De cançons de Carnaval n’hi ha moltes... però la teva preferida és la de Celia Cruz...

Sí, per a mi és molt significativa, perquè no només t’està parlant del Carnaval, sinó també de la vida. Hem de fer tot el possible per gaudir-la. Fa poc vaig tenir un infart i això m’ha fet donar-li un tomb a la meva.

Què és per a tu el Carnaval?

Per mi el Carnaval és vida, és alegria, és que totes les preocupacions que tens desapareixen... M’emociona, ho gaudeixo... és una injecció d’adrenalina.

Recordes la primera vegada que et vas disfressar?

Sí que ho recordo! La meva mare em va dissenyar un vestit de pallasso (d’arlequí, concretament). Aquell dia semblava que fos el dia de Reis! Per a mi va ser molt emotiu.

I quan comences a participar en alguna colla o comparsa?

L’any 1990 vaig venir a viure a Sant Feliu i vaig muntar un comerç al carrer de Francesc Sáez. Al carrer de Santa Creu hi havia el forn La Purísima, i vam pensar de fer alguna cosa pel barri perquè el comerç i el veïnatge estigués més unit. Per Nadal ja vam celebrar alguna cosa i després vam dir: “i si ens fem unes disfresses, i li diem a la gent del barri si s’hi vol apuntar? I així vam començar! Recordo encara la primera disfressa de la colla: anàvem de calçots! Va ser la primera vegada que participàvem al Carnaval, i ens van donar el primer premi!

Hi heu participat tots els anys?

Un any no hi vam participar com a colla perquè no ens van arribar les teles a temps. Recordo que estava passant la rua pel carrer de Santa Creu, i alguns membres de la colla ens ho miràvem com a espectadors. Mentre plorava com un nen, em vaig jurar que mai més ens tornaria a passar. I l’any de la pandèmia no ens hi vam resignar. Amb els veïns vam decorar els nostres balcons, i encara que no podíem estar als carrers, des de casa reivindicàvem que era Carnaval. Em vaig disfressar de cuiner estrafolari amb tots els estris de cuina que vaig trobar per casa.

Quan comenceu a preparar el Carnaval?

Penseu que ja tinc pensat el disseny del 2025! De fet, quan anem a comprar tot el material per fer la disfressa (botons, teles, passamaneries...) ja comprovem si tindrem els materials necessaris per a la disfressa de l’any següent.

D’on surten les idees?

Abans jo era el dissenyador i ho mantenia en secret. Des de fa quatre anys som un grup de persones les que arribem a un consens sobre la disfressa que portarem l’any següent. És secret de confessió! Tot i que a mi, de vegades, amb l’emoció se m’escapa...

Quanta gent forma part de la colla actualment?

Havíem estat fins a setanta membres. Ara som trenta-quatre les persones que desfilem, però hi ha més gent que participa de la logística. En total som prop d’una cinquantena de persones.

 

Hi ha algun Carnaval que recordis especialment?

Recordo quan antigament a la plaça de la Vila es feien aquells espectacles que eren pur teatre, amb escenografies meravelloses. Un any anàvem disfressats d’elefant, i es va portar un elefant de debò! Recordo quan es va fer l’any d’Egipte i es van instal·lar unes piràmides i unes esfinxs. Recordo també un globus i una persona que semblava que vingués de Mart, baixant amb una tirolina i entrant pel balcó de l’Ajuntament...

Quina anècdota compartiries amb nosaltres?

Coincidint amb el nostre 25è aniversari vam confeccionar un vestit amb una faldilla espectacular. Però quan les noies necessitaven anar al lavabo, les faldilles eren tan voluminoses que no podien. De cop i volta, una d’elles va dir: “Doncs jo m’he posat un Dodotis i no he necessitat anar al lavabo”. Vam riure molt, perquè ho va explicar amb tanta naturalitat...

Participeu en altres carnavals, com el de Cervelló i el de Calella de Palafrugell. Què trobes a faltar al Carnaval de Sant Feliu?

Abans els esplais i les AMPAs de les escoles feien servir per les seves disfresses bosses d’escombraries, de paper... i ara no. Em trec el barret, amb les creacions que realitzen! M’agradaria que hi hagués un sopar de germanor amb totes les colles que hi participen, per seguir mantenint aquesta família que conforma el Carnaval. I també  m’agradaria que el jurat estigués integrat per persones de fora de Sant Feliu. Compte! No dic que el jurat de Sant Feliu no sigui objectiu ni digne pel Carnaval de la ciutat... però un jurat amb persones d’altres poblacions seria millor, perquè no coneixen cap entitat ni comparsa.

Quin és el secret per haver guanyat tants anys?

Sempre hem mentalitzat la colla: anem a participar, a divertir-nos, no a buscar un premi. A la vida ja hi ha moltíssims problemes!