Satisfer aquestes demandes dels usuaris suposa una sèrie de reptes gens menyspreable, que inclou el com fer arribar aquestes línies fins a cada usuari i com fer que les arquitectures tecnològiques que es construeixen avui també siguin vàlides demà. Concretament, el principal inconvenient per a la consecució d’aquest objectiu, apareix en l’últim tram de la xarxa de comunicacions, denominada xarxa d’accés i encarregada de prestar els serveis als usuaris finals. En aquest tram de xarxa, l’amplada de banda està limitat per la tecnologia que s’utilitza actualment, basada en l’ús de parells de coure, creant un coll d’ampolla en el que es denomina la última milla (last mile).

En aquest sentit, la tecnologia de fibra òptica FTTH es presenta como una ferma solució a aquest problema, gracies a la seva robustesa, al seu gran potencial d’amplada de banda (capaç de suportar un elevat rang de serveis de banda ampla) i al continu descens en els costos associats als làsers, fibra i instal·lació del cable.

La principal característica d’aquestes xarxes es que presenten una topologia punt a multipunt, i així l’operador pot compartir el cost de la infraestructura i de l’equipament entre diferents usuaris, i permet l’assignació d’amplada de banda de forma dinàmica segons la demanda del servei.

Sembla que aquest tipus de xarxes experimentaran (com ja ho esta fent a diversos països) un important desenvolupament i es constituiran com a un ferm rival per a les tecnologies DSL. Ara bé, el seu grau d’implantació estarà fortament vinculat tant al desenvolupament de serveis amb alts graus de necessitat d’amplada de banda (com el Vídeo sota demanda (VoD), la videoconferència, o altres serveis emergents), com als factors relacionats amb la situació del mercat de les telecomunicacions, l’existència o no de competència en xarxes, o d’altres factors que influiran i determinaran el desplegament d’aquestes solucions.