El bienni negre. Acció política (1934-1935). Els fets del 6 d'octubre de 1934.

En el congrés dels diputats les eleccions van donar una major representació a la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) de Gil Robles -un partit que no havia acatat, ni tan sols va acceptar, el règim republicà- i als radicals de Lerroux, mentre que els grups centristes es convertien en l'eix del control de la situació política.

Després de diversos tempteigs, amb un govern que no trobava el ple suport de la cambra, quasi al cap d'un any Lerroux aconseguí de formar-ne un que en figuraven tres ministres de la CEDA.

El mateix dia que s'anunciava el Govern Lerroux, es declarà la vaga general a Madrid, València, Sevilla i Badajoz. A Astúries i a Barcelona la situació fou molt greu, i la vaga general s'escampà a tot Catalunya. Això va derivar en els fets del Sis d'octubre.

La nit del 6 d'octubre de 1934, el president Companys va sortir al balcó del palau de la Generalitat i proclamà l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, fet que va suposar l'enfrontament amb el Govern Central, que decretaria l'estat de guerra.

A Sant Feliu, el caporal del sometent ordenà la recollida d'armes dels caçadors, per tal de distribuir-les entre els revoltats. Els santfeliuencs del grup Som i Serem -adherit a Nosaltres Sols- i d'altres es traslladaren a Barcelona a posar-se a disposició del Govern de la Generalitat. A la Conselleria de Governació es proveïren d'armes d'eficiència bastant dubtosa. Es concentraren a la sala Mozart del carrer Comptal, amb la consigna que ja rebrien ordres. A les deu de la nit, sortien de la caserna de les Drassanes una bateria del regiment d'artilleria de muntanya i una companyia d'infanteria, per proclamar l'estat de guerra i reprimir els focus rebels.

La Guàrdia Civil de Sant Feliu fou reforçada amb més individus i el diumenge va rebre l'ordre d'anar a Barcelona a sufocar la revolta.

El 7 d'octubre, a la sortida de la carretera en direcció Molins de Rei, un grup va improvisar una barricada davant de ca l'Àlvarez, amb llambordes i arbres que havien posat enmig de la carretera. Un destacament de soldats a les ordres d'un tinent que s'hi va aproximar, va fer escapolir els autors de la dita barricada i va ordenar al veïnat que la retirés.

Hi va haver un destacament de soldats patrullant per la població que va disparar trets a la carretera de Laureà Miró, davant dels pisos Beltrand, perquè exigien l'aixecament de les persianes per evitar que algú estigués parapetat al darrere. També es van produir trets a la plaça de la Vila , sense víctimes.

El cap del sometent, Francesc Ximenis, va ser rellevat del càrrec, i Jaume Albareda en fou nomenat nou responsable, i les escopetes foren retornades als caçadors.

Josep Rovira Aguilar, jutge municipal, fou detingut acusat de participar en els fets del 6 d'octubre, si bé el tinent de la Guàrdia Civil el va alliberar perquè va creure que no hi havia participat. No obstant això, va ser cessat del càrrec i substituït per Arturo J. Palau. Hi va haver moltes altres detencions i es va remorejar que els sectors conservadors havien elaborat llistes negres de participants en els fets.

Les forces vives de Sant Feliu, representades per l'ecònom arxiprest, el president del comitè local de la Creu Roja i el de l'obra parroquial, visitaren l'alcalde Josep Gaspà per proposar-li cursar telegrames al president de la República perquè indultessin els condemnats a mort arran dels fets del 6 d'octubre.

A tot els país es registrà una enorme repressió, amb mots processos judicials oberts. A Sant Feliu van ser clausurats els locals on es reunia Esquerra Republicana, el d'Acció Catalana i el del Partit Demòcrata Federal. Per tot el territori català van ser suspesos ajuntaments i corporacions per haver participat en els fets i per haver demostrat simpatia per aquell moviment, i van ser substituïts per delegats militars, gestors i comissaris.

El mes d'abril de 1935 el Butlletí Oficial de la Generalitat publicà el nomenament d'una comissió gestora per a Sant Feliu, integrada pels cinc regidors de dretes de la minoria i completada per onze noms de persones de la mateixa tendència (de la Lliga , radicals i cedistes), però no pogueren prendre possessió perquè l'Ajuntament de Sant Feliu, elegit per sufragi universal, no havia estat suspès, ni els seus regidors separats ni destituïts per cap disposició que hagués estat dictada pel General de la Quarta Divisió Orgànica ni pels seus delegats. Això contribuí a una continuïtat en la línia política iniciada pel consistori abans dels fets d'octubre, i es prosseguiren les obres urbanístiques començades. L'Ajuntament també impulsà la creació d'una zona industrial prop del carrer d'Armenteres, per reduir l'atur.

Una idea que va portar a terme el consistori fou la construcció d'una casa a la urbanització de Can Nadal pels obrers d'atur forçós, amb la finalitat de sortejar-la. El sorteig es va fer amb una festa al parc Nadal el 10 de gener de 1935, però el número premiat no s'havia venut, i optaren per subhastar la casa.