maig 2015 | Sant Feliu de Llobregat

|

|

<< anterior

següent >>

Tribuna oberta

Vaig haver d’anar al Jutjat i el meu camí em va fer passar per dins del parc Nadal; vaig sentir-me molt contenta per la feina que s’hi està fent, la veritat és que feia falta.

Quan tenia cinc anys cada dia menjava pinyons d’aquest parc, aquest regal va durar molts anys. Vaig néixer el 18 de febrer de 1935 i la meva mare per poder continuar treballant a l’empresa de sempre (l’empresa Solà i Sert) em portà a casa d’una família que en deien a ‘Cal Tano’, aquells anys no existien les guarderies. Aquella família, com també n’hi havia d’altres, aguantaven tot el dia l’infant que se’ls confiava fins que la mare plegava de la feina i l’anava a buscar. La família de ‘Cal Tano’ es componia del pare, mare i dos fills, el Lluís i la Carmeta. El nom del patriarca era Joan Vidal i Cortés (1870-1944) i el de la seva esposa Mercè Campamà i Puig (1871-1957). El Joan era guarda dels camps, però va arribar un dia que va ser massa gran i el van destinar al parc Nadal com a vigilant (va ser el primer vigilant del parc Nadal). Cada dia em portava pinyons; molts anys han passat però mai se m’ha oblidat ni els pinyons ni aquella família que em va estimar i que tanta voluntat ens vam arribar a tenir.

No puc arribar al final d’aquesta història sense explicar a les persones que ho llegeixin que el Joan i la Mercè, el Lluís i la Carmeta, respectivament, van ser els avis, pare i tia de Mercè Vidal i Jansà, autora del llibre dedicat a Sant Feliu Arquitectura

i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat, 1862-1936.

Carme Guilera i Mayol