La societat

La democràcia pròpia de la segona república va obrir nous canals de participació de les dones en tots els àmbits. Per primera vegada aquestes intervingueren activament en les entitats i fins i tot en algunes arribaren a ser majoritàries, com l'Escola de Declamació Miquel Rojas. També van participar en la premsa local amb escrits i articles d'opinió social i política.

La novetat del vot femení l'any 1933 suposà la creació de seccions femenines en les formacions polítiques, com la Lliga o el partit carlí. Però on més destacava el paper de les dones era en les organitzacions anarquistes. A la CNT , i més concretament a les Joventuts Llibertàries, hi van tenir un paper molt destacat. D'aquesta última cal comentar les activitats de contacte amb la natura, com les sortides a la muntanya de Can Furriol, a la zona del riu i a les platges de Gavà. El començament d'un incipient naturisme o nudisme a les vores del riu Llobregat per part d'anarquistes, va ser motiu d'algunes crítiques dels tradicionalistes i també en el si del consistori santfeliuenc, que ho consideraven un atac a la moral.

Pels volts de l'any 1934 es va crear el Casal Catequístic, que va ser el primer centre catòlic a la localitat. L'ànima impulsora fou Jaume Amigó Mata, capdavanter dels fejocistes (Federació de Joves Cristians de Catalunya), que estava a càrrec de l'agrupació infantil d'aquesta Federació. Els fejocistes disposaven d'equips esportius de futbol i de ping-pong i d'un camp d'esports propi, als terrenys sense edificar on avui hi ha els carrers de sant Llorenç i de Pi i Margall, prop de la via del ferrocarril. Publicaven un butlletí local El Guía , amb notícies de l'entitat.

El final del període suposà en clima cada vegada més polaritzat, amb alguns enfrontaments, en els actes polítics, protagonitzats per persones de signe contrari, que d'alguna manera revelen una degradació de la convivència social i política.