458
maig 2015 | Sant Feliu de Llobregat
L'entrevista
Núria Armengol | Florista de Flors Núria Armengol
Diu que des del ventre de la mare ja venia clavells. Potser per això la Núria Armengol es confessa una autèntica enamorada de les flors i les plantes, passió que l’ha fet lluitar per tirar endavant la floristeria que va obrir el seu pare l’any 1944 al carrer de Laureà Miró. Avui el pes del negoci recau en el seu fill però la Núria fa de supervisora, fidel al seu afany perfeccionista i a l’entusiasme que sent per les creacions florals. Durant les Festes de Primavera, la floristeria rebrà un reconeixement municipal a la trajectòria del comerç, distinció que la Núria, una dona riallera i de gran vitalitat als seus 67 anys, agraeix i la fa sentir encara més propera a la seva estimada ‘Ciutat de les Roses’.
“El meu pare em va saber encomanar la passió per les flors”
Quins són els inicis de la Floristeria Armengol?
La va crear el meu pare, Josep Armengol, l’any 1944. Ell era jardiner i un apassionat de la floristeria que va treballar durant 25 anys amb Pere Dot. Era tot un artista i va guanyar diversos premis en les primeres edicions de l’Exposició de Roses de Sant Feliu. Des de ben petita recordo haver anat a arreglar parròquies amb ell. Em va saber encomanar la passió per les flors i vaig continuar amb la botiga. Ara ja hi ha la tercera generació i és el meu fill qui pràcticament ho porta tot.
Són més de 70 anys de trajectòria. En què ha canviat el negoci?
Hem anat prosperant i evolucionant, adaptant-nos als nous temps. En primer lloc, ha canviat la botiga que l’hem feta nova tres vegades. El meu pare va començar treballant al pis de dalt, on vivia. Després va muntar una botiga petita a peu de carrer. Quan jo tenia uns 20 anys vam fer la botiga nova i al 1996 vam fer la que tenim ara, cada vegada una mica més gran i més moderna.
Ha variat el producte i els serveis que ofereixen?
Cada vegada hi ha més oferta de flors i plantes. Quan era joveneta només hi havia clavells i roses. Ara hi ha els lilium, l’anturi i una pila de flors que la gent coneix i que pot veure per Internet. També fa molts anys que treballem amb el servei Interflora i fem comandes per a tot el món. A més, ara venem per Internet per facilitar les compres a la gent.
Els gustos i les preferències dels clients també han evolucionat?
Als clients d’avui els agraden més les flors. A més, en general es gasten més diners i trien ells directament el que volen perquè tenen més coneixement del tema que abans.
Sant Feliu és coneguda com la ‘Ciutat de les Roses’ i sobretot per l’Exposició Nacional de Roses. És una satisfacció tenir una floristeria en aquesta ciutat?
És molt positiu tenir una floristeria en un lloc com Sant Feliu. L’Exposició Nacional de Roses és molt important i dóna molt de nom. Durant 30 anys he col·laborat en l’Exposició de Roses fent coses molt maques. Fa dos anys que no hi puc anar perquè al maig tenim moltes núvies i ha coincidit que hem d’anar a fora a preparar els casaments. Espero que l’any que ve hi pugui participar.
De tots els muntatges que ha fet pera l’Exposició, amb quin es queda?
Tots els anys que he participat han estat bons. Recordo especialment un en què vaig muntar una perruqueria, un altre en què vam reproduir una botiga de l’any 1944. També va ser molt original un muntatge sobre una festa dels anys 60.
Es manté viu el fet de regalar flors per a ocasions especials?
A Espanya costa una mica que la gent agafi el costum de comprar flors cada setmana. Ho fan sobretot per a dates assenyalades, aniversaris, cele-bracions... però en el dia a dia costa. Cal una mica més de cultura de la flor perquè la gent posi més flors a casa, que donen alegria i benestar.
Passa per un bon moment el sector?
Amb la crisi s’han viscut moments dolents i hem hagut de lluitar molt perquè les flors no deixen de ser un article de luxe, però ara sembla que està remuntant.
El seu comerç està adherit a DeBotigues i al Consorci de Comerç. Com valora la feina que fan?
Crec que els comerços hem d’estar i participar en les promocions, sortejos i activitats que es fan perquè a la gent li agrada i és positiu per a la botiga. És una manera que el comerç local estigui una mica unit.
Grans superfícies, supermercats o benzineres venen flors. Fa mal al negoci?
Penso que en aquests llocs no venen el que poden trobar a casa meva: una planta ben arreglada amb la seva etiqueta de qualitat o una flor fresca, recent arribada i molt ben cuidada. Per a mi el més important és un bon producte, el preu i l’atenció al client.
Ser florista suposa tenir uns horaris força difícils, veritat?
Sempre he dit que el meu negoci m’encanta i que m’entusiasmen les flors però l’horari és dolent. A les 5.30 de la matinada has d’estar al mercat. Després has d’arreglar el material i posar-lo a la cambra, treure’l per fer els muntatges que t’encarreguen i per últim portar-li al client on toqui. No hi ha un horari perquè si hi ha casaments o defuncions has de treballar i els diumenges tenim tancat però treballem fent encàrrecs.