|
De la televisió
analògica a la Televisió Digital Terrestre
La televisió digital terrestre (TDT) és l'evolució natural de la
televisió analògica actual. La digitalització de la televisió és una
iniciativa a nivell estatal, que s'està duent a terme de manera similar
en d'altres països. La TDT es transmet, com la televisió analògica, per
ones electromagnètiques, però la seva implantació implica una fita
transcendental en el sector audiovisual, ja que les seves
característiques aporten diversos avantatges, entre els quals destaquen
els següents:
|
1.
|
Optimització de l'espectre radioelèctric: Per poder
difondre un senyal de televisió cal ocupar un canal freqüencial. La TDT
permet transmetre en un sol canal de 8 MHz (el que ocupa ara un
programa analògic) el contingut de cinc programes digitals (per això ha
calgut introduir el concepte de canal múltiple). Aquesta característica
permet:
|
·
|
Incrementar el
nombre de programes difosos: quan la TDT s'implanti
definitivament, es rebran una quarantena de canals a les llars
catalanes: vint canals estatals, dotze canals autonòmics, quatre
canals del projecte de l'euroregió i quatre o vuit canals de
proximitat, dependent de la demarcació (en l'àmbit local, Catalunya
ha estat dividida en vint-i-una demarcacions i cadascuna d'elles
tindrà quatre canals de proximitat, excepte el Barcelonès, el Baix
Llobregat i el Vallès Occidental que en tindran vuit).
|
|
·
|
Introduir noves
tecnologies: el fet d'utilitzar un mitjà de transmissió
digital permet implementar aplicacions avançades de dades. Aquestes
aplicacions poden anar des de serveis d'informació (com ara la guia
de programació, loteries, notícies o el temps) fins a serveis
interactius (participar en sortejos, xats o enquestes, votar en els
concursos, comprar els productes que s'anunciïn, etc). Per aconseguir
aquesta interactivitat, caldrà disposar d'un mitjà de retorn entre
l'usuari i la cadena de televisió (en principi, un canal telefònic).
|
|
|
2.
|
Millora de la
qualitat de la imatge i del so: el senyal digital evita
pèrdues de qualitat degudes a dobles imatges o interferències i permet
la possibilitat de visualitzar els continguts en format panoràmic
(16:9), així com gaudir de les prestacions dels equips de cinema a casa
(com el so Dolby Digital 5.1).
|
Entrem ara en un període de transició en què les
cadenes de televisió difonen els senyals tant en format analògic com en
digital. Això s'anomena període de simulcast i acabarà amb l'apagada
analògica, la qual està previst que es produeixi a Catalunya l'any 2009
i, a la resta de l'Estat espanyol, el 3 d'abril del 2010.
Durant aquest període de transició, la implantació
de la TDT serà progressiva. Seguint criteris tècnics relacionats amb les
característiques de les xarxes de distribució dels senyals de televisió,
s'ha dividit el territori en illes independents (44 a Catalunya); un cop
el 95% de la població d'una illa estigui adaptada a la nova tecnologia,
s'apagarà el senyal analògic d'aquella illa i, a partir d'aquell moment,
en aquella zona només s'emetran els senyals en format digital.
|
