Com sorgeix MITHRA?
Va néixer fa sis anys, després que la gent que formem part de l'equip ens adonéssim que es començava a produir la fractura digital en la societat i que no hi havia res dissenyat per a la gent del carrer. Hi havia cursos més generals o de formació ocupacional, però no existia el que fem ara nosaltres. Ho vam detectar sobretot a Sant Boi de Llobregat, d'on som, i vam començar fent un curs per a gent gran. En observar que hi havia unes necessitats específiques, vam dissenyar un curs inicial seguint aquests requeriments; nosaltres ho anomenem "tecnologia amigable" i consisteix en fer un curs no tan tècnic, sinó adreçat a temes més concrets i planers. A partir d'aquí vam fer arribar els cursos a diversos col·lectius i actualment ens dirigim especialment a aquells que no tenen un fàcil accés a les noves tecnologies.

Quin és el perfil dels vostres usuaris a Sant Feliu?
Aquí ens dirigim a un col·lectiu més general i no tan específic, amb un perfil molt heterogeni. Al matí hi ha moltes dones que no tenen la possibilitat de fer cursos de formació ocupacional i a les quals beneficia l'horari que oferim de 10 a 12h, perquè és l'hora en què deixen els nens a l'escola i poden dedicar una estona a la seva formació. També tenim un públic important de gent gran i, durant les tardes, molta gent jove.

Com sorgeix la iniciativa de realitzar aquesta tipologia de cursos que anomeneu 'píndola formativa', de format breu i introductori?
Donades les observacions que he comentat abans, vam adonar-nos que la gent volia cursos molt més pràctics, que no els cansessin i que els servissin per utilitzar la tecnologia per a fins concrets i senzills. Aquests cursos es caracteritzen per ser breus, amb una durada de 14 a 16 hores i es per això que els anomenem 'cursos píndola'.

Creus que la fractura digital és un perill real?
Nosaltres creiem que sí ho és. Hi ha gent que no fa els cursos, ja sigui per raons econòmiques, psicològiques, per timidesa o per problemes d'horari. Hi ha col·lectius als quals no hi arriba la tecnologia i això fa que es corri el risc de l'existència de la fractura digital. Avui s'utilitzen les tecnologies gairebé per tot i la gent que no les utilitza es troba en una situació de desavantatge.

Has publicat recentment res sobre aquest tema?
Des de Mithra hem publicat un material per a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) destinat a una assignatura de la llicenciatura de Psicopedagogia. El document tracta sobre l'alfabetització digital i la fractura digital, on s'explica que són aquests conceptes i tot el que hi està relacionat.

Quina importància creus que prenen els coneixements digitals en una societat tecnificada?
Són oportunitats. Si tens l'oportunitat de fer servir les noves tecnologies, se t'obren camins que d'altra manera no tindries opció de conèixer. Cada vegada és més necessari conèixer les noves tecnologies, des de fer diferents consultes i gestions per preparar un viatge fins a utilitzar-les per la recerca de feina.

Quin valor té la informació pels docents especialitzats en alfabetització digital?
Nosaltres donem importància a la capacitació tecnològica i a què la gent sàpiga fer servir l'equip, però creiem que és molt més important que la gent sàpiga fer servir la informació, que pugui discernir entre la informació bona i la dolenta i que fins i tot visquin l'experiència de crear-la ells mateixos. La revolució d'Internet no és només que es pugui accedir a milions de documents informatius sinó que també ho és que tots puguem produir aquesta informació. Per això la nostra intenció és que la gent aprengui també a utilitzar les eines per crear-la. Així doncs, la capacitació tecnològica és important, però el més bàsic és saber utilitzar la informació.

Com et vas introduir en el món de la docència i com han evolucionat els cursos des dels inicis fins ara?
Em vaig introduir en aquest món per casualitat. A mi m'agrada molt parlar, comunicar-me, i també sempre m'ha agradat molt l'àmbit de la formació, doncs els cursos són molt agradables i la gent és molt agraïda. Durant aquest temps, els cursos han anat perfeccionant-se, doncs al principi hi havia algunes mancances que s'han anat resolent. Ara ja sé, per exemple, que una sessió de només tres hores no és suficient i que s'ha d'anar adaptant el contingut al col·lectiu concret. Tot i això, encara hem d'evolucionar i aprendre més.

Ets conscient de les teves funcions i responsabilitats com a dinamitzador i difusor de la nova Societat de la Informació?
En sóc més conscient sobretot quan acabo un curs, perquè llavors et ve una persona i et diu que ja ha perdut la por a l'ordinador. És aleshores quan veus que has complert el teu objectiu. I aquest objectiu no és tant que aprenguin a fer servir els programes en profunditat, sinó que l'important és fer canviar l'actitud davant les noves tecnologies. Quan nosaltres dissenyem els cursos tenim tres objectius: la capacitació tecnològica, és a dir, aprendre a fer servir l'equip; la capacitació informacional, saber què han de fer amb la informació; i la capacitació motivacional. Aquesta última és la nostra principal funció com a dinamitzadors.

Què implica ser docent digital?
Intentar assolir els tres objectius anteriors: capacitar tecnològicament, informacionalment i motivacionalment. Però com ja he comentat, posant especial èmfasi en els dos últims aspectes, sobretot quant a la motivació.