L’UMTS no és l’única tecnologia mòbil de tercera generació existent, però és la que representa una evolució més natural pels operadors de xarxes GSM, que actualment compten amb més de 850 milions de clients a tot el món repartits en 195 països. Aquests clients representen aproximadament el 70% del mercat mundial sense fils.

Hi ha concedides gairebé 120 llicències d’UMTS a tot el món. En el cas d’Espanya, són titulars d’una llicència UMTS quatre operadors: Telefónica Móviles, Vodafone, Amena i Xfera. Les llicències es van
concedir per concurs públic el mes de març de l’any 2000. El passat mes de març aquests quatre operadors van presentar públicament els seus respectius plans d’implantació al mercat espanyol. L’oferta inicial va dirigida tant al mercat empresarial com individual, i s’espera que, en línies generals, els usuaris individuals tinguin accés a les diferents ofertes UMTS espanyoles durant la segona meitat d’aquest any.

El govern espanyol, en una de les últimes decisions preses pel ministre de Ciència i Tecnologia Juan Costa, va decidir flexibilitzar els compromisos d’inversió de les operadores, reduint-los fins a un 30% respecte la xifra inicial.

Actualment ja hi ha operadors UMTS oferint els seus serveis a usuaris finals a diversos països, entre els quals hi ha el Japó –que va ser el primer-, Àustria, Itàlia, Suècia i el Regne Unit.

A l’espera de l’arribada definitiva de l’UMTS, uns 200 operadors repartits per tot el món estan oferint als seus clients serveix de l’anomenada 2,5G basats en tecnologia GPRS, que representa un important avanç en termes de velocitat i de capacitat de transmissió de dades respecte la xarxa bàsica de segona generació.

La implantació de la 3G ha estat envoltada per la polèmica a causa dels retards patits per la crisi financera viscuda al sector de les telecomunicacions, que fa uns quatre anys va pagar xifres elevadíssimes per les llicències UMTS en uns moments en que les expectatives que oferia el sector eren molt elevades.

Després, però, d’un període en el qual hi havia qui fins i tot donava per liquidada aquesta tecnologia, les diferents operadores espanyoles amb llicència per operar-la han començat a fer-ne el seu desplegament. Després d’anys de dificultats financeres importants, tot apunta a que aquestes operadores tornen a tenir els seus balanços sanejats i això els permet d’afrontar les noves inversions derivades de la posta en marxa.

L’arribada de l’UMTS pot representar un salt qualitatiu molt important en les comunicacions mòbils, ateses les seves grans prestacions i, per aquest motiu, la seva arrencada ha de ser necessàriament ben rebuda. Convé ara que aquesta es faci de la millor manera possible i això vol dir tenir cura, d’una banda, de la infrastructura d’emissió i, de l’altra, del preu dels nous terminals. El just equilibri de tot plegat constituirà la base d’un correcte i exitós desplegament.