El pressupost de l'any que ve s'ha aprovat amb la votació més ajustada possible: 11 vots a favor i 10 en contra. Si, de debò, hagués estat el pressupost més brillant de la història, com pretén l'equip de govern, un resultat així no s'hauria produït.

El "no" d'ICV-EA a aquest pressupost és un "sí" a una altra manera de governar la nostra ciutat: amb transparència i participació democràtica, amb sensibilitat social i amb planificació de futur.

Diguem-ho tot, parlem de transparència. Per fi, en aquest pressupost, es demostra que la teoria del "forat econòmic per la mala gestió d'ICV" que el Govern de Vázquez està repetint "matxaconament" des de fa dos anys i mig, és interessadament falsa. En el pressupost d'inversions apareixen clarament els gairebé dos milions d'euros que el Govern "no trobava" i que ara es destinen a la remodelació de la carretera de Laureà Miró. Sí: aquells dos milions que, com que deien que faltaven, van originar l'apujada del 10% de l'IBI i d'altres impostos...

Diguem-ho tot, parlem de sensibilitat social. En un pressupost que presenten com a brillant pel seu volum d'inversió i pels increments dels serveis que "es veuen" (jardineria, neteja viària...), les entitats i associacions de tota mena de Sant Feliu tenen congelats els seus convenis i subvencions, i, pitjor encara, disminueixen lleugerament les partides de beques i ajuts a famílies en situació desfavorida. ICV-EA ja ho va denunciar amb anterioritat, amb relació a la disminució dràstica d'ajuts per a llibres i material escolar a l'alumnat en situació més precària a les escoles de Sant Feliu.

Diguem-ho tot, parlem de planificació de futur. En un pressupost que concentra gairebé tota la inversió del mandat després de dos anys de limitar-se al compliment de compromisos anteriors (Joan Maragall, gimnàs del Pau Vila...), ara concentren la inversió en dos projectes grans i necessaris (piscina i carretera), però no reserven diners per al Sant Feliu que cal definir a curt i mitjà terminis. Ni un euro per a la millora de la Salut i Can Calders, tot i haver-s'hi compromès públicament amb motiu de la Llei de barris; ni un euro per al nou vial o el nou túnel de les Grases i la millora corresponent de Collserola, tot i haver-s'hi compromès fa més de dos anys; ni un euro per abordar el mapa d'equipaments del Mas Lluí... (per cert, algú coneix aquest mapa d'equipaments?, algú coneix alguna proposta de futur?).

En definitiva, un pressupost que reflecteix un estil de govern en què, com si Sant Feliu fos un immens tauler d'escacs, el rei decideix tot sol com jugar la seva partida. Oblida, però, que som orgullosament ciutadanes i ciutadans, i no servilment els seus peons.

¿Por qué se tiene que complicar la vida el actual gobierno de Sant Feliu dejando sin efecto un planeamiento, cuyo trámite inició el anterior, presentando otra propuesta que afecta a diversos ámbitos de la Ciudad?

Porque así se consigue más suelo industrial: 110.000 m² en el Polígono del Pla, lo cual implica más empleo y más riqueza para Sant Feliu. Porque así podremos aportar más vivienda social.

Porque así se hace realidad la construcción de una gran área deportiva para toda la ciudad en Mas Lluí, cuando hasta hace dos años este barrio solo contaba con solares.

Porque generará un nuevo vial entre Mas Lluí y las Grases, que mejorará su conectividad y solucionará actuales problemas de circulación.

Porque la cobertura y ajardinamiento por encima de la calle Comerç (falso túnel) genera más espacio verde y sobretodo la conexión de todo el barrio, eliminando las molestias de ruidos y vibraciones de los camiones
de forma respetuosa con el medio ambiente.

Porque así se ordenan y aumentan en el global del término municipal las zonas verdes y forestales (incremento de más de 100.000 m²) y evitamos que en el futuro se puedan construir urbanizaciones en Collserola.

En definitiva, porque cuando gobiernas tienes la responsabilidad de solucionar los problemas de las personas de manera realista, posibilista y con perspectiva de ciudad. Porque este no es un planeamiento de uno ni de dos barrios, sino que atiende a las necesidades e intereses de todo Sant Feliu.

Es una lástima que haya grupos a los que les interesa enrarecer el ambiente y promover aquella máxima del "cuanto peor, mejor". Por cierto, ¿quién pretendía construir pisos donde dentro de unos meses tendremos un complejo de piscinas municipal DE TODOS?

¡Hay que ver como cambia el cuento cuando se pierde el poder!

Els veïns i les veïnes de les Grases pateixen, dia rere dia, les molèsties que els ocasiona el trànsit de camions de gran tonatge pel casc urbà –carrer del Comerç. Aquesta situació insostenible és el resultat d’un greu error urbanístic de l’anterior equip de govern municipal, encapçalat per ICV, que no va fer un vial alternatiu al pas de camions fora del casc urbà.

Convergència i Unió som solidaris amb les demandes legítimes dels veïns i les veïnes de les Grases afectats per les molèsties i des de la nostra influència com a membres de l’equip de govern treballem per resoldre el problema. Tot i que el cobriment del carrer del Comerç és, segons els tècnics, una bona solució, també és veritat que la millor opció per als veïns i les veïnes de les Grases i per als de la carretera de la Sànson és el vial per fora del casc urbà. No obstant això, aquesta opció no té l’aprovació de la conselleria de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, dirigida per ICV, que de paraula l’ha denegada.

La solució del pas de camions pel carrer del Comerç, tant en un sentit com en l’altre, és un dels efectes beneficiosos per a la nostra ciutat de la modificació del Pla general metropolità (PGM) aprovada en el ple passat, la qual, entre altres qüestions, permetrà a Sant Feliu no tan sols compensar la pèrdua de sòl industrial perdut en les requalificacions dels polígons Bertrand i Hoechst, sinó augmentar-lo en 43.591 m², i aquest és un element imprescindible per a la cohesió i la generació de riquesa i d’ocupació per tal de garantir el progrés de la nostra ciutat.

En el pasado pleno municipal y sólo por 11 votos a favor frente a 10 en contra, el equipo de gobierno de nuestro Ayuntamiento, PSC-CiU-ERC, dio el primer paso para desistir de la construcción del vial alternativo
a la c/ Comerç a través del Torrent del Duc, acuerdo tomado en el pasado mandato por 20 votos a favor y sólo una abstención correspondiente al regidor de ERC.

La alternativa que defiende actualmente el equipo de gobierno, consistente en el soterramiento-cubrimiento de la c/ Comerç, cuenta con el rechazo frontal de la AAVV de les Grases.

Pero además, para financiar esta actuación, el equipo de gobierno ha tomado la decisión de recalificar aprox. 14.000 m² de zona verde en el barrio de Mas Lluí, justo frente al Parque de Collserola, para destinarlos a la construcción de nuevas viviendas, privando con ello, no sólo al barrio sino a toda la ciudad, de un espacio para equipamientos deportivos donde los vecinos de los distintos barrios de nuestra ciudad, puedan hacer deporte en pleno contacto con la naturaleza.

Ni que decir tiene que esta decisión también cuenta con el rechazo más profundo por parte de la AAVV de Mas Lluí, que no quiere un frente de pisos frente a Collserola, por más que a cambio se les prometa la construcción de una zona deportiva en el centro de la gran manzana que se generaría. Todo ello además, cuando en pocos meses se empezará la construcción del Mas Lluí de Sant Just, en total contacto con Sant Feliu, que ya provocará la pérdida de suficiente espacio verde.

Está claro que hay que dar solución al problema del paso de camiones por el barrio de les Grases, pero el enfrentamiento con los vecinos y con el resto de fuerzas políticas no es, sin duda, el mejor camino.

El Grupo Popular mantendrá su oposición a este proyecto, mientras no se obtenga una fórmula alternativa y de consenso, que sólo puede ser fruto de una real participación ciudadana.

L’habitatge és un dels drets més bàsics de la ciutadania i l’emancipació dels i les joves és un important pas en el seu desenvolupament com a ciutadans i ciutadanes. Aquesta necessitat topa amb la dura realitat d’accés a un habitatge i de preus totalment desorbitats. A partir d’aquí l’Administració ha d’actuar-hi decididament. A Sant Feliu, ja s’han publicat les llistes de persones admeses i excloses dels 104 pisos de protecció oficial de Can Bertrand, i abans de l’estiu se’n farà el sorteig. Gràcies a ERC la quota de pisos per a joves, fins a 35 anys, es va augmentar del 55% al 70%, una xifra insuficient ja que les sol·licituds d’aquest tram d’edat han estat encara superiors. Les properes promocions, com la de la Hoechst amb 240 pisos socials, han de ser una oportunitat per promoure pisos de promoció pública de lloguer i l’accés de la gent jove.

D’altra banda, l’Ajuntament també està posant en marxa el servei de borsa jove, on l’Ajuntament farà d’intermediari entre propietaris i joves llogaters, amb pisos a preus més assequibles que el mercat lliure. També oferirà assessorament gratuït i una assegurança d’un any de caució (en cas d’impagament) i una altra de multirisc totalment gratuïtes. Tot i això, cal fer passes molt més decidides en l’accés a l’habitatge, i el Pla d’habitatge que ha de fer l’ajuntament, gràcies a un acord del Ple després d’una moció presentada per les JERC, ha de servir per planificar totes les actuacions d’habitatge de la ciutat. Algunes de les línies que ha d’incloure és fomentar la cultura de lloguer, crear l’oficina d’habitatge, realitzar el Patrimoni Públic de Sòl i d’Habitatge a Sant Feliu de Llobregat, reclamar el sòl en desús d’altres administracions per a polítiques d’habitatge, incentivar la posada al mercat de pisos buits, garantir un important percentatge d’habitatge social en tot futur planejament... En resum, una política activa a favor d’un habitatge digne i assequible.