Les primeres decisions del consistori es concretaren en la revocació del monopoli del servei de pompes fúnebres, obra de la Dictadura , i de l'eliminació dels signes externs que recordessin el període polític anterior, com eren les plaques dels carres en castellà o dels noms que tinguéssim connotacions polítiques dictatorials. La qüestió religiosa també es plantejà en la polèmica decisió de secularitzar el cementeri, ja que es partia de la idea que havia de tenir un caràcter purament civil i no religiós.

Dins dels actes de la Festa Major de 1931, a l'agost, s'inaugurà el bust de la República , que es va situar al damunt de la font de la plaça de la Vila , escultura executada per l'artista local Joan Bausili, col·laborador de Josep Clarà, que es mantingué fins al final de la guerra. Alhora, es descobririen les plaques dels carrers de Fermin Galán i de García Hernández, com a homenatge pòstum al militars que es van aixecar per la República i van ser executats. El tarannà laic del consistori també es va manifestar amb motiu de l'ofici de la Festa Major , en honor de Sant Llorenç, ja que vista la invitació de l'ecònom arxiprest per assistir-hi, s'acordà que el consistori no hi aniria en corporació.  

L'acció política de més envergadura a Sant Feliu durant la República va ser la urbanització de Can Nadal. El clos del mateix nom constituïa un obstacle per a l'expansió del nucli urbà, i adquirir-lo comportava la possibilitat de creixement i alhora guanyar un parc públic per a la població. A més, possibilitaria donar ocupació a nombrosos aturats forçosos, un dels grans conflictes que va haver d'assumir l'Ajuntament republicà.

Per tal de presentar la decisió i el projecte al poble, es va convocar els representants de les entitats locals i les associacions de premsa. Desprès de mig any, l'Ajuntament prenia possessió del clos de Can Nadal oficialment. Hi van ser presents les primeres autoritats de Catalunya, amb el president Francesc Macià al capdavant acompanyat del seu secretari, l'escriptor Joan Alavedra. L'expectació del poble de Sant Feliu per l'obertura de la finca fou gran, ja que conservava la mateixa sumptuositat que tenia quan hi vivien els comtes de Vilardaga propietaris de la finca.

En les eleccions municipals del febrer de 1934 van sortir escollits deu regidors d'Esquerra Republicana de Catalunya i cinc regidors de la minoria conservadora.

Poc després es va fer un homenatge a Josep Gaspà com a conseqüència d'haver obtingut la victòria en les darreres eleccions municipals, i s'aprofità per convidar el president Companys i per ratificar l'oferiment de la torre de Can Nadal per a la instal·lació d'un centre d'ensenyament tècnic o superior. Lluís Companys homenatjà Gaspà, i acompanyat  del conseller Ventura i Gassol visità el clos de Can Nadal i es reivindicà la construcció d'un grup escolar alhora que una subvenció per poder obrir carrers en la urbanització.

L'increment de les taxes d'atur va obligar a la creació d'una comissió de política i assistència social el març de 1934, per vetllar per l'ajut als obrers mancats de treball. Aquesta comissió elaboraria un reglament i fixaria unes normes a fi de poder funcionar amb eficàcia.

La presencia de venedors ambulants a la ciutat originà una polèmica entre el consistori i Unió Gremial, defensora dels interessos dels comerciants santfeliuencs. Mentre que aquesta entitat demanava que només hi hagués un dia de mercat setmanal, el consistori volia que n'hi hagués tres, en defensa dels consumidors, que així disposarien de més oferta i, a més, hi hauria més competivitat. També autoritzà les primeres parades de peix al mercat municipal per tal d'augmentar l'oferta de productes.