juliol 2019 | Sant Feliu de Llobregat

|

|

 

Entrevista

Com i quan va sorgir la idea de construir un submarí?

C: El 2004, arrel de l’incident del Prestige, vam veure la necessitat de fer un submarí de gran profunditat per intervenir i poder fer recerca al fons del mar.

P: El 2007 vam constituir l’empresa i el vam acabar el desembre de 2013.

Quant anys i quans diners ha costat?

P: 100.000 hores i 3 milions d’euros i vam necessitar professionals de moltes especialitats. És el submarí més innovador de la seva categoria, molt més lleuger i que pot fer fins a 40 quilòmetres per sota l'aigua, que és 10 vegades més del que poden fer altres submarins.

Totes les peces s’han fet a Sant Feliu?

C: La nostra filosofia és el consum de proximitat. Tot el disseny, l’enginyeria mecànica, l’enginyeria elèctrica, els compòsits, els components mecanitzats i el muntatge del submarí l’hem fet a empreses de Sant Feliu, Molins de Rei i Martorell. Però un submarí és una màquina molt complexa i algunes peces només es poden fabricar a fora.

P: Hem donat feina a moltes empreses de Sant Feliu, algunes han estat un any treballant per a nosaltres.

I quin és el vostre model de negoci?

P: Un és el lloguer del submarí amb pilots, enginyers i tot el necessari per fer-ho funcionar, un altre la construcció de bateries de liti per a altres vehicles tripulats i no tripulats i finalment ens dediquem a fer enginyeria per a empreses i a construir submarins.

Per què les vostres bateries són pioneres al món?

P: Perquè per primera vegada permeten que els submarins tripulats arribin a les màximes profunditats. Són bateries de liti polímer validades i certificades per anar a 11.500 m de profunditat i estan preparades per suportar una pressió 1.400 vegades més gran que la que hi ha a la superfície.

C: No només fem bateries per a submarins, també per a vehicles autònoms que capturen dades del fons del mar i que necessiten augmentar la seva autonomia.

Quins submarins tripulats porten les vostres bateries?

P: L’Ictineu 3, el Titan; que baixa turistes a 4.000 metres per veure el Titanic, i el nord-americà DSV Limiting Factor (LF), el més profund del món, que amb les nostres bateries ha pogut baixar per tercera vegada a la Fossa de les Marianes. Molts models de submarins que s’estan dissenyant actualment portaran les nostres bateries dissenyades a Sant Feliu.

Carme, hi ha moltes dones que siguin pilots de submarí?

C: Ara mateix hi ha dues o tres dones als Estats Units i jo mateixa. A Espanya, que jo sàpiga, sóc l’única.

Quina és la motivació que us va empènyer a construir un submarí?

C: Tenir una eina per explorar i conèixer els mars i oceans, ja que fins ara només se n’ha explorat un 5%. Contribuir a la salvació dels oceans i assolir un repte tecnològic.

On ha arribat l’Ictineu 3?

C: Hem arribat fins a 1000 metres de profunditat, hem fet missions arqueològiques, geològiques, de biologia o d’inspecció d’esculls artificials a la Costa Brava.

P: Hem fet moltes immersions davant del cap de Niça (França), també n’hem fet en aigua dolça, al Llac de Garda (Itàlia) i a la depuradora de Sant Feliu.

A la depuradora?

P: Sí, vam fer les primeres proves a una piscina molt gran que hi ha, feia només 4 metres de profunditat, però va ser molt emocionant perquè era el primer cop que posaven el submarí a l’aigua.

Si em submergís ara què sentiria?

C: Una sensació molt agradable. T’estaries submergint però no et picarien els ulls. A mesura que anessis baixant canviaria el color de l’aigua, el blau s’aniria tornant més fosc. Quan arribessis a la foscor ja hauries desconnectat del món i tindries la sensació d’estar en un altre planeta explorant una cosa que ningú ha vist abans.

P: Et sentiries molt lluny del món conegut, ja que a partir de 50 metres tot el que veus no és el que estem acostumats a veure en documentals.

El submarí és un vehicle segur?

P: El submarí civil és el vehicle més segur que hi ha. En cas d’emergència tens 4 dies extra de menjar, oxigen i absorció de CO2. A més, el submarí te moltes mesures d’autorescat.

C: El nostre és un submarí civil i no hi ha accidents perquè es treballa molt a poc a poc i si el temps no es bo, no es fa la immersió. Mai es posa en risc les persones. El codi és: primer les persones, segon el submarí, tercer la missió.

I tots els submarins són grocs com el «Yellow Submarine» dels Beatles?

C: No, hi ha submarins d’altres colors, però el groc és el que millor es veu als oceans a la nit, és el més fàcil de trobar, i per això és el més abundant.

P: El groc és l’últim color que es perd en les profunditats, i amb tot el que ens ha costat construir l’Ictineu 3, al menys que es vegi, no?

El color es perd en les profunditats?

C: Sí, cert no tots els rajos del sol penetren igual dins de l’aigua i això fa que uns colors es tornin negre abans que els altres, els colors van enfosquint-se progressivament, i per exemple els llavis es tornen morats i després negres, i això els primers cops sorprèn.

M’estan entrant moltes ganes de conèixer el fons del mar...

P: Tothom ho hauria de fer, sobre tot les persones que prenen decisions importants que afecten a la humanitat i al planeta, ja que quan veus el fons marí prens consciència de les devastadores conseqüències de les nostres accions.

Què hi ha de la nostra empremta sota l’aigua?

C: A les profunditats hi ha plàstics i residus humans allà on vagis, siguin fils de pesca abandonats, restes de xarxes, vaixells enfonsats, trossos de plàstic, contenidors o rodes. Crec que no hem fet mai cap immersió on no haguem vist restes humanes.

Estem a temps de canviar les coses?

C: Si prenem consciència i comencem a moderar la nostra activitat humana al mar, hi ha possibilitats que els oceans es regenerin.