Com a contrapartida, però, va acceptar la creació d'un govern autònom, la Generalitat, i l'elaboració d'un estatut que precisés el seu marc de llibertat i autonomia.

Aviat es va reunir a Núria una comissió per redactar un projecte d'Estatut. Les Corts van aprovar l'estatut la primavera-estiu de 1932, si bé es tractava d'una versió retallada pactada entre els representants de l'esquerra catalana i la coalició republicanosocialista que governava a Madrid.

Poc després, es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya, que van donar la victòria a Esquerra Republicana de Catalunya, liderada per Francesc Macià, que presidiria la Generalitat fins a la seva mort, el 1933. Esquerra defensava el reconeixement de la nacionalitat catalana, la democràcia, el federalisme, el laïcisme i la distribució social de la riquesa. Tenia el suport, sobretot, de la petita i la mitjana burgesia, però també de part de les classes populars.

Malgrat la limitada capacitat d'autofinançament, l'aplicació de l'Estatut va comportar una transformació de l'estructura política, administrativa i econòmica de Catalunya. La labor de la Generalitat republicana va ser especialment important en l'àmbit de l'ensenyament i la cultura. Així, malgrat que l'ensenyament públic era competència de l'estat central, la Generalitat va desenvolupar un ensenyament públic català, basat en les tendències pedagògiques més modernes. Fruit d'aquesta política va ser la creació de l'Institut Escola, d'ensenyament secundari, de l'Escola Normal, de les escoles d'estiu i colònies escolars o de noves biblioteques. Així mateix, cal destacar importants iniciatives urbanístiques i d'ordenació del territori, basades en propostes d'urbanistes i arquitectes racionalistes.