juliol 2013 | Sant Feliu de Llobregat

|

<< anterior

següent >>

L’Alejandro Huerga i el Rodrigo Segura, de 58 i 60 anys, respectivament, són dos veïns de Sant Feliu prejubilats que han decidit dedicar una part del seu temps al Servei de Mediació de l’Habitatge de Càritas, que ajuda les persones que tenen greus problemes per pagar l’habitatge i que corren risc de desnonament. Amb el suport de l’Ajuntament, aquests dos voluntaris atenen els ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu afectats per aquesta problemàtica tots els dimarts, de 17 a 20 h, al Servei d’Habitatge del Palau Falguera.

Quin és l’objectiu del servei que ofereix l’Ajuntament de Sant Feliu i Càritas?

L’objectiu és fer d’intermediaris entre els afectats de Sant Feliu i el Servei de Mediació de l’Habitatge de Càritas. D’aquesta manera, ho posem més fàcil als ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu, que no s’han de desplaçar a la seu central de Barcelona per exposar el seu cas. Ajuntament i Càritas Diocesana de Barcelona uneixen així esforços per millorar la coordinació entre les dues parts a l’hora d’assessorar i ajudar les persones que no poden fer front al pagament de la seva llar habitual, ja sigui el lloguer o la hipoteca. La finalitat última d’aquest servei social és que la gent no hagi d’abandonar el seu habitatge i treballar per prevenir l’exclusió social.

En què consisteix la vostra tasca?

El que fem concretament és escoltar els afectats que vénen a explicar el seu problema, estudiar el seu cas particular, oferir assessorament legal i fer les propostes d’actuació. A partir d’aquí, omplen uns documents i enviem l’expedient a la seu de Càritas Habitatge de Barcelona, des d’on fan la mediació amb les entitats financeres i amb els propietaris dels habitatges llogats per trobar les solucions més adequades en cada cas. Alhora, segons la problemàtica, Càritas pot ajudar econòmicament les persones o famílies o bé els busca habitatges de substitució, en els casos en què es consideri oportú. La decisió final la comuniquen als afectats en el termini mínim d’un mes.

Quin és el criteri?

Com a criteri Càritas defensa fins al final que les persones no abandonin la seva llar, ja sigui allargant els terminis de la hipoteca, suprimint interessos per tal que les quotes siguin més assequibles, dació en pagament i lloguer social com a últim recurs.

Per què vau decidir fer-vos voluntaris?

Vam decidir implicar-nos en aquesta causa perquè sabíem que hi havia molts santfeliuencs i santfeliuenques amb problemes per pagar les seves hipoteques i no sabien on s’havien de dirigir.

dirigir. El que ens mou de veritat és la necessitat de lluitar contra les injustícies i les situacions inhumanes que es produeixen, aportar el nostre gra de sorra, no quedar-nos parats davant d’una societat que en lloc de millorar,  empitjora

Quantes persones de Sant Feliu s’han adreçat a aquest servei?

El servei es va posar en marxa el febrer d’aquest any i només en tres mesos i mig ja han passat per l’oficina més de 30 afectats, que amb les seves parelles i fills sumen més de 90 persones del municipi. És un fenomen que afecta molta gent, especialment els joves d’entre 30 i 40 anys, i d’uns a altres es transmeten l’existència d’aquest servei. També hem vist com moltes parelles es troben amb aquest problema arran d’una ruptura i el detonant d’aquestes ruptures ha estat en molts casos la crisi econòmica.

Com reaccionen les entitats financeres i els propietaris davant els casos que els plantegeu?

Tot i que des d’aquest servei és Càritas qui fa d’intermediari amb les centrals dels bancs, sabem que algunes són més receptives, però el problema és que les lleis són les mateixes. Fins ara sempre s’han trobat vies alternatives al desnonament, però no només gràcies a nosaltres, sinó també al grup promotor de la Plataforma dels Afectats per la Hipoteca (PAH), que és un servei més combatiu i no social com ho és Càritas. A Sant Feliu recentment hem aconseguit paralitzar dos desnonaments. I de moment, en tots els casos que han passat pel servei de Càritas que portem nosaltres a Sant Feliu, s’ha pogut evitar l’exclusió social.

Què us aporta personalment aquesta tasca?

Ens aporta moltes coses i també ens produeix molta satisfacció poder ajudar les persones. Nosaltres també hem de fer de psicòlegs perquè al principi la gent s’adreça al servei d’una manera bastant tancada i una de les tasques que realitzem aquí és intentar que els afectats s’obrin, que vegin que aquí tenen suport i comprensió, que no estan sols i que es mirarà de fer el possible per ajudar-los.

Quan aconseguim que es desbloquegin i s’obrin, els afectats se senten molt agraïts per la nostra tasca, i aquest és el millor premi per a nosaltres.

Algun cas us ha colpit especial-ment?

Molts casos. Per exemple, es va adreçar a nosaltres un matrimoni amb dos fills petits que van deixar de pagar l’aigua i la llum per continuar pagant la hipoteca. Segons el que hem vist, les famílies aguanten fins a límits insospitats i fins al final per no deixar de pagar la casa, encara que el PP afirmés que només els seus votants renunciarien a algunes necessitats bàsiques per complir amb els deures hipotecaris. I també el cas d’un home que després d’evitar el seu desnonament repetia que la setmana anterior plorava i ara ho feia d’alegria. Ens va portar un paquet de tabac com a gratitud, tot i que no tenia diners ni per pagar casa seva.

Resulta difícil no implicar-se en els problemes que està vivint la ciutadania?

És impossible, perquè han aconseguit que d’una manera o d’una altra gairebé tots estiguem afectats per la crisi econòmica. Per exemple, com a conseqüència de les retallades en educació, sanitat, pensions, etc. tots tenim menys poder adquisitiu, però per a alguns això té conseqüències més dramàtiques.

Algun missatge en especial?

D’una banda, que els notaris també tenen una responsabilitat molt important en aquests processos i que s’hi haurien d’implicar més. Per exemple, com és possible que un notari certifiqui novacions d’hipoteca a pagar fins a 50 anys que permetin que algunes persones acabin tenint un deute molt superior a l’inicial després d’haver estat pagant la hipoteca durant 8 anys. I també reclamem que el Govern canviï les lleis hipotecàries, que a l’Estat espanyol són les pitjors i més injustes de tot Europa. Si s’aprovés per fi la dació en pagament, això podria alliberar molta gent. Aquest és el gran engany de la llei hipotecària espanyola.