Durant el període republicà els poders públics es van preocupar més per la cultura. N'és un exemple la inauguració de la primera biblioteca pública a la població amb una sala de lectura, sense servei de préstec, sota els auspicis de la Caixa de Pensions i a requeriment del consistori, l'octubre de 1932.

A més, la llibertat d'expressió característica de l'època va fer aparèixer un gran nombre de publicacions; pràcticament tots els partits i entitats en tenien una, que oferien un ampli ventall informatiu. També es consolidà un nou associacionisme cultural de caràcter més minoritari.

Les entitats Amics de l'Art i de les Lletres i Escola de Declamació Miquel Rojas prosseguiren la seva activitat, més creativa en aquest anys. En el si del Amics va néixer una secció excursionista, i continuà organitzant la Diada del Llibre, conferències i exposicions. El mes de juny de 1931 inicià la publicació d'un butlletí mensual que recollia aportacions literàries dels seus associats així com el noticiari de l'entitat.

L'Escola de Declamació Miquel Rojas va seguir amb entusiasme la campanya pro creació d'una biblioteca infantil, organitzant tómboles benèfiques i altres activitats, on destacà el paper constant de Joana Raspall, autora d'obres de teatre que eren representades per l'entitat a la sala de La Unió Coral. La revista Claror continuà publicant-se mensualment fins a la segona meitat de l'any 1935.

També cal destacar la publicació periòdica Espanya Federal   que se subtitulava "Periòdic Catòlic Social Tradicionalista", òrgan del Casal Tradicionalista, que es podia considerar la tribuna d'oposició al règim republicà i d'esquerres municipal. Destaca la campanya contra la gestió del consistori en l'adquisició i urbanització del clos de Can Nadal, fet que comportà  una sanció governativa a l'esmentada publicació i una censura prèvia per als números posteriors.

Una altra publicació política apareguda l'any 1931 va ser Lluita   òrgan de Joventut Democràtica Federal, que defensava el sindicalisme polític i incloïa un noticiari local. També Acció Catalana Republicana tenia una revista, Foment Català Republicà , l'any 1933, que era bàsicament d'opinió política.

L' Ateneu Santfeliuenc incrementà les activitats escolars, amb classes nocturnes d'oficis per a adults, amb un total de 116 alumnes inscrits l'any 1931. La nova pedagogia impulsava corrents laics que van causar polèmica. Les tendències educatives del moment afavorien el contacte de nens i nenes amb la natura, de manera que, subvencionats per l'Ajuntament, els alumnes de l'escola eren portats a la platja de les Filipines, a Gavà, per prendre banys d'aigua i sol.

En aquells anys va néixer una nova escola religiosa que tenia per nom Verdaguer i estava situada la carretera Laureà Miró.

Pel que fa a activitats relacionades amb el món de la rosa, l'any 1931 es repetí l'exposició iniciada pels Amics de l'Art i de les Lletres. A partir de 1932, després que Pere Dot aconseguís la segona medalla d'or del concurs de Bagatelle (París), la mostra s'institucionalitzà amb la intervenció de l'Ajuntament. El consistori nomenà Pere Dot fill predilecte, i durant l'acte es va donar el nom de Pere Dot a l'actual rambla de la Marquesa de Castellbell. Els anys 1933 i 1934, l'exposició va sortir del marc institucional i tornà a celebrar-se a la seu social dels Amics de l'Art i de les Lletres, a Can Ricart.

L'any 1935, la festa es reprengué amb més volada amb una exposició de roses de primavera al parc Nadal, tot coincidint amb la promoció de terrenys de la urbanització del mateix nom. En foren protagonistes els roseristes Pere Dot i Llorenç Pahissa, un altre obtentor santfelieunc.