464
juliol 2016 | Sant Feliu de Llobregat
L'entrevista
Inocencia Vecino, Andreu Alarcón i Luis Gómez | Voluntaris d’entitats de gent gran de Sant Feliu
“La gent gran vol fer coses però també té molta necessitat que se l’escolti”
Inocencia Vecino, Andreu Alarcón i Luis Gómez estan jubilats de fa temps però no paren de treballar. Tots tres són voluntaris d’una associació de la gent gran de Sant Feliu a la qual dediquen moltes hores i esforços: l’Ino, col·labora amb el Casal Roses del Centre Cívic Roses; l’Andreu, és el secretari de l’associació del Casal Municipal de la Gent Gran, i el Luis, presideix des de fa set anys l’entitat de gent gran vinculada al Centre Cívic Les Tovalloles. Són gent gran activa, amb ganes de fer coses i fugir de la rutina de tenir cura de la família. Per a ells fer-se gran no és sinònim de tancar-se a casa i lamentar-se dels mals. Col·laborar i implicar-se en allò que els agrada els fa sentir més vius que mai.
Inocenica Vecino i Andreu Alarcón, dos dels activistes de la gent gran.
Per què van començar a col·laborar amb associacions de gent gran?
Ino: Yo entré en el casal de Roses hace 12 años para hacer teatro, pero antes ya iba al baile, y después me apunté a gimnasia. Poco a poco me fui implicando, y la verdad es que a mi me dio mucha vida porque supuso tener una preocupación diferente de la familia, los nietos y la casa, las cuales he tenido durante 50 años. Además, me gusta ayudar a los demás.
Andreu: Un parell d’anys després de jubilar-me vaig notar que em faltava alguna cosa i vaig anar al casal a aprendre a ballar sardanes. Em van dir que els feia falta algú que portés els números i fes les actes. D’això fa cinc anys i ara estic implicat al 100% i faig de tot una mica. De vegades sembla que tingui una feina, encara que sense remunerar, però la faig a gust, tot i que hi ha dies que penso que hauria de frenar perquè de mica en mica vas descuidant les teves coses personals.
Luis: Yo entré en el casal que antes había en la calle Europa, sobre el año 2006. Hubo cambios de junta y desde hace siete años soy el presidente. Ahora ya tengo 80 años.
Com definirien la gent gran d’avui?
Andreu: Hi ha gent gran de tota mena, però les dones són les més actives. Per exemple, a la classe de gimnàstica que vaig hi ha quatre homes i la resta fins als 25 que som en total són dones. L’home encara té arrelades idees de fa 30 anys. La majoria d’homes del casal quan es fan cursos i tallers juguen a cartes o al dòmino. Ho respecto perquè a mi també m’agrada, però només per fer-ho de tant en tant i no tres o quatre hores seguides.
Així, són les dones les que gaudeixen més de les activitats dels casals?
Ino: A las actividades siempre van más mujeres, pero hay que decir que los hombres que lo prueban disfrutan mucho. En el Centre Cívic Roses hay un grupo de unas diez personas que cantamos y hacemos playback, y sólo hay tres hombres, pero estos no fallan nunca. Creo que a los de nuestra generación no nos dejaron ser niños. Tuvimos que dejar la escuela y trabajar para poder comer, al menos en Extremadura, que es de donde soy yo. Y ahora, en la tercera edad, en estos últimos quince años es cuando más estoy disfrutando de toda mi vida porque realmente tengo tiempo para hacer lo que me gusta.
Quines són les necessitats del col·lectiu de gent gran?
Ino: La gente mayor quiere hacer cosas pero también tiene mucha necesidad de que se le escuche. Hay muchas personas que quieren compañía, que se las comprenda, que hables con ellas. Y esto a través de los casals se puede hacer. De hecho, hay muchas personas a quien des de los casals las empujamos para que se apunten a hacer actividades y salgan de casa.
Luis: Sobretodo a las personas que están solas les decimos que vengan al casal y a las excursiones porque en casa solos, sólo hacen que darle vueltas a las cosas y ponerse peor.
En el cas concret de Sant Feliu, hi ha alguna necessitat no coberta per a la gent gran?
Andreu: La gent gran hauria de poder apuntar-se lliurement a les activitats municipals que els agradin. Per exemple, el gimnàs o els balls sempre tenen molta demanda i hi ha gent que es queda fora. Sé de gent que ha anat a fer cua a les cinc de la matinada per no quedar-se sense plaça. Crec que l’Ajuntament hauria de donar resposta a tothom i si hi ha tantes sol·licituds hauria d’agafar més professors i garantir que es pugui apuntar tothom, sobretot en activitats com la gimnàstica que va bé per a totes les edats.
Luis: En el caso del casal del Centre Cívic Les Tovalloles, estamos empezando a ver que se nos ha quedado pequeño. Por San Juan dimos coca y había unas 200 personas y casi no cabíamos. Además si dispusiéramos de más espacio podrían hacerse más actividades.
Què aporten les seves entitats a la ciutat?
Andreu: L’Ajuntament organitza moltes activitats que es fan al casal del centre com sardanes, balls en línia, balls de saló, gimnàs... i per fer-les es paga una petita quantitat, simbòlica. A part, hi ha altres activitats com les sardanes, que són gratuïtes i que les ensenyen persones voluntàries del casal. També fem colònies, una botifarrada i altres celebracions. Al casal hi ha molt bon ambient, coneixes gent, i es crea un intercanvi que és molt maco.
Ino: Al Centre Cívic Roses l’Ajuntament també fa sessions de gimnàstica, i des de l’entitat nosaltres organitzem el ball, fem bingo i també cantem.
Luis: La gente mayor que va al Centre Cívic Les Tovalloles no hace muchas actividades, son más de cartas y de jugar al dominó, y de encontrarse para charlar. También organizamos excursiones.
Hi ha prou voluntaris a les seves entitats?
Andreu: Falta més gent voluntària que tinguin ganes i que a més sàpiguen ensenyar.
Ino: En las Roses, por ejemplo, nos iría bien tener gente voluntaria para hacer más cosas de teatro. Necesitaríamos a alguien que nos pudiera instruir un poco, así no sólo haríamos música, y quizás se animaría gente más joven, y cuando digo joven me refiero a gente de 65 años o así, porque ahora todos los que estamos somos muy mayores y me da lástima que una cosa tan bonita que hace tanto tiempo que hacemos se pueda perder.
Luis: En Les Tovalloles también faltarían más voluntarios para poder hacer más cosas. Por ejemplo, tenemos un bingo nuevo para estrenar pero necesitamos a alguien que se encargue de la actividad.
Molts avis i àvies acaben fent de cangurs dels néts i hipotequen part del seu temps lliure. S’hi han trobat?
Ino: Yo tengo cinco hijos y nueve nietos, y a veces me siento con la obligación de cuidar de los nietos pero también entiendo las necesidades de los hijos. Claro que también me quejo porque pienso que con 75 años ya me tocaría poder hacer un poco lo que me venga en gana. Pero tengo que ayudar a mis hijos, aunque a veces me sienta presionada. Además, mis nietos son para mi lo mejor de esta vida.
“Si hi hagués més gent gran voluntària podríem fer més coses”
La crisi ha fet que moltes famílies se sostinguin gràcies a la pensió dels avis. Què els sembla aquesta situació?
Andreu: Tinc companys amb fills a l’atur o que tenen un treball temporal, que a sobre estan separats i tenen criatures. I què han de fer? Doncs van cada dia a dinar a casa dels pares, que pràcticament els estan mantenint. Hi hauria d’haver un fons establert per l’Estat, una ajuda fixa per ajudar aquestes persones.
Ino: Es muy triste que haya jóvenes de 30 o 40 años sin trabajo y que sus padres y madres les tengan que mantener. Pero lo peor de todo es que pierdan el piso y les echen a la calle. Creo que les tendrían que ayudar las instituciones.
Què opinen sobre l’edat de jubilació?
Ino: Todo el mundo debería poder jubilarse cuando quisiera, en función de sus condiciones físicas y mentales, porque hay gente que a los 65 años está muy bien y le gusta su trabajo, así que si quiere seguir trabajando hasta los 70 años me parece bien que lo haga.
El sistema de pensions perilla per a generacions futures. Ho senten així?
Andreu: Jo veig el futur amb preocupació. Em preocupa què faran els meus néts. Hi ha multinacionals que indemnitzen treballadors amb 55 anys, els posen a l’atur i després agafen la jubilació anticipada als 60 anys cobrant el 85 % del sou, amb unes condicions molt bones. Però això suposa una càrrega pel país que va a càrrec de la seguretat social i el que acaba passant és que el fons per a les pensions s’acaba.
“Hi ha gent gran de tota mena, però les dones són les més actives”