Català per a tots

La memoria histórica catalana nos habla que desde tiempos remotos la llegada a Catalunya de sucesivas olas de inmigrantes, que procedentes de su lugar de origen, vinieron en busca de trabajo y de una mejor calidad de vida. Históricamente también se da el caso de que una buena parte de la inmigración con el tiempo y a lo largo de los años ha ido integrándose a las costumbres, a las tradiciones y a la cultura de Catalunya. Es un hecho del todo comprobable.

Un pequeño número de vecinos asistentes a algún pleno municipal o institución oficial ha demostrado su desacuerdo e increpado a la persona que hablando se dirigía al auditorio en catalán. Si un político, un concejal o cualquiera va a hablar en un barrio donde la mayoría son oriundos de otras partes de España, vale que lo hagan en castellano, pero en un centro oficial, si lo hacen en catalán a callar, o por lo menos no demostrar la falta de cultura y tanto resentimiento a lo catalán.

No se debe olvidar que los únicos responsables de que la gente tenga que emigrar no son otros que los dirigentes de los diferentes lugares de origen, los cuales desde siempre han tenido a la clase obrera sumida en la miseria. Obligando a tener que abandonar el lugar de nacimiento, familia y amistades. Dirigir vuestras protestas a ellos y respetar la lengua y la cultura del lugar donde habitáis. Sea Catalunya o donde sea que estéis. Nadie os ha regalado nada. Pero, tampoco Catalunya os ha obligado a venir.

Desde el mismo momento que se trabaja y se vive en Catalunya una persona ya es considerada un catalán más. Repito, respetar las costumbres, la cultura y la lengua de este país de acogida; si no tenéis capacidad de aceptarlo así, quizás algún día vuestros hijos y nietos os echaran en cara vuestro equivocado proceder.

Català fill d'emigrants
Joan Fernández Jurado

No m'embrutis la teva ciutat

CIVISME prové del llatí civitas-atis (ciutat, conjunt de ciutadans). Imaginem unes quantes tanques publicitàries amb la següent imatge:

Una família està reunida enfront del televisor mentre consumei-
xen el típic: llaunes, cigarrets, pipes, llaminadures….Estan
asseguts als respatllers de les cadires, les butaques i el sofà, i
les sabates descansen sobre els seients. En el sòl del menjador
hi ha un munt de peles de pipes, un parell de xiclets xafats,
algunes llaunes de refresc mig aixafades, així com unes burilles
al costat d'un paquet buit de tabac; al cantó del sòcol un
regueró de pólvores grogues per a què no pixin els gats; una
mica més lluny una borsa amb restes de patates fregides xafa
des oliant el terra; i finalment, presidint l'estança, una artística
merda de gos.

No es tracta d'una il·lustració de l'anomenat "realisme brut". És una proposta per a una campanya de conscienciació cívica, una crida d'atenció sobre la responsabilitat que tots tenim alhora de conservar la neteja dels espais públics i comuns de la nostra ciutat. Permeteu-me que, per a sota de la imatge anterior, hi proposi un lema: no m'embrutis la teva ciutat.

És obvi que la part dels nostres impostos destinada al servei de neteja municipal està gestionada malament. És conversa recurrent a Sant Feliu que els carrers estan bruts, que no "llueixen". Els polítics tenen, doncs, la responsabilitat i el repte que el nou servei de neteja viària, que pròximament s'implantarà, funcioni bé. O el que és el mateix: que els ciutadans tinguem la percepció que els espais públics estan tan nets com els nostres espais privats (els nostres habitatges). Però aquesta tasca està condemnada al fracàs si els ciutadans no col·laborem implicant-nos en el manteniment i la conservació del que és nostre, teu, meu, de tots. I tots ens hem d'implicar: individus, famílies, escoles, empreses, institucions, responsables municipals... TOTS.

José Miguel Ardanuy