465
octubre 2016 | Sant Feliu de Llobregat
L'entrevista
Joel Carreras | Mestre i coordinador del projecte Agenda 21 a l’escola Falguera
“La cultura del «fer servir i llençar» té un impacte enorme en el medi”
Tots els alumnes de l’escola Falguera el coneixen, des de P3 fins a sisè. I és que el Joel Carreras és el professor especialista de música des de fa onze cursos, però també és el coordinador del projecte Agenda 21, una iniciativa municipal per fer les escoles més sostenibles. En Joel és l’ànima de l’hort escolar i una de les persones que, junt amb l’equip de mestres del comitè ambiental, miren d’implicar els alumnes en la cura del planeta. Però la seva passió pel medi ambient va més enllà de l’escola: és membre del Moviment Ecologista Santfeliuenc i practica amb l’exemple fent agricultura ecològica en l’hort urbà que té a Sant Feliu mateix, on viu des de fa 18 anys.
Es compleixen 10 anys del programa Agenda 21 escolar a Sant Feliu, i l’escola Falguera és una de les més implicades. Quina valoració fas de l’experiència?
Molt positiva, que pràcticament totes les escoles i instituts de la ciutat estiguin dins el programa està molt bé. Es va començar amb poca cosa i s’ha anat creixent. Aprofito també per dir que l’experiència ha funcionat tan bé perquè la la tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament que coordina aquest projecte hi està molt implicada. Des del principi va insistir molt, rodant escola per escola i fent reunions amb els equips directius perquè el projecte tirés endavant. També va molt bé que hi hagi un grup de treball dels mestres que estem al comitè ambiental de cada escola. Ens reunim un cop al mes aproximadament, i això fa que et coneguis amb els altres mestres i es creïn sinèrgies.
D’on et ve l’interès pel medi ambient?
Sempre m’havia interessat la natura, el camp, però va ser arran de ser pare que se’m va moure alguna cosa dins, sobretot veient com estava el planeta. Aleshores, quan a l’escola es necessitava un mestre per coordinar el projecte Agenda 21, em vaig oferir voluntari. I a partir d’aquí em vaig anar informant, llegint... I com més mirava, més ganes tenia d’intentar fer alguna cosa perquè el planeta estigués millor.
Amb quines «victòries» et quedes del que heu aconseguit des que sou Escola Verda?
Una de les coses més importants és l’hort escolar, que funciona bastant bé. I també el comitè ambiental d’alumnes, que està format per un grup d’alumnes que es van reunint periòdicament durant el curs. Cada any s’intenta que ells siguin els protagonistes en l’àmbit mediambiental, que participin, donin idees. I cada vegada sembla que s’impliquen més. De fet, és a partir d’ells que s’arriba a la resta de companys de classe i també a les famílies.
Les escoles verdes han de definir un pla d’acció ambiental cada any. Com s’elabora?
Es fa entre els mestres, i inclou moltes accions d’anys anteriors que ja funcionen i es van mantenint, tot i que es poleixen coses i se n’incorporen de noves. No és una cosa tancada, sinó que durant el curs es va modificant. Un dels objectius que tenim és que els alumnes participin en la definició del pla cada vegada més. Ara ja ho fan, perquè si donen una idea s’incorpora, però hem d’aconseguir que cada vegada siguin més actius, que no només facin el que diem el professorat. Els mestres estem per dinamitzar i ajudar.
Es compleixen els objectius del pla?
Sempre planifiques més del que acabes fent. Som ambiciosos i de vegades queden temes pendents que sovint passen a l’any següent o, si veiem que són inviables, els acabem traient.
Com impliqueu les famílies en les accions mediambientals?
L’objectiu és arribar a les famílies però de vegades costa trobar la manera. Fa 5 anys es va passar una enquesta, i tothom va poder dir quines coses els semblava que es podien incorporar al pla trianual. També s’intenta que les famílies participin en activitats que es fan al centre i se’ls informa a través de circulars. Hi ha força participació, però el que està fluix és el tema de la conscienciació. En general a la societat, no només entre les famílies de l’escola, falta conscienciació i interès pels temes mediambientals.
Les escoles són lliures de decidir si volen ser Escola Verda i si volen fer accions per tenir cura del medi ambient. Caldria imposar la conscienciació ambiental com a assignatura?
Com a assignatura, no. L’objectiu és que sigui un eix transversal i que es toqui a totes les àrees, és a dir, que en el marc curricular es vagin incorporant temes ambientals en totes les assignatures. De fet, ja hi ha temes que es tracten a l’assignatura de medi. Estaria bé per exemple que a matemàtiques es pogués fer un càlcul a partir de la quantitat de paper que recicles o del nombre d’arbres que s’han deixat de tallar. Això encara no ho fem a la nostra escola, però ho volem incorporar.
“Intento fer veure als alumnes que hi ha una relació directa entre contaminació i salut”
Hi ha prou suport per part de l’Administració perquè les escoles treballin temes d’Escola Verda?
A base de la insistència dels mestres que hem anat participant en el tema, i en el cas de l’Ajuntament de la tècnica que hi ha al darrere, la cosa ha anat agafant més força i suposo que les administracions s’han vist en certa manera "obligades" a donar més recursos. Ara, a Sant Feliu hi ha recursos disponibles per a les escoles que estan molt bé. A més, a través del conveni que l’Ajuntament fa amb l’AMPA de l’escola arriben diners per temes de medi ambient. La Generalitat té el programa Escoles Verdes però de recursos materials no n’hi ha, són més de tipus informatiu i de formació.
Fins a quin punt les accions d’Escola Verda depenen del suport de la direcció del centre i dels mestres?
El suport de la direcció de l’escola per tirar endavant aquests temes és fonamental, i jo per sort sempre he tingut molt suport. També depèn bastant de cada mestre, de la sensibilitat que tingui per a aquests temes.
La Trocamba és una iniciativa que es fa a Sant Feliu cada any i que permet l’intercanvi d’experiències entre els comitès ambientals d’alumnes dels centres. Compleix els objectius?
És una cosa molt maca. Es troben els delegats ambientals de cada escola i cadascú explica allò que fa i es fan intercanvis d’idees. Després es fan tallers temàtics per cada cicle. És una manera que els delegats ambientals de cada escola vegin que no estan sols, i això demostra que si tothom s’hi posés, es podrien fer moltes coses interessants.
Hi ha interès entre l’alumnat per ser delegat verd?
Els alumnes es presenten voluntaris i, en general, en tenen moltes ganes. Sempre hi ha més peticions que no places, perquè cada any només n’hi ha dues de lliures. És un càrrec de tot un curs, i els delegats es reuneixen un cop al mes. D’aquestes reunions surten idees, que després debatran a les seves classes amb el grup, i posteriorment acaben fent el retorn al comitè ambiental.
En aquests anys de delegats ambientals, s’han aconseguit canviar els hàbits familiars?
El paper d’alumini s’ha aconseguit reduir bastant bé. El tema d’envasos, o sigui, la brioixeria i els sucs envasats, costa més. La reducció dels envasos és un tema important a treballar, no només a l’escola sinó a la societat en general, perquè hi ha un excés de producció de residus. A vegades explico als alumnes que es parla de la contaminació i de cuidar el planeta com una cosa molt abstracte, i el que els intento fer veure és que hi ha una relació directa entre contaminació i salut. Totes les accions que fem en l’Agenda 21 és per viure en un entorn millor i tenir més qualitat de vida.
Com funciona l’hort escolar?
El vam posar en marxa el segon any d’estar en el programa Agenda 21. El treballen els alumnes de 5è i 6è, i intentem que totes les feines les facin ells. Fan compost per treballar la terra, caven el sòl, fan el sembrat i, quan hi ha collita, el primer que surt és per a ells. Per exemple, si collim enciams, cada alumne de 5è i 6è se n’emporta un, i si en sobren, es regalen a d’altres classes. Als que ho reben els agrada molt. La veritat és que tots s’enganxen a treballar, només falta més temps per poder dedicar-nos-hi, perquè entre que expliques i t’hi poses, la classe d’una hora es queda curta.
“A la societat falta conscienciació i interès pels temes mediambientals”
Sembla un aprenentatge molt interessant per als alumnes.
Sí, aprenen ells i aprenc jo. Quan vaig començar, no en tenia ni idea. I hem anat fent, seguint una mica el model assaig-error. Provem, i si funciona, ho seguim fent. Ens hem trobat de plantar alguna cosa i veure que no surt, o descobrir que els llimacs es mengen els enciams.
A títol personal, des de fa uns mesos disposes d’una parcel·la d’un hort urbà a Sant Feliu. No en tenies prou amb l’escolar?
El de l’escola és una cosa didàctica i pedagògica; el personal és diferent. A més, em va molt bé perquè el tinc molt a prop, i m’agrada perquè està enfocat a fer agricultura ecològica, cosa que ajuda a crear consciència ecològica, que justament és el que falta més. En general, falta molta conscienciació dels impactes de les nostres accions quotidianes, petites accions que ni hi pensem, però amb les quals generem residus i contaminació. A més, amb l’hort ecològic tens la seguretat de saber que estàs menjant un producte al qual no has tirat res perjudicial, perquè amb l’agricultura convencional no saps què menges. Si hi posen pesticides, herbicides o fertilitzants, n’arriba una part.
Abans de la parcel·la, tenies un compostador i un minihort al balcó. Ho recomanaries?
Amb un hort al balcó fas una collita limitada, però és una manera de relaxar-te i sobretot de tenir productes sans que has fet tu. Només pel fet d’haver-los fet tu te’ls menges més a gust. A més, saps que el que has produït no s’ha fet de la manera convencional i, per tant, estàs reduint una mica l’impacte ambiental de contaminació que suposa tot procés de fabricació. Qualsevol cosa que es pugui fer és bona, petits i grans gests són importants, perquè amb petits gestos multiplicats per milers de persones, podem canviar el món. La gent té un poder molt gran, però o no ho sap o no està disposada a actuar.
És conscient la societat dels problemes mediambientals que ens amenacen?
El model de consum capitalista actual l’únic que fa és depredar recursos amb uns impactes mediambientals molt grans i per cobrir unes necessitats que realment no existeixen. La publicitat hi contribueix molt. Tenim un bombardeig constant de missatges per consumir, i moltes vegades es relaciona el missatge de consumir per fer feliç, quan la majoria dels productes no ens fan falta. La cultura del «fer servir i llençar» té un impacte enorme en el medi. L'any passat vaig escoltar un metge de Sant Feliu que explicava que el planeta és un sistema tancat i que qualsevol contaminació o producte que es fabrica i es posa en circulació queda dins, i tard o d’hora t’afecta a tu i a la teva salut.
Per què creus que no hi ha voluntat de canvi?
Fer canvis suposa incomoditats o haver de renunciar a petites o grans coses que ens fan la vida, entre cometes, una mica més còmode. Per exemple, en comptes de comprar-ho tot envasat, pots comprar a granel, o fer-te el menjar a casa en comptes de comprar menjar preparat. Ara també volem menjar fruites i verdures tot l’any i això suposa un sistema de producció intensiva. Si tenim melons a l’hivern han de venir de Brasil i això té un impacte ambiental molt gran. Consumir productes vol dir consumir recursos, i en un planeta limitat com aquest, un dia o altre s’acabaran.
“Petits gestos multiplicats per milers de persones poden canviar el món”
Ets membre del Moviment Ecologista Santfeliuenc. Quins objectius té l’entitat?
Estic a l’entitat des que es va fundar, fa uns quatre o cinc anys. El principal objectiu és lluitar contra l’actual model de consum, i sobretot fer pedagogia, crear consciència i sensibilitzar en temes ambientals per fer veure l’impacte que el consum té sobre la salut i el manteniment del planeta. Ara es parla molt de ser sostenible però molts diuen que ho són per vendre. Al model capitalista li és igual el benestar de la gent, només vol fer més i més diners. Però hi ha alternatives, cada vegada hi ha més cooperatives que són respectuoses amb el medi i amb les condicions laborals de la gent. Des de l’associació també intentem conscienciar de la importància de minimitzar els residus, perquè del que llencem als contenidors alguna cosa es recicla, però molta part es crema o va a un abocador. I cremar residus en incineradores o cimenteres, com s’està fent actualment, té un impacte important perquè el que es fa és disseminar partícules contaminants que després respirem o ens mengem. També hem fet tallers de compostatge, de fer sabó a partir d’oli reciclat, d’hort urbà..., activitats obertes a tothom i gratuïtes amb l’objectiu final de canviar el model imperant de consum. També participem en l'organització d'una fira d’ecologia i cooperació on es presenten alternatives reals al model de consum capitalista que ja funcionen (cooperatives en l’àmbit energètic, de consum, comunicació, transport, finances) que són exemples que demostren que realment es pot fer negoci d’una altra manera.
Com a membre del MES, també has participat al Consell Municipal de Medi Ambient. Com valores la feina d’aquest òrgan creat per l’Ajuntament?
És quasi testimonial perquè s’ha reunit poquíssimes vegades, i amb poca capacitat de decisió i gestió. A més, el que es tracta no és vinculant, i això fa que perdi força. Queda molt bé dir que hi ha un consell però trobo que no és operatiu, no funciona.
Hi ha esperança, sabrem reconduir-nos i tenir cura del planeta?
Jo sóc bastant pessimista, però penso que s’han de tirar endavant accions. De solucions n’hi ha, el que falta és voluntat política i voluntat de la gent, que per comoditat no es mou. Hi ha poca empenta de la població en general. Sobretot hi ha una manca de consciència en molts temes ambientals, i també ens cal saber que haurem de “patir” incomoditats, com fer servir un cabàs en comptes de bosses de plàstic. Si penses el que guanyes fent aquest gest, jo em sento compensat, i crec que hauria de compensar tothom. La gent no diu que el que més valora és la salut i que la salut no té preu? Doncs, comencem-hi a pensar abans que ja no en tinguem.
“Consumir productes vol dir consumir recursos, i en un planeta limitat com aquest, un dia o altre s’acabaran”