467
març 2017 | Sant Feliu de Llobregat
El reportatge
Places vives i de qualitat a tots els barris
Les places són el cor de les ciutats, espais oberts a tothom on el batec del poble pren força. Són espais vius per compartir, on es troben i interaccionen persones de totes les edats i amb diferents propòsits. Per això, el seu estat és essencial per mesurar la salut de qualsevol ciutat. A Sant Feliu hi ha actualment 26 places repartides pels diferents barris, i en els últims anys s’ha impulsat la remodelació, total o parcial, de fins a vuit espais, alguns dels quals ja són una realitat i d’altres estan en obres o pendents de començar precisament aquest any 2017.
L’any ha arrencat amb la inauguració de la plaça de Rafael Alberti, al barri de Falguera, que ha canviat completament de fisonomia. A més, tot just al febrer es van engegar les obres de remodelació d’un altre espai emblemàtic de la ciutat, la plaça de la Salut. I encara aquest 2017 es posaran en marxa més projectes, ja que durant la segona meitat de l’exercici es preveu que s’iniciïn els treballs d’ordenació i ampliació de la plaça de Lluís Companys, així com les obres de millora de la plaça de Francesc Macià.
A les quatres places anteriors, cal sumar-n’hi quatre més que s’han reformat entre els anys 2013 i 2015. Destaca especialment, per la intervenció integral de la reforma, la plaça de Catalunya, que es va enllestir el 2015 i va canviar completament la concepció de la zona, donant prioritat als vianants. També el 2015 es va actuar en la plaça de l’Estació per millorar la mobilitat dels vehicles i garantir la seguretat de les persones, i el 2013 es van fer reformes per millorar l’aspecte i la funcionalitat de les places de Dicià, al barri de Mas Lluí, i de Laujar de Andarax, al barri de Can Calders. A més, el 2014 es va fer una plaça nova al barri de Roses Castellbell, la plaça de la Solidaritat, que destaca, entre d’altres aspectes, per disposar d’un gran mural.
Les places, espais estimats
Cada plaça té la seva pròpia identitat i la voluntat de l’Ajuntament és respectar-la i potenciar-la encara més amb cada projecte de reforma. I és que per sobre de tot s’entén que les places han de ser volgudes pels veïns i veïnes, de manera que les sentin seves i les gaudeixin al màxim, respectant, això sí, el dret de tothom a utilitzar-les. Per això, cada vegada més els projectes es defineixen d’acord amb la ciutadania, a través de processos participatius adreçats al veïnat on les persones puguin fer aportacions que enriqueixen les reformes.
Els nous projectes de remodelació de les places també tenen directrius urbanístiques compartides pel que fa a aspectes com la supressió de barreres arquitectòniques, per fer-les accessibles, o la creació de zones per a diferents usos (per a l’estada, el passeig, el joc o la celebració festiva i popular). Es potencien també espais verds, zones de sol i d’ombra, i una il·luminació suficient que sigui el més sostenible possible.
Jordi San José
L’alcalde
Les places són les sales d’estar de tothom
Des de la recuperació de la democràcia municipal, la nostra ciutat ha buscat insistentment la creació d’espai públic de qualitat a tots els barris, centrat en dos grans elements: els parcs i les places. Parcs i places han de ser espais amables i acollidors per a totes les edats, i han de ser reflex de la diversitat dels nostres veïns i veïnes, des dels més petits fins als més grans. La convivència s’ha d’aprendre i s’ha de portar a la pràctica a les nostres places i parcs, que són, respectivament, les sales d’estar i els jardins de tota la ciutadania de Sant Feliu.
Dos són els grans reptes del nostre espai públic. Un, depèn de l’Ajuntament: la neteja i el manteniment, que té un nivell globalment bo a Sant Feliu i que sempre ha d’aspirar a millorar. L’altre, depèn de la ciutadania: el civisme. Com diu el refrany, no és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta. La immensa majoria de persones fan servir les papereres i recullen els excrements dels seus gossos, per posar dos exemples molt clars. Però encara hi ha una minoria de persones que es creuen amb el dret de fer al carrer allò que no farien a casa seva. Caldrà insistir en el missatge, fins que aquesta petita minoria desaparegui, que és fals que allò que és públic no és de ningú, sinó que és de tothom. Solidàriament, col·lectivament, de tothom.