Les xarxes wi-fi municipals i la CMT

En els darrers mesos han aparegut un seguit de resolucions de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) relatives a les xarxes sense fils (Wi-Fi) d'iniciativa municipal. En atenció a aquestes resolucions cal fer una sèrie de consideracions:

a) Els ajuntaments d'Atarfe i Puenteareas han estat sancionats per no haver comunicat a la CMT l'inici de l'activitat de la prestació del servei d'accés a Internet mitjançant la xarxa Wi-Fi de titularitat municipal.

Tal com es va assenyalar en la resolució sobre les xarxes Wi-Fi en resposta a una consulta plantejada per Localret, l'article 6 de la LGT estableix que qualsevol empresa podrà actuar com a operador en el mercat, tan sols caldrà realitzar una notificació fefaent a la CMT, amb caràcter previ a l'inici de l'activitat i sense necessitat d'obtenir una llicència administrativa a tal efecte, tal com es requeria amb l'anterior normativa. En el casos plantejats, els ajuntaments no van realitzar aquesta comunicació. L'expedient administratiu sancionador finalitza, per tant, amb sengles sancions econòmiques.

b) L'Ajuntament de Barcelona ha tancat la seva xarxa Wi-Fi després de les indicacions realitzades per la CMT en resolució de 27 de maig de 2004.

La CMT considera la xarxa Wi-Fi de l'ajuntament com a xarxa que permet l'accés públic i gratuït a la pàgina web de l'ajuntament així com a altres pàgines web vinculades a d'altres administracions públiques o empreses participades com a xarxes públiques. Efectivament, qualifica la xarxa Wi-Fi com a xarxa pública de comunicacions atès que es compleixen els dos requisits establerts a la LGT:

- el servei que suporti la xarxa ha de ser un servei de comunicacions electròniques. La xarxa de l'Ajuntament de Barcelona ho suporta en tant en quant es produeix un transport -en la seva totalitat o parcialment- de senyals (transmissió de dades) mitjançant xarxa de comunicacions electròniques (xarxa Wi-Fi).
- el servei ha d'estar disponible al públic en general. La xarxa de l'ajuntament de Barcelona ho està perquè en el seu àmbit de cobertura (tot i que restringit bàsicament a institucions municipals) pot accedir qualsevol possible usuari.

Pel que fa al caràcter gratuït de l'accés a Internet (informació al ciutadà mitjançant la pàgina web www.bcn.es) la CMT planteja que cal diferenciar les següents qüestions:

- d'una banda, la gratuïtat del servei d'accés a Internet no és necessàriament contrari a la competència atès que l'ajuntament pot obtenir contraprestació econòmica pel servei per altres vies (per exemple els patrocinis de la plana web).
- d'altra banda, considera contrari a la competència la gratuïtat de l'ús de la xarxa que serveix de suport a l'accés a Internet (és a dir la xarxa telefònica pública). En aquest cas considera que l'ajuntament hauria de finançar aquesta xarxa mitjançant els rendiments d'explotació que sorgeixi de la mateixa en un règim de lliure competència.

De les resolucions comentades podem extreure una sèrie de consideracions que s'han de tenir en compte a nivell municipal:

- cal fer una anàlisi cas per cas de les experiències municipals analitzant fonamentalment: o les característiques del servei i de la xarxa vinculada al mateix i o la posició en el mercat de l'ajuntament (si existeixen altres operadors o no que volen prestar el mateix servei, o un altre que el pugui substituir, en el mateix àmbit territorial)
- els ajuntaments que prestin els serveis de comunicacions electròniques (per exemple el servei d'accés a Internet) a través de xarxes Wi-Fi hauran de comunicar a la CMT la seva voluntat de constituir-se en operador de telecomunicacions i l'inici de l'activitat. No serà necessari si el servei es realitza en règim d'autoprestació (únicament en gaudiran els organismes municipals)
- la CMT es restrictiva amb les iniciatives municipals en l'establiment de la xarxa (per exemple xarxes Wi-Fi) i la prestació de serveis (com ara el d'accés a Internet) si en el territori on es desplega la xarxa i es presta el servei ja hi ha altres operadors que presten els serveis. En aquest sentit, la CMT assenyala que l'ajuntament no podrà gaudir de les prerrogatives pròpies de la seva condició d'administració pública per prestar serveis que ja els dóna el mercat; l'ajuntament ha d'actuar com a un operador més i, per tant, no podrà finançar les seves activitats a través dels pressupostos municipals.
- Cal tenir present, finalment, que aquestes resolucions esmentades afecten municipis on ja hi ha operadors que presten serveis en règim de competència. En aquelles zones del territori on no hi ha servei és evident que el paper de l'Administració és fonamental per incentivar l'aparició d'iniciatives (operadors locals) o, fins i tot, per assumir un paper protagonista en el desplegament d'infraestructures i les prestacions de serveis.

En aquest sentit, la iniciativa de desplegar una xarxa pública de telecomunicacions basada en una tecnologia sense fils és una opció vàlida (i així s'indica a la Resolució de la CMT de 4 de setembre de 2004 de resposta a una consulta de la Comunitat autònoma d'Astúries). Tot i amb això, caldrà que els ajuntaments tinguin present, en primer lloc, els drets i deures derivats de la condició d'operador de telecomunicacions i, en segon lloc, les actuacions que duguin a terme les Administracions de l'Estat o de la Generalitat en el desplegament de la banda ampla en el territori (per exemple, les derivades del concurs de la Generalitat Internet rural).