Una de les primeres lleis que promulgà el Parlament de Catalunya, la llei de contractes de conreu, va ser causa d'un seriós conflicte de greus repercussions. L'esquerra, lleial als seus principis, presentà un projecte destinat a resoldre el problema dels rabassaires i d'altres conreadors. Tendia a propiciar l'accés dels pagesos a la propietat de la terra. L'Institut de Sant Isidre -integrat per terratinents- i la Lliga proposaren al Govern de Madrid que presentés recurs davant del Tribunal de Garanties Constitucionals. La llei fou anul·lada, però el Parlament català en presentà una de nova, sense cap retoc, i s'aprovà amb un fervor indescriptible. L'aptitud adoptada creà una tensió perillosa i s'intentà un reglament que s'ajustés a les exigències de la Constitució i de l'Estatut.

La llei de contractes de conreu i la creació de les comissions arbitrals que portaren el processos, originaren un notable augment de l'activitat a l'Ajuntament de Sant Feliu, perquè, en ser cap de partit judicial, fou el secretari de la corporació qui exercí de secretari de la Comissió Arbitral.