Sant Feliu vol esdevenir una "ciutat digital". Per què és això important per a la ciutadania?
És quelcom que s'està desenvolupant cada vegada més en la nostra societat. Per tant, Sant Feliu ha d'estar, com la resta, ben situada per tal d'aconseguir que en el futur no hi hagi grans diferències entre la ciutadania a l'hora de poder accedir a les noves tecnologies. Aquesta és la raó per la qual des de l'Ajuntament es vol afavorir que tots els col·lectius, i en especial aquells que ho tenen més difícil, tinguin un accés fàcil. És una qüestió que no podem obviar doncs és una evolució pròpia de la nostra societat, en la qual Sant Feliu també es troba immersa.

És el programari lliure una iniciativa interessant per a Sant Feliu?
Crec que en general té uns efectes molt positius i que es tracta d'una manera de contrarestar les grans multinacionals de software, amb un gran domini del mercat i els serveis i que sovint suposen una elevada despesa. El programari lliure socialitza perquè tothom pot accedir a aquests serveis d'una manera molt més assequible.

Quin paper poden jugar les xarxes sense fils a les ciutats?
Ens trobem en un nou entorn i, per tant, competitiu; sembla evident que els municipis no podem disposar d'aquestes xarxes sense fils perquè això podria provocar problemes de competència. El que l'administració ha de fer és que el ciutadà pugui accedir als serveis d'una manera més fàcil, més còmode i més barata i si tan les xarxes WiFi com el programari lliure ho fan possible, ho hem d'intentar. Ara bé, és evident que hi ha una legislació i d'alguna manera estem sotmesos a aquesta realitat legal.

Quin grau de prioritat ha de tenir l'Ajuntament quant a l'oferta de serveis digitals per a les entitats i el teixit social de la ciutat? I pel que fa a la cessió d'equips informàtics reciclats i amb programari lliure?
Aquest és un altre assumpte al qual estem dedicant molts esforços: que els col·lectius ciutadans que estan organitzats, tant les entitats en general com les que tenen més contacte amb els santfeliuencs, puguin disposar d'aquestes eines d'una manera més assequible. Però això no només ho fem donant un ordinador o una impressora, sinó que al mateix temps oferim la formació mínima necessària dels equips per tal que en puguin fer un bon ús. És una manera de col·lectivitzar i fer més àmplia aquesta línia de treball de donar accés a les noves tecnologies i de portar a terme l'ambiciós projecte de fer de Sant Feliu una ciutat més avançada tecnològicament. Per tant, aquest punt té tota la prioritat, però també hem de tenir en compte que treballem en funció dels recursos en general, pel que ho anirem fent progressivament segons les possibilitats. Ha de ser compatible amb moltes altres coses i amb uns recursos limitats.

Quina valoració es pot fer de la situació del català en les noves tecnologies?
Jo crec que el català es va introduint de mica en mica, però es troben dificultats perquè aquest és un món que estava dominat absolutament per l'anglès, pel que qualsevol altra llengua troba entrebancs per entrar-hi. S'està avançant i hi ha bona disponibilitat per part dels diferents governs perquè sigui així. A més, també s'està intentant donar suport al domini puntCat, encara que més tímidament, i no es pot oblidar que, cada vegada més, les empreses que desenvolupen software introdueixen el català com opció.

Fins a on ha d'arribar l'alfabetització digital? I l'accés a les noves tecnologies de la ciutadania? Quins col·lectius s'han de prioritzar quant a la formació en noves tecnologies?
L'alfabetització digital hauria d'arribar fins l'últim racó per tal d'evitar que, en aquesta nova etapa social de transformació tecnològica, hi hagi un nou col·lectiu que formi part de la fractura digital, circumstància que donaria lloc a una espècie d'analfabetisme. Ha d'arribar fins els col·lectius que tenen més dificultat d'accés i que, per diverses raons, acostumen a ser la gent gran i les dones. En el cas de les dones, però, cada vegada és dóna aquesta diferència en menor mesura doncs tenen més possibilitats d'accedir al món del treball i de fer-lo compatible amb la vida familiar. Això sí, encara queda molt a fer.

Quina opinió li mereixen els webs públics municipals i l'oferta general de serveis en línia que ofereix l'Ajuntament?
Molt bona. Crec que en això també estem avançant perquè l'administració no pot només tenir Internet com si es tractés d'un tauló d'anuncis, ja que les noves tecnologies donen moltes possibilitats des del punt de vista participatiu. El fet de que a la gent li sigui més fàcil adreçar-se a l'ajuntament per fer una queixa o plantejar un problema mitjançant el correu electrònic, i que pugui rebre la resposta de forma immediata a través del mateix sistema és un element que afavoreix la relació entre l'administració i el ciutadà. En aquest espai la gent sap que pot anar a buscar informació, però sobretot és tracta d'un mitja de relació. En el nostre cas s'està aconseguint un sistema de control de queixes, la capacitat d'accedir als diferents representants polítics per suggerir qualsevol problema o, fins i tot mensualment, es poden adreçar directament a mi mateix en l'espai 'L'entrevista amb l'alcalde'. És un servei que cada vegada està més consolidat i que forma part d'aquest concepte de consulta d'informació i de relació interactiva directa amb els poders públics i els seus representats.