març 2015 | Sant Feliu de Llobregat

|

|

L'entrevista

El 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, fa més de 100 anys que es commemora. Encara té vigència la celebració?

V: És indispensable. A més amb la crisi han augmentat molt les desigualtats. La diferencia salarial entre homes i dones s’ha incrementat des de 2012 i ha passat del 23% al 24,8% actual, fet que significa que una dona a Catalunya cobra 6.905 € menys de mitjana que un home. I si ens fixem en els sous més baixos, la bretxa augmenta fins al 31%. A la UGT hem fet un estudi i podem afirmar que una dona per cobrar igual que un home necessita treballar 80 dies més a l’any. Això junt amb altres paràmetres com la feminització dels treballs més precaris com són la cura de les persones o els serveis directes, que són les feines més mal pagades i alhora les que menys sindicalització tenen, fan que la dona de mitjana al llarg de la seva vida laboral per cobrar la mateixa pensió que un home hagi de treballar 11 anys més. Sovint ens comparem amb el Tercer Món i pensem que no estem tan malament però cal ser conscients que el que busquem és la igualtat plena entre homes i dones i això lamentablement no existeix. Només cal dir que quatre de cada tres contractes a temps parcial els ha firmat una dona.

S: Commemorar el Dia de la Dona Treballadora té més sentit que mai. Va haver-hi uns anys en que dèiem “celebrem” i ja fa un temps que cada cop la jornada és més reivindicativa i de denúncia, tant per reconèixer els avanços aconseguits com per reclamar el que s’ha perdut i intentar frenar que no es perdin més drets.

Què hauria de canviar perquè no sigui necessari celebrar el 8 de març?

V: Haurien de canviar moltes coses. En primer lloc, les polítiques d’igualtat, que actualment estan desaparegudes. El que es va aconseguir amb governs d’esquerres com la creació d’un Ministeri d’Igualtat o de plans de treball s’ha eliminat i el pressupost en igualtat és zero.

S: Hauríem d’aconseguir la igualtat efectiva en tots els àmbits, en les polítiques, en els centres de treball, en educació, en els àmbits social i familiar... I alhora aconseguir que els homes siguin conscients de la coresponsabilitat compartida en la família i en la societat, on tenim un llarg recorregut per fer.

Centrant-nos en la comarca, ha evolucionat el paper de la dona socialment i sindicalment?

V: Les dones sempre hem participat molt en l’activitat social, sobretot en voluntariat, en les AMPA, en associacions culturals i en tot allò relacionat amb la família. El que és més difícil és integrar-nos en la política activa, tant municipal com sindical. En el sindicalisme la dona s’està incorporant i està demostrant la seva vàlua però normalment se’ns exigeix més que als homes i hem d’estar sempre demostrant que estem aquí perquè ho mereixem. A l’empresa també hi ha més dones que són presidentes del comitè d’empresa o de la junta de personal però arrosseguem massa coses que ens fan que intentem no complicar-nos la vida, ja que seguim sent les que tirem de la família, dels infants o de la gent gran. La dona té molt clar que si ha de triar entre realitzar-se ella o cuidar-se dels seus, tria la família. En qualsevol cas, al Baix Llobregat tenim molta consciència de la igualtat i a l’equip de direcció d’UGT hi ha 2 homes i 2 dones.

S: El sindicalisme també va començar tenint homes com a caps visibles, tot i que sempre hi ha hagut dones. Hem avançat perquè la igualtat és un tema que tenim present en totes les accions que fem: informes, discursos, notes de premsa, etc. A més, a CCOO tenim un comitè de dones de la comarca que fem accions concretes com formació sobre com fer escrits amb un llenguatge neutre. També treballem la participació políticament. Actuem en centres de treball i estem molt en contacte amb associacions de persones aturades, entitats, escoles, centres sanitaris... volem que tots els sectors estiguin representats dins del sindicat. De fet, marquem unes numeracions i en l’equip de direcció de la comarca hi ha 5 dones i 2 homes, situació que abans no es donava.

 

En l’àmbit laboral les dones tenen més atur, menys salaris, pitjors condicions laborals, són víctimes d’assetjament sexual... En què treballen des dels sindicats?

V: Intentem pensar globalment i actuar localment. La nostra política va dirigida a la igualtat i insistim molt en la necessitat que empreses de més de 250 treballadors tinguin un pla d’igualtat, cosa que està aprovada per llei però que s’ha quedat en un calaix. Empreses que haurien de tenir el pla no el tenen i no passa res. Els inspectors no ho tenen com a prioritat i no posen multes per aquest tema. Si un pla d’igualtat està ben fet i es revisen els ítems en el temps està demostrat que s’aconsegueixen salvar les desigualtats en una empresa. A UGT tenim un model estàndard de pla d’igualtat, fem acompanyament a les empreses, atenem les dones afiliades en cas d’assetjament. No és una feina que obtindrem resultats immediats però és una lluita que no podem parar.

Han estat membres de la Mesa pel Desenvolupament Econòmic i la Cohesió Social de Sant Feliu de Llobregat. Com valoren la feina feta des d’aquest òrgan?

V: És una mesa que busca solucions locals a un problema general com és la crisi. S’han aprovat mesures com les ajudes a les persones autònomes o a petites empreses i això està molt bé perquè tot el que facin els ajuntaments per incidir en la lacra de l’atur és positiu. Queda molt per fer, però la Mesa segueix treballant. Aquest tipus d’iniciatives es donen en molts municipis de la comarca com el Prat, Gavà, Cornellà, Viladecans, i la Sadia i jo participem en tots.

S: La Mesa estableix pal·liatius a problemes concrets del municipi. Sempre que un ajuntament té voluntat de negociar amb els agents socials estem disposats a col·laborar-hi perquè volem que la gent trobi utilitat a l’administració més propera que és l’Ajuntament. De moment s’han tractat temes molt generals però pensem que és imprescindible que totes les polítiques actives d’ocupació es facin amb una mirada de gènere perquè les dones no siguem oblidades, tenint en compte a més que la taxa d’atur femení es tan elevada.

S: També és molt positiu que com a representants dels dos sindicats majoritaris a la comarca estiguem presents a tots els ens d’aquest tipus que hi ha perquè tenim una experiència i un coneixement general i sabem allò que ha funcionat o que no ha resultat ser tan positiu com es pensava.

El 2007 es va aprovar la Llei d’igualtat per afavorir la igualtat efectiva entre homes i dones. Ha estat una normativa efectiva o més aviat es va fer de cara a la galeria?

V: El govern d’esquerres que la va fer se la va creure i es va notar que apostava per les polítiques d’igualtat. Va ser una llei criticada perquè hi ha gent que encara no entén que hi ha desigualtats. Actualment però la llei està tancada en un calaix. Per veure si un govern aposta per una llei s’ha de mirar el pressupost i el pressupost del govern del PP i de CiU en polítiques d’igualtat és zero. Sense diners no es fa res, les voluntats són molt bones de “boca” però la realitat es demostra amb pressupostos i polítiques actives.

S: Qualsevol eina legal és positiva però si no es dota de pressupost suficient és impossible avançar. Nosaltres anem a les empreses que obligatòriament han de fer un pla d’igualtat i ens costa moltíssim que ens facilitin dades i com que la inspecció de treball tampoc té recursos per fer l’avaluació del pla i veure si s’han dut a terme les mesures acordades a l’empresa, tot queda a l’aire. El mateix ha passat amb la Llei de dependència, tots els serveis bàsics que les administracions assumien perquè les dones poguéssim desenvolupar el nostre projecte de vida en el món laboral s’ha perdut. No hi ha finançament i a les dones se’ns expulsa del món laboral perquè tenim una contractació parcial i l’acomiadament és més barat, així que hem de tornar a casa i assumir el rol de tenir cura de la llar i la família.

V: La Llei d’igualtat és molt important però si no ataquem des d’altres fronts com amb la Llei de dependència no servirà de gaire perquè no és un problema sol, sinó molts. La meva opinió és que el Govern amb la crisi ha vist el cel obert i ha optat per carregar-se totes les polítiques d’igualtat i de gènere perquè pretenen que les dones es quedin a casa i que l’home surti a treballar; és el discurs dels partits de dretes.

És necessària la paritat forçada per via legal?

S: Les persones no ens activem si no tenim una eina legal, així que és necessària perquè, si no, els homes no deixarien pas a les dones, ja sigui per naturalesa o a conseqüència de la societat patriarcal en què vivim. En algunes empreses hi ha dones que ocupen algun càrrec i moltes tenen estudis superiors als dels homes però per motius estructurals i patriarcals estan en una categoria més baixa. És necessària la paritat però no només això perquè per exemple es pot fer una llista electoral on hi hagi paritat però que els primers càrrecs siguin per als homes, i cal que les dones també hi siguin.

V: És totalment necessari que la igualtat es reguli per llei perquè no és un tema superflu sinó que està arrelat a la societat i o hi ha una imposició per canviar-lo o seguirà present sempre. Per exemple, si no s’hagués posat una llei la gent seguiria fumant en bars i espais públics malgrat el munt d’estudis que deien que fumar mata i és dolent per als fumadors passius.

Els rols i estereotips sexistes continuen i sembla que empitjoren entre els més joves. S’està treballant prou en el món educatiu?

V: Amb l’eliminació de les polítiques d’igualtat s’està buscant tornar enrere, i les dades ho constaten. Educar els infants des de petits i ensenyar-los que tots som iguals hauria de ser un dels pilars de l’escola pública. L’escola ha d’ensenyar els valors, la convivència i educar els infants a ser millors persones. Els governs de dretes de l’Estat i de Catalunya han suprimit l’assignatura d’educació per la ciutadania, on, entre altres temes, es tractava la igualtat entre homes i dones. Això ha afectat tant que si vas a un institut  i fas una enquesta la majoria dels alumnes veuen normal algun tipus de violència com l’assetjament a les noies, controlar el mòbil o la roba, coses que no se’ls dóna importància però que són el principi de tota aquesta xacra de la societat.

S: A part d’això, les empreses estan imposant una flexibilitat d’horaris brutal que fa que no es tingui temps per atendre els fills i filles. L’escola ha fer una coeducació igualitària però la família té una responsabilitat important. I els pares i mares no poden planificar res, no disposen de temps per fer un seguiment del dia a dia dels seus fills i filles, controlar-los si estan bé, si pateixen assetjament, veure què han après..., i això a curt termini portarà un problema molt gran.

V: En els consells d’educació  en què també participem, els directors d’escoles i instituts es queixen de la falta de participació dels pares i mares. Cada cop n’hi ha més que no van a les reunions ni atenen les cites personals. Moltes vegades és culpa dels pares i mares però en realitat no és culpa seva sinó de la situació. Els salaris s’han devaluat un 20%, la gent no té feina i, si en té, és de baixa qualitat. La coresponsabilitat dels pares i mares és, entre cometes, perquè el principal per ells es posar un plat a taula.?

S: Al Nadal, de totes les contractacions generades, el 88% eren temporals, d’un dia, dos o una setmana. S’està contractant la gent per hores i no reals. Tot és conseqüència de la reforma laboral que ha obert un ventall de possibilitats a les empreses que et poden acomiadar per molts motius diferents. La reforma ha donat un poder absolut al capitalisme i els treballadors depenem del treball diari perquè tampoc hem tingut capacitat d’estalvi.