|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
Què és Wi-FI? L’acrònim Wi-Fi s’utilitza per identificar els productes que incorporen qualsevol variant de la tecnologia sense fils dels estàndards IEEE 802.11, que permeten la creació de xarxes d’àrea local sense fils conegudes com WLAN (Wireless Local Area Network). Els productes i xarxes Wi-Fi asseguren la compatibilitat efectiva entre equips, i això fa augmentar la facilitat d’ús d’aquests equips i la proliferació dels mateixos. És una tecnologia amb una gran difusió en el mercat, gràcies als baixos costos actuals. Les particularitats dels diferents estàndards són les següents: IEEE 802.11: Al 1997, l’Institute of Electrical and Electronics Enginneers (IEEE) va crear el primer estàndard per xarxes d’àrea local sense fils. El 802.11 treballava a la freqüència de 2.4GHz (banda lliure sense necessitat de llicència) i suportava una amplada de banda màxima de 2Mbps, insuficient per moltes aplicacions i per aquesta raó ja no es fabriquen productes amb aquest estàndard. IEEE 802.11a: Al 1999 es va crear un nou estàndard capaç
de suportar fins a 54Mbps treballant a la freqüència
lliure de 5GHz. Al treballar a una freqüència superior
és més difícil traspassar obstacles i el rang
de cobertura és menor, però la seva capacitat permet
suportar més usuaris. El seu ús habitual és
per interior d’edificis, encara que també es pot fer
servir per exteriors amb distàncies curtes. Els costos d’aquests
equipaments són més elevats, però el nombre
d’aplicacions que provoquen interferències al sistema
també és més reduït. IEEE 802.11b: Simultàniament també es va desenvolupar
al 1999 un estàndard que suporta fins a 11Mbps. Utilitza
la freqüència de 2.4GHz. La problemàtica d’aquest
estàndard és que la seva capacitat queda reduïda
a pocs usuaris i que al treballar a una freqüència de
banda lliure existeixen moltes aplicacions causants d’interferències
que fan reduir aquesta capacitat. IEEE 802.11g: Al juny del 2003 es va aprovar un nou estàndard,
basat en les mateixes normes que el 802.11b i compatible amb aquest,
que permet assolir velocitats de transmissió màximes
de fins a 54Mbps. Treballa igualment a 2,4GHz que és una
freqüència que permet arribar a distàncies més
llunyanes. El seu inconvenient és la multitud d’aplicacions
que treballen a aquesta freqüència provocant interferències
al sistema. Les unitats 802.11g podran treballar també a
velocitats de 11Mpbs, de manera que els dispositius 802.11b i 802.11g
puguin coexistir sota la mateixa xarxa.
|
SENSE FILS
Dins
el punt 7.2.6 del P.A.M. (Pla d'Actuació del Mandat)
2003-2007, l'Ajuntament ha definit els següents espais
públics com a primeres zones Wi-Fi:
