juny 2014 | Sant Feliu de Llobregat

|

<< anterior

següent >>

Encara no fa ni dos anys que la Susana Fry es va embarcar en la difícil tasca d’obrir una botiga en temps de crisi. Llicenciada en Econòmiques i amb dotze anys d’experiència com a directora de marca (brand manager) en diferents multinacionals, després de ser mare va decidir buscar una feina que li permetés dedicar-se més a la seva filla. El seu esperit emprenedor aviat va fer que passés de dependenta d’una botiga de roba infantil a propietària d’una franquícia a la carretera de Laureà Miró. D’arrels santfeliuenques, la Susana se sent cada cop més integrada en el teixit comercial de la ciutat. Enguany s’ha estrenat participant en la desfilada “Fem Moda”, organitzada en el marc de les Festes de Primavera, i preveu seguir assolint reptes per dinamitzar el sector.

Quan es va plantejar obrir una botiga de moda infantil?

La veritat és que mai havia tingut cap contacte amb el món de la moda però quan vaig ser mare em vaig buscar una feina parcial perquè seguir com a brand manager m’era impossible. Sempre havia volgut muntar alguna cosa pel meu compte i després d’un parell de mesos com a dependenta en una botiga de roba infantil em vaig posar a fer un pla d’empresa per obrir el meu negoci perquè vaig veure que m’agradava. I casualitat de la vida, quan feia uns quants mesos, les propietàries em van dir que marxaven i vaig pensar que era la meva oportunitat. Tenia el pla d’empresa quasi acabat i vaig haver d’adaptar-lo perquè l’havia fet pensant d’obrir un negoci a Viladecans.

Quan va obrir a Sant Feliu?

A finals d’agost de 2012, per coincidir amb la campanya de la tornada a l’escola. Vaig negociar el traspàs de manera que no es veiés el local tancat. Les reformes les vaig fer a l’agost i vaig obrir amb una altra marca.

Per què va triar una franquícia?

Volia la seguretat d’una franquícia i Canada House és de les primeres d’Espanya en roba infantil. Vaig mirar-ne altres però aquesta va ser la que em va donar més confiança, per la qualitat dels teixits i els acabats i perquè és catalana.

El seu comerç es troba a Laureà Miró. Com valora el fet que la Fira s’hagi ampliat aquest any en aquest carrer?

La idea la veig perfecte però crec que s’han de millorar coses. Potser s’hauria de fer el muntatge més ràpid perquè entre setmana em van baixar una mica les vendes amb el tall de trànsit i també va afectar la gent que agafa els autobusos. Sé que hi ha gent descontenta però no ho veig malament. No té sentit que un carrer enorme talli la fira en dos trossos. A més, lliga amb el tema de l’Exposició de Roses, cosa que té força lògica.

Precisament la carretera de Laureà Miró va ser la zona destinada als estands del comerç local. Com ho va viure?

Quan em van plantejar que la Fira s’ampliava a Laureà Miró no vaig veure la necessitat de posar un estand al carrer perquè la meva botiga ja hi és allà. A més, com que participava en la desfilada “Fem Moda”, em suposava haver d’agafar algú per estar a l’estand, a part de la dependenta de la botiga. Vam obrir i hi va haver força afluència de gent, tot i que pensava que hauria estat més gran. L’any que ve hauré de pensar a fer alguna cosa que convidi a entrar-n’hi més.

Una altra novetat va ser la “Nit Màgica del Comerç” el divendres de les Festes de Primavera. Li va agradar l’experiència?

Sí, és una bona idea però haurem de pensar a muntar alguna cosa de “ganxo” perquè la gent allargui fins a mitjanit. Fins a les 22.30 h es va aguantar i hi va haver moviment però a partir d’aleshores la cosa es va apagar. Cap a les onze de la nit vaig plegar perquè tots els locals que tenia al costat estaven tancats. En el meu cas és complicat tenir clients a aquelles hores perquè la gent amb fills se’n va a casa més aviat. Potser si es fa alguna cosa que arrossegui nens, que són els qui estiren la resta de la família podrem tenir un flux de gent més gran. A Igualada per exemple fan una nit comercial i es veu que funciona fantàsticament. Com no ha de funcionar a Sant Feliu? S’ha de fer alguna cosa perquè funcioni.

S’ha estrenat també participant en la desfilada “Fem Moda”. Està contenta dels resultats?

Va anar molt bé però jo desvincularia la desfilada de la Fira perquè queda molt diluïda amb tant d’enrenou i tants actes a tota hora. La desfilada és prou xula perquè tingui entitat pròpia. Es podria fer el dissabte d’abans o després de la Fira, o en una altra època de l’any. A més, per a la gent que tenim un comerç és molt complicat haver d’estar a la botiga i organitzar el “Fem Moda”, que requereix dedicar-s’hi tot el dia. En els dies de la Fira Comercial jo vull estar a la botiga per captar tota la gent nova que hi pugui entrar. D’altra banda, també m’agradaria que en comptes de fer dues desfilades de moda se’n fes només una, però amb més comerços, fins i tot del mateix sector. La gent ha de veure que hi ha comerç a Sant Feliu i que aquí s’hi pot comprar roba i complements.

Quina impressió ha rebut del públic sobre la desfilada?

Els clients m’han dit que es va veure professional, una de les coses que em feia més por, també que la roba estava bé però que els hagués agradat veure més nens i nenes desfilant. En el meu cas, no es va entendre que hi vaig presentar tres col·leccions diferents, cosa que hauré de millorar. Del tema del preu per accedir a la desfilada, la gent em deia que per a una família resultava car. El cert és que les botigues que hi participem paguem per estar en el “Fem Moda” i el Consorci de Comerç també fa una aportació. Crec que està bé posar un preu per donar-li una mica de valor però 5 euros per persona és excessiu, hauria de posar-se un preu simbòlic. En qualsevol cas, si la botiga em va bé i m’ho puc permetre, repetiré amb totes les millores que pugui.

Com veu el comerç a Sant Feliu?

Per a mi la zona on sóc és ideal. Estic molt contenta d’estar al centre perquè tinc molta visibilitat amb tota la gent que passa caminant, amb cotxe o amb transport públic. És un privilegi estar aquí, ho prefereixo abans d’estar en un altre barri més allunyat. Ho pagues però també t’ajuda.

El comerç del barri centre és especialment actiu. S’hi ha implicat en l’associació de comerciants?

Sí, hi estic apuntada des del primer mes. No puc ajudar gaire perquè les reunions són a la nit però participo en tot el que fan. Veig que hi ha ganes de fer coses, algunes iniciatives han funcionat millor que altres però hi ha entusiasme i no paren.

El sector tèxtil és un dels més perjudicats per la crisi. Com s’ho fa per combatre-la?

Jo he començat en un moment fatal, he hagut de lluitar des del primer dia però no em queixo. Tinc una franquícia al darrere que s’ha anat adaptant: baixant preus, suprimint el cost de la targeta client, potenciant les promocions. Intento tenir la botiga al dia, canviar l’aparador sovint i que es vegi moviment. També faig molts fullets que distribueixo per la ciutat.

S’ha beneficiat de les ajudes o accions de dinamització comercial promogudes per les diferents administracions?

Ara per ara, el que m’aporta més és el web DeBotigues del Consorci de Comerç de Sant Feliu per pujar ofertes i promocions i les accions que es facin des de l’associació de comerciants Sant Feliu Centre.

Li preocupa la liberalització dels horaris comercials?

Em sembla bé els 8 dies festius de lliure obertura a l’any. Si he pogut, he obert. La llibertat d’horaris total, de dilluns a diumenge, és molt dura per al petit comerç. Ja és prou esclau treballar de dilluns a dissabte. Si s’arriba a fer, cada botiga haurem de lluitar pel nostre espai i diferenciar-nos amb el tracte personalitzat.

La proximitat amb Barcelona i les superfícies comercials resten clients?

Estem molt a prop de Barcelona i la gent es dispersa. És difícil de combatre-ho però queixar-se no serveix. Si obres un local has de ser conscient que hi ha gent que fa servir Sant Feliu com a ciutat dormitori.