DIVERSITAT A LES ESCOLES
Aquest matí sentia una conversa en un to elevat sobre les escoles de Sant Feliu, criticant l'escola pública i fent al•lusions clarament racistes. “A les portes obertes de l'escola pública X, només mirar les fotos dels penjadors, n’hi ha prou: allò és l’ONU”, deia una.
El meu home i jo tenim estudis universitaris, parlem idiomes i tenim bones feines, però els nostres fills van a la pública per decisió pròpia. I a la seva classe hi ha fills d'immigrants, sí, però també fills de peons i dones de fer feines, de metges i fins i tot de l'alcalde. Aquí està la gràcia. Di-ver-si-tat. És així la societat. Eduquem els nens en la diversitat; expliquem-los que no importa el color de la pell, sinó les persones; ensenyem-los a no tenir prejudicis i a tenir curiositat pel món. La diversitat és una riquesa si es té una actitud integradora i positiva. La realitat és la que és: els immigrants és millor que s'integrin i amb aquestes actituds no anem enlloc, senyors.
N.R.
|