novembre 2015 | Sant Feliu de Llobregat

|

|

L'entrevista

“El CineBaix és un projecte consolidat perquè hem aconseguit la reconversió tecnològica i l’estabilitat de l’equip humà”

Fa 10 anys les persones que vau engegar el CineBaix confiàveu complir una dècada?

El primer conveni que vam firmar amb l’Ajuntament va ser per 9 mesos i ens semblava que era un període molt curt. Recordo que un regidor ens va dir que amb 3 mesos en tindríem prou. Aquell comentari em va quedar gravat i el cert és que al cap de 3 mesos hi va haver una crisi forta, però ens en vam sortir. Entre tots vam tenir l’habilitat de saber gestionar la gran diversitat de gent que composava l’assemblea, on hi havia mestresses de casa, funcionaris, membres de partits polítics i d’associacions de veïns, gent del moviment okupa... El moviment més assembleari i de voluntariat va ser el que va tirar endavant el projecte enfront del que volia un nucli dur, més professionalitzat. He de dir que malgrat el comentari d’aquell regidor, l’alcalde de llavors, Juan Antonio Vázquez, va apostar de forma decidida pel procés.

Què va ser prioritari en els inicis de CineBaix?

El primer de tot va ser estabilitzar la tecnologia que teníem i no invertir ni un euro en els projectors de 35 mil·límetres. Les màquines eren molt velles, de finals dels 70, però teníem clar que havíem de gastar-ho tot en la digitalització perquè era el futur. I aquí la vam encertar. Vam tenir la sort o la intuïció de veure que havíem de mantenir els aparells que teníem amb la màxima qualitat i apostar per la digitalització. A l’Estat espanyol han hagut de tancar 700 sales que no han pogut passar del sistema analògic a la projecció digital.

En quins termes valoreu aquests 10 anys: supervivència o consolidació?

A mi sempre em diuen que sóc excessivament optimista però crec que és un projecte consolidat. Estem molt contents perquè hem aconseguit la reconversió tecnològica i l’estabilitat de l’equip humà. Ja tenim 2 persones contractades, el manteniment es fa en línia des de València i Torrelles, tenim transportistes que van a buscar les pel·lícules i estem a punt d’informatitzar la taquilla. La digitalització ha permès automatitzar feines i descarregar els voluntaris. Abans hi havia 3 persones a les cabines i ara hi ha 1 persona que també fa de porter i, de vegades, de taquiller.

A títol d’exemple, abans les majors, per donar-nos una pel·lícula, ens demanaven 3.000 € per avançat i ara paguem a 15 dies. Fixeu-vos que la Disney ja ens ha demanat que reservem sala per al 18 de desembre perquè volen que estrenem Star Wars. I no oblidem que a 3 km i mig tenim  l’Splau, per a molts el millor cinema d’Espanya, que no ens ha fet perdre públic, sinó que fins i tot en tenim més que fa un any.

Com heu concebut la celebració de l’aniversari?

Hem volgut que sigui una celebració dilatada en el temps. El tret de sortida va ser el 4 de novembre i al llarg de l’any anirem fent més coses. Tenim previst fer l’activitat “10 anys,10 pel·lícules”, on projectarem Princesas, que és la primera pel·lícula que vam fer al CineBaix, junt amb altres que han estat rellevants en la nostra història. També volem fer que cada programa, o sigui l’òpera, el cinema infantil o els documentals, facin la seva celebració especial. A més, l’exposició que vam presentar el dia 4 s’estarà un parell de mesos al cinema i després volem portar-la als centres cívics dels diferents barris de Sant Feliu. També hem preparat una petita publicació que repartirem als socis i després veurem com la distribuïm a la resta de la ciutadania. A més, personalment em faria il·lusió fer una trobada amb tota aquella gent que ha tingut un vincle amb el CineBaix i engegar un projecte per recollir les vivències de la gent i també els conflictes viscuts.

Com ho heu fet per mantenir viu l’interès del voluntariat tot aquest temps?

La gent jove va començar amb gran passió i els dèiem: “Compte que això no és una carrera de 100 metres sinó una marató”. El cert és que la revolució és difícil però mantenir-la encara ho és més. Hi va haver un moviment d’efervescència, després van venir les tasques més rutinàries i avorrides. Al principi, la composició del voluntariat tenia un percentatge molt alt de joves i ara hi ha més gent de mitjana edat cap amunt. Vam arribar a ser 40 persones d’una forma molt estable i ara ens movem en una vintena de voluntaris. Suposo que necessitarem un relleu generacional, sobretot dels que estem a primera línia, però crec que ens en sortirem perquè hi ha gent prou capaç i potent.

Els socis i els espectadors són l’altre puntal del CineBaix. Hi ha hagut evolució al llarg d’aquests 10 anys?

Vam començar amb uns 200 socis i ara en tenim més de 400. Des del principi hem anat pujant, tot i que sempre hi ha altes i baixes. També hem vist que va creixent el cercle d’influència i que hem anat incorporant socis de Sant Just, Desvern, Sant Joan Despí, Molins de Rei, Pallejà, Torrelles... De fet, que se’ns conegui és un punt que hem de treballar, perquè ens hem tancat molt en nosaltres per consolidar que tot funciones bé i la qüestió de la visibilitat l’hem treballats en moments puntuals. Per això, amb motiu de l’aniversari hem fet accions com els concursos per a escoles i comerços o que l’exposició es pugui veure en diferents barris per donar-nos a conèixer. Pel que fa als espectadors, tenim una mitjana de 1.200 per setmana, sense comptar les sessions especials per a escoles o d’altres. En els rànquings dels cinemes estem molt a prop de la mitjana de la resta de sales.

El cinema més comercial conviu amb el d’autor a CineBaix. És imprescindible aquest binomi per subsistir?

Ens podríem haver dedicat només a projectar cinema d’autor i en versió original però  venia poca gent i a la llarga el projecte no hauria estat viable. Com que tenim 6 sales, vam veure que podíem destinar una sala de 360 butaques a cinema comercial i al costat tenir una sala més petita dedicada al cinema d’autor. Aquest equilibri ens permet fer cinema d’autor, en versió original i també fer òperes i ballets, El Documental del Mes o passar curts de gent que vol optar als Premis Gaudí o als Goya i que recorren a nosaltres perquè els demanen haver estrenat comercialment. Ens podem permetre aquest tipus de coses perquè som una mica diferents, no tenim ànim de lucre i tenim la voluntat de no només fer cinema comercial.

Òpera, documentals, cinefòrums, cicles especials de cinema... Encara us queden propostes al calaix?

Sí, encara tenim més coses en cartera. A mesura que ens hem anat alliberant de càrregues més rutinàries gràcies a la tecnologia, tenim més disponibilitat per fer més activitats. Ara tenim gent que està il·lusionada a fer tallers i cursos de cinema a les instal·lacions i aprofitar les sales per després projectar els treballs.

Enguany La Mostra de cinema enceta una nova etapa. Per què la fusió entre cinema àrab i llatinoamericà?

La Mostra va néixer com a mostra de cinema àrab i mediterrani i després la vam ampliar amb el cinema del Pròxim Orient. Ara hem vist que la podíem fusionar també amb el cinema llatinoamericà i hem decidit posar el nom genèric de La Mostra perquè més endavant tenim la il·lusió d’obrir la porta al cinema africà i asiàtic. En l’edició d’aquest any cal destacar que hem pogut preestrenar el documental Él me llamó Malala, també que hem tingut l’oportunitat de portar pel·lícules llatinoamericanes que han passat pel Festival de Cinema de Sant Sebastià i que després han anat a fora, a festivals d’Escòcia, Ucraïna o els Estats Units. Amb el temps hem fet més contactes i hem après que és millor no tenir tants intermediaris i anar directament al director o al distribuïdor internacional, perquè això et permet tenir certes primícies a un preu raonable. Pel que fa a espectadors, les mostres sempre tenen una audiència reduïda. Per a nosaltres és com una inversió que ens posa a prova i ens serveix per aprendre. Hi ha molta feina, però ens fa il·lusió i també té un sentit diferenciador d’altres cinemes.

El CineBaix rep ajudes o subvencions?

El percentatge de subvencions de CineBaix no arriba al 9%, comptant que tenim ajudes de l’Ajuntament de Sant Feliu i d’Europa Cinemas. Nosaltres sempre diem que això ens fa forts perquè sense aquestes ajudes podríem subsistir, cosa que ens diferencia de moltes entitats que depenen de subvencions i quan ha vingut la crisi i s’han tallat les ajudes, han hagut de plegar. En el cas concret de La Mostra rebem una petita ajuda de l’Ajuntament.

Després de la digitalització i les millores que s’han fet a les sales, queda alguna reforma pendent?

Sí, queda pendent la renovació de les butaques de les sales 3 i 6; les de les sales 1 i 2 les vam posar noves de trinca i les de les sales 4 i 5 són de cinemes que han hagut de tancar. La millora de l’accessibilitat és un altre tema pendent, i l’estem negociant amb l’Ajuntament perquè hem d’aconseguir instal·lar un ascensor per accedir al primer pis. També ens agradaria fer alguna millora en interiorisme.

El CineBaix és un cas únic a la comarca. Us han demanat consell altres cinemes de barri, veritat?

Alguns cinemes ens han demanat que els expliquem la nostra experiència i estem en contacte amb alguns. Som socis fundadors de CineArte, una xarxa de sales sense ànim de lucre que aplega cinemes que tenim la vocació de projectar cinema d’autor o independent. A la xarxa hi ha Cine Ciutat de Palma de Mallorca; Cines Zoco Majadahonda de Madrid; el Cinema Girona i el Zumzeig de Barcelona, entre d’altres. Ens ajudem entre tots i intentem que a través de la nostra experiència i amb l’ajuda del Coop 57, una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris, puguem seguir avançant. Per a nosaltres és molt agraït.