fue rechazada, gracias al voto de calidad del señor alcalde, con los votos en contra de ICV y del PSC y la abstención cómplice de Junts per Sant Feliu. Para todos ellos, las problemáticas por los ruidos necesitan de “procesos lentos” pero “acaban resolviéndose siempre en beneficio de los vecinos”.
Que nuestro equipo de gobierno no se equivoca nunca no es una novedad. Ya se ocupan de recordárnoslo nuestros medios de comunicación institucionales... (ni cuando las sentencias judiciales le son desfavorables, como las del IBI). Que las quejas de los vecinos que reciben les son indiferentes (suciedad en las calles, indisciplina viaria, entre otras), ya hace mucho que somos conocedores.
Ni el mejor de los proyectos de remodelación de la plaza Francesc Macià bastará si quienes ostentan el poder municipal tienen sus capacidades sensoriales alteradas. Tantos años de gobierno ineficaz, tanta propaganda gastada con el dinero de todos, para que a los vecinos solo les quede, hasta las próximas elecciones municipales, el derecho al pataleo o rascarse el bolsillo por la vía judicial.
Con su voto de calidad el alcalde ha sancionado una larga temporada de discusiones y molestias a los vecinos. Inacción, desgana, ¿desinterés interesado quizás? La respuesta es más sencilla: no dan más de sí. No lo saben hacer mejor, ni la vieja guardia ni el nuevo relevo.
Débiles con los fuertes y fuertes con los débiles. Están tan sordos que no oirían el clamor... ni aunque viviesen en la mismísima plaza Francesc Macià.
Rosa Maria Martí Jodar
Portaveu del Grup Municipal de CiU
Silvestre Gilaberte Herranz
Portaveu del Grup Municipal de Veïns per Sant Feliu
Elisabet Ortega Robles
Portaveu del Grup Municipal del PP
Luis Serrano Cuadra
Portaveu del Grup Municipal de Junts per Sant Feliu
La ciutadania es converteix en espectadora
Quan un va a mirar una pel·lícula al cinema surt habitualment amb una opinió d’allò que li ha agradat més o menys. Però això no provoca cap canvi en l’argument, el vestuari o la interpretació. No podem dir que sigui una sorpresa, en tot cas ja és el que s’espera quan comprem l’entrada.
Sí que sorprèn que les jornades dutes a terme per presentar el Pla d’actuació del mandat per part de l’equip de govern segueixin una proposta molt similar a quan ens conviden a veure una pel·lícula. Les decisions estan preses. El projecte està tancat. El paper de la ciutadania ha de ser, principalment, el d’espectadora d’una representació on el guió està escrit pràcticament fins a l’última coma. Dit d’una altra manera: aquells que s’omplen la boca amb la paraula “participació” acaben practicant una política de tot pel poble però sense el poble.
És trist constatar com l’Ajuntament de Sant Feliu no és capaç d’afrontar els nous reptes que ens han plantejat els darrers moviments socials. La gent fa temps que ens reclama una presència activa a les institucions. Les administracions han de ser capaces de liderar aquests processos i disposen, si més no en el cas de la nostra ciutat, dels recursos i les capacitats per fer-ho possible.
La possibilitat d’opinar sobre el destí de 400.000 € que s’invertiran en obres a desenvolupar durant l’estiu que ofereix l’equip de govern sembla massa poc. Per què tanta por a les consultes i referèndums de veritat? Per què tanta por a la veritable participació ciutadana? Demanem transparència i participació, és un dret dels ciutadans i un deure de l’equip de govern. En tot cas ja no serà amb un document tan important i fonamental com és el pla que estableix les principals actuacions que es duran a terme en els propers quatre anys. Aquest ja estava dat i beneït.
www.santfeliu.cat/grupsmunicipals/ciu
Recurrir la sentencia del IBI es una decisión equivocada
La mayoría del equipo de gobierno (ICV) ha impuesto el recurso de la nueva sentencia del IBI. El señor alcalde se queda sin la coartada de la “derecha” (CiU), y continúa ahora con la “izquierda” (PSC), imponiendo lo que ha sido su posición política de siempre a pesar de la opinión pública manifestada en contra en múltiples ocasiones.
Es una decisión obtusa y equivocada en la medida que en las próximas semanas saldrá el recurso que el equipo de gobierno (ICV+ CiU) presentó ante el Tribunal Supremo. Las opiniones jurídicas consultadas consideran que confirmará los términos jurídicos del contencioso. Es decir, que la decisión del Pleno Municipal es nula de pleno derecho.
La cerrazón del equipo de gobierno, muy especialmente la del alcalde al negar la negociación como medio de solucionar este importante problema genera un escenario muy incongruente en nuestra ciudad, en la medida que devalúa la credibilidad y la confianza de la política en el pacto y el consenso que debería ser siempre prioritario a la vía judicial.
La presentación de instancias exigiendo el cumplimiento de las sentencias nos parece una buena iniciativa orientada por la AVV Rosas de Llobregat. Veïns per Sant Feliu coincide con esa propuesta da su apoyo y respaldo a esta nueva campaña ciudadana.
Nuestro señor alcalde niega una vez más la necesaria negociación del IBI, pero se niega también a la negociación de problemas importantes de ciudad como: cementerio; plaza. F. Macià; Gòtic; Vamos Pa-Ya… enquistando y convirtiendo conflictos sociales en problemas políticos sin necesidad.
Por otro lado, el Grupo Municipal de Veïns manifestamos nuestro dolor por Cristina; la solidaridad y el apoyo con su familia; la necesaria actuación municipal. Condenamos TODAS las formas de violencia de género.
Pensando en las personas
El pasado pleno de marzo duró más de 4 horas, y más de la mitad del tiempo lo dedicamos a hablar de problemas que afectan directamente a miles de nuestros vecinos, el cementerio y la plaza Francesc Macià.
Por un lado, los afectados del cementerio volvieron a pedir que se cambien los criterios que el Ayuntamiento está aplicando para contar los 99 años que deben quedar exentos de pago. Ya hay una sentencia que avala su petición pero el equipo de gobierno no quiere rectificar obligando a todo aquel que quiera defender sus derechos a acudir a los tribunales.
Algo similar está sucediendo con el IBI. Una nueva sentencia les quita la razón pero nuestro Ayuntamiento defiende que el fallo del juez sólo es aplicable a la persona que denunció. Habrá quien piense que los ciudadanos tendremos que tener en nómina permanente a un abogado para evitar que el Ayuntamiento de nuestra ciudad vulnere nuestros derechos. Nos llenamos la boca de decir que la administración local es la más cercana y es con la que tienes una relación rápida y fluida, pero al mínimo problema que surja nos vemos obligados a pagar a un abogado para que nos defienda.
Respecto a la plaza Francesc Macià no deja de sorprendernos la inacción que han tenido los diferentes equipos de gobierno durante más de 30 años. Los vecinos están hartos de las molestias que sufren desde hace décadas y las respuestas vagas e imprecisas que reciben no les devuelven las horas de sueño perdido. El equilibrio entre actividad económica y descanso es difícil de conseguir pero no por ello debemos darnos por vencidos. Las normativas son claras y su cumplimiento debería ser incuestionable. Si aún así los comportamientos incívicos son reiterativos la presencia policial se vuelve imprescindible en la zona. Desde el gobierno se pueden adoptar muchas medidas para intentar solucionar el problema, mirar hacia otro lado nunca será la respuesta.
Las queremos vivas – la violencia machista mata
Desde Junts per Sant Feliu rechazamos cualquier tipo de violencia.
Decimos ¡Basta Ya! Basta ya con los maltratos físicos y psicológicos. Y sobre todo basta ya con los asesinatos.
Hoy en Sant Feliu es un día triste, a una vecina, amiga, hija y madre le han robado la vida. Otro número más para la estadística. Pero no es un número, es una persona, Cristina. A ella le han arrebatado la vida y le han prohibido ver crecer a su familia, reír, llorar...
Nadie tiene el poder ni derecho de arrebatar la vida a otra persona, no nos sirven excusas de egoísmos, celos, ni siquiera depresiones. Ningún concepto de estos tiene peso justificable para cometer la barbaridad de robar la vida.
La violencia de género es una lacra en nuestra sociedad heteropatriarcal. La vida en pareja se centra en el respeto y el amor mutuo entre dos personas, cuando dos se separan cada una es libre y no podemos permitir que nuestra sociedad inculque el pensamiento que una mujer o persona es propiedad de otra.
Debemos trabajar desde las instituciones públicas para que endurezcan nuestro código penal y castiguen a los maltratadores. Por otra parte debemos tener unas normas más proteccionistas a las víctimas y educar a nuestros jóvenes en el respeto y convivencia de la no violencia.
Queremos dar todo nuestro apoyo y soporte a los familiares y amigos.
www.santfeliu.cat/grupsmunicipals/jsf