Confiança. f 1 1 Seguretat d'aquell qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció, d'algú. Tenir molta, o poca, confiança en algú. Inspirar confiança.
(Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana)

A deu mesos només de les properes eleccions municipals, l’equip de govern ha generat una important pèrdua de confiança en sectors molt diversos de Sant Feliu.

La pèrdua més important de confiança es dóna en la capacitat de generar i compartir propostes amb relació al planejament urbanístic. La proposta més ambiciosa d’aquest equip de govern i que, a més, va portar Juan Antonio Vázquez a l’alcaldia, ha estat rebutjada amb rotunditat per la ciutadania. Com ja hem dit repetidament, no hi haurà ni túnel a les Grases, ni es requalificarà sòl públic verd o d’equipaments al Mas Lluí, ni tornaran a passar contínuament camions pel barri de la Salut. Des del 2003, tres anys perduts per no arribar enlloc. Sorgeixen moltes qüestions:
si aquesta va ser la proposta que va portar Vázquez a l’alcaldia, està políticament legitimat per continuar-hi? Més encara: amb un precedent d’aquesta gravetat, inspira prou confiança per dirigir la remodelació urbanística de la ciutat amb motiu del soterrament?

I el planejament no és l’únic àmbit de pèrdua de confiança. Vázquez va començar el mandat denunciant la situació econòmica de l’Ajuntament o la brutícia als carrers, i amb el temps hem comprovat que Sant Feliu està més bruta que mai, tot i que l’IBI va pujar un 10%, i d’aquell famós i hipotètic forat econòmic ja ningú gosa parlar-ne perquè mai va existir.

També en altres camps l’equip de govern genera desconfiança. Es pot signar un decret multant un sindicat perquè "embruta els carrers" amb adhesius reclamant solidaritat amb una empresa en crisi i uns dies després, a causa de l’enèrgica protesta d’ICV-EA, retirar-lo? Es poden inaugurar al costat del rei les instal·lacions d’una empresa farmacèutica i, al mateix temps, no negociar a fons per impedir que la ciutat perdi una especialitat de formació professional en auxiliar de laboratori?

La ciutadania pot admetre que els seus governants s’equivoquin o prenguin decisions que potser no agraden. Però el que no sol admetre és que els seus governants no hi dialoguin o no la tinguin en compte en les decisions que l’afecten. És, simplement, qüestió de confiança.

No podem dir que les darreres setmanes hagin estat pobres en resultats per a la nostra ciutat: fa dues setmanes l’alcalde firmava, i el Ple ratificava, el conveni amb el Ministeri de Foment i la Generalitat de Catalunya que és, alhora, tret de sortida i garantia de l’execució del somni històric de Sant Feliu: el
soterrament de la via del tren.

Amb pocs dies de diferència es feia públic que el projecte que permetrà la remodelació integral dels barris de la Salut i de Can Calders havia rebut una subvenció de la Generalitat que atorga dins la Llei de barris, de 5,4 milions d’euros, que juntament amb la part que aportarà l’Ajuntament de Sant Feliu suposarà una inversió total d’uns 2.000 milions de les antigues pessetes per a aquests dos barris.

Tot i que a priori es tracta de dos projectes independents, a ningú se li escapa que per la seva quantia (les dues inversions públiques més importants de la història de la ciutat), i fins i tot per la seva proximitat, ambdós es potencien recíprocament i així fonamentaran una profunda transformació no només urbanística, sinó també econòmica, comercial i social, que generarà noves oportunitats i dinàmiques fins ara impensables.

Aquests elements no els hem de veure aïllats, ja que la nostra ciutat està experimentant altres millores: en l’àmbit de la mobilitat s’ha obert el nou carrer del Sol (vial del Barça), s’ha projectat el desdoblament del carrer del Pla i durant aquest estiu s’iniciaran les obres de remodelació de la carretera de Laureà Miró. A més, s’ha començat la construcció del nou barri de Can Bertrand, s’han projectat tres nous aparcaments soterrats i a principis d’any arribarà el Trambaix a la nostra ciutat.

És evident que tot plegat ens situa davant d’un repte que ja ha començat, que ha de ser obert i compartit, i pel qual esperem comptar amb les millors aportacions dels ciutadans i les ciutadanes que vulguin participar en la definició del nou Sant Feliu. És la millor manera que en lloc d’haver de penjar el tradicional rètol de "tancat per obres", col·loquem el de "obert per obres".

Després de dos anys de treballs, finalment Catalunya ja té un nou Estatut que li permetrà avançar en tots els sentits. És evident que el 18 de juny representa la victòria rotunda i contundent del Sí, la victòria dels que volien més autogovern, més reconeixement nacional, més finançament; en definitiva, una victòria de la gent que volia que el país avancés. Per contra, els grans perdedors són els defensors del No, tant aquells que fa 25 anys que no volen que Catalunya vagi endavant, com aquells que malgrat voler més, ara volien que el país anés endarrere.

A més a més, la gent de Convergència i Unió també ens sentim satisfets perquè els resultats electorals evidencien que allà on Convergència i Unió té més implantació electoral, la participació ha estat major i el Sí s’ha imposat de forma més contundent al No.

Els ciutadans han donat el seu Sí al nou Estatut, però amb l’Estatut no n’hi haurà prou. L’Estatut és només una eina, i perquè aquesta sigui efectiva cal que aquell el desenvolupi un nou bon govern. Després de dos anys i mig de govern tripartit marcat pel desgavell, el desgovern, les trencadisses i la pèrdua de prestigi de Catalunya, ara és imprescindible i urgent l’aclariment polític i que a la tardor Catalunya torni a tenir un govern cohesionat, capaç de generar il·lusió als ciutadans que permeti recuperar la imatge, l’autoestima i el sentit comú. És evident que s’han perdut en gran mesura però tenim potencial per recuperar-los i engrandir-los si las coses es fan bé amb un bon govern encapçalat per l’Artur Mas.

1. Sin acuerdo con los vecinos, no habrá recalificación de terrenos en el barrio de Mas Lluí.
2. Si el departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat lo permite, se construirá el vial alternativo a la c/Comerç a través del Torrent del Duc.

Ese fue el compromiso del Alcalde de nuestra ciudad, el Sr. Vázquez, en el pasado Pleno Municipal del mes de junio, ante una sala de plenos abarrotada de vecinos de los barrios de Mas Lluí y les Grases, que expresaban con firmeza su oposición tanto a la construcción del túnel de la c/Comerç en el barrio de les Grases, como a ya la famosa recalificación de aproximadamente 14.000 m2 de zona verde pública y de equipamientos en el barrio de Mas Lluí, para hacer frente a la financiación de dicho túnel.

Por lo tanto, para dejar de "marear la perdiz" y dar de una vez solución al problema del paso de camiones por la c/ Comerç, problema que llevan ya 7 AÑOS sufriendo los vecinos, por una nefasta planificación urbanística llevada a cabo en les Grases, cuando gobernaba IC en nuestro Ayuntamiento, lo que va a hacer ahora el equipo de gobierno actual, tras la aprobación en Pleno Municipal de una Moción al respecto, es pedir al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya la realización de una evaluación de impacto ambiental de las dos opciones alternativas de planeamiento, en relación a la modificación de PGM en el ámbito de Collserola.

De este modo, y ante papeles, también el Departament de Medi Ambient deberá abandonar su ambigüedad y pronunciarse definitivamente en relación a la viabilidad o no del vial alternativo a la c/ Comerç por el Torrent del Duc.

Naturalmente, el equipo de gobierno de nuestra ciudad también tendrá que empezar a dar solución a la avalancha de quejas de los vecinos de Mas Lluí, frente a la clara falta de equipamientos de este barrio.

Como conclusión positiva de esta situación: cuando los vecinos de los barrios se unen en sus quejas, la voz es más fuerte y se hace escuchar mucho mejor.

El Ple de l’Ajuntament va aprovar un avanç de modificació del Pla general metropolità. Aquesta iniciativa incloïa diferents mesures positives per a la ciutat, raó per la qual des d’Esquerra vam donar suport a la proposta, com són la creació de 110.000 m2 de sostre industrial per compensar les pèrdues a l’antiga zona de la Hoechst o l’eliminació de drets urbanístics existents a Collserola amb la creació de zona verda i forestal. És a dir, el Parc de Collserola aconseguia 100.000 m2 en zones verdes.

En canvi, a Esquerra considerem que la part més negativa del pla és la compensació dels drets urbanístics dels propietaris de Collserola, que es realitza reubicant-los al barri del Mas Lluí amb la construcció de 250 pisos. És per això que Esquerra es compromet a no fer cap pas des del govern municipal per tirar endavant la proposta de requalificació de zones verdes. Des d'Esquerra volem transmetre tranquil·litat als veïns i les veïnes, ja que el pla està aturat.

En els programes electorals d’Esquerra de 1995, de 1999 i de 2003 hem estat crítics amb els problemes de vialitat i de manca d’equipaments al barri del Mas Lluí. Iniciativa va deixar el barri absolutament desèrtic d'equipaments. Amb el nou govern hem tingut com a objectiu dotar el barri d’equipaments:
una de les condicions per formar part de l’actual govern va ser construir un centre cívic al barri del Mas Lluí, equipament que es construirà conjuntament amb el nou arxiu històric local i comarcal, també al barri. Des de la Conselleria d’Educació de la Generalitat, Esquerra hem creat la nova escola Miquel Martí i Pol i hem augmentat els diners per a escoles bressol municipals, augment que ha possibilitat la construcció de l’escola bressol Ginesta. L’any que ve la Generalitat construirà un nou CEIP entre els carrers de Joan de Batlle, Clementina Arderiu i Marquès de Monistrol. Des de la regidoria de Medi Ambient hem actuat al camí de la finca de la Salut, desocupant els horts il·legals i treballant per una futura reordenació agrícola de la zona. Hem de seguir treballant per dinamitzar el barri amb mes activitats culturals i transport públic, per dinamitzar el comerç de proximitat i potenciar l'associacionisme. La feina feta ens fa creïbles quan diem que Esquerra treballarem per fer una nova zona verda i esportiva al solar del carrer de Frederica Montseny. Aquests mateixos criteris els exposarem en el programa electoral de 2007.