República a Espanya |
República a Catalunya |
República a Sant Feliu |
|
La Llei catalana sobre la Capacitat jurídica de la Dona i del Cònjuges, de 19 de juny de 1934, establí la igualtat entre els cònjuges i l'eliminació del principi d'autoritat marital. “La dona té la mateixa capacitat civil que l'home (Art.2). Aquesta regulació eliminà tots els obstacles que obligaven a la submissió de la dona casada al marit, com també el permís del marit perquè la dona exercís professions, càrrecs, actes jurídics, etc. Aquesta legislació igualitària fou motiu d'alguns problemes, quant a la seva aplicació en entrar en conflicte amb la legislació vigent a la resta de l'Estat espanyol. Així, un Decret de la Generalitat de 13 de març de 1935 clarificà el dret de la dona casada a disposar de passaport, sense necessitat d'una llicència marital atès que entenia que “el requisit previ de l'autorització marital exigida fins ara, en la pràctica per expedir passaport a la dona casada, respon exclusivament al sistema de subordinació de la dona a l'autoritat domèstica del marit seguida pel Codi Civil”. Ja que la legislació catalana “no atorgà al marit autoritat sobre la dona “, el Decret va mantenir el principi de l'autonomia d'actuació de la dona casada a Catalunya. |
La Revolució Industrial del segle XIX va comportar importants canvis socials en la condició de les dones que, tanmateix, no van tenir conseqüències en l'àmbit juridicopolític fins a la formació de la Segona República.
Les dones van tenir un important pes en la indústria tèxtil des del començament mateix. Ja el 1856, les dones constituïen el 40 % de la població obrera de Barcelona. També tenien una important presència en el servei domèstic. A més, moltes dones casades i amb fills treballaven a casa treballs per a les fàbriques i cobraven a tant la peça (sistema domicilari). Les dones assalariades compartien amb els homes unes condicions laborals molt dures, però, a més, cobraven sous més baixos i se situaven majoritàriament en els col·lectius laborals considerats inferiors. La primera reglamentació del treball femení i infantil no es va aprovar fins al 1901. Per contra, les dones de classe mitjana i alta no treballaven fora de casa. Des del punt de vista legal, la dona era considerada inferior a l'home, al qual devia obediència. El 1900, el 80 % de la població femenina de la província de Barcelona era analfabeta. |
 |
Ja durant el primer terç del segle XX les dones van eixamplar els seus camps d'activitat en àmbits com el comerç, l'educació, la sanitat i, en general, els serveis. Algunes van poder accedir als estudis universitaris; així, el curs 1927-28 n'hi havia 229 de matriculades a la Universitat de Barcelona. També es van constituir entitats femenines, com l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona (1909). |
 |
La Constitució republicana de 1931 va concedir el dret de vot a les dones. Aquesta mesura va ser precedida per un important debat, en què les posicions de principi, favorables a la igualtat de la dona (defensades per la diputada radical Clara Campoamor), es van acabar imposant als arguments de tipus conjuntural, que consideraven que la dona espanyola encara no estava preparada per exercir el dret de vot (punt que va ser defensat per l'altra diputada de les Corts constituents, la radicalsocialista Victòria Kent). |
La Constitució republicana va reconèixer, a més, el matrimoni civil i el dret al divorci. També la legislació del Parlament de Catalunya va promoure mesures a favor de la igualtat de gènere. Victòria Kent va ser nomenada directora general de presons i es va convertir, doncs, en la primera dona que exercia un càrrec polític d'importància. |
La II República suposà també un gran augment del procés de politització de la població, amb un increment de la sensibilitat política dels ciutadans i ciutadanes envers els problemes reals de la societat.
Per primera vegada sectors de la població que tradicionalment havien estat exclosos de la vida política, pogueren participar en el debat públic.
El dinamisme polític, social i cultural fou intens, amb un augment de les associacions polítiques i sindicals, de les entitats culturals i recreatives, que es convertiren en eines de participació ciutadana. |
|
|
|
