|
DSL (Digital Subscriber Line, Línia d'Abonat
Digital)
DSL (Digital Subscriber Line, Línia d'Abonat Digital) és, bàsicament, una
tecnologia que permet la transmissió de dades a alta velocitat sobre
línies telefòniques convencionals, utilitzant el mateix parell de coure
del telèfon. Les connexions DSL suposen una alternativa a les línies
RDSI, que són més lentes, i per descomptat a les connexions telefòniques
normals de banda estreta, i competeixen amb el cable i altres sistemes de
banda ampla, com el satèl·lit, pel mercat dels usuaris que desitgen
disposar d'Internet a alta velocitat a casa o a l'oficina.
Per a utilitzar una connexió DSL l'usuari necessita un mòdem DSL, una
targeta Ethernet al seu ordinador i un cable d'Ethernet per a connectar
el seu PC al mòdem.
Existeixen diversos tipus de connexions DSL o, de manera genèrica, xDSL:
ADSL, HDSL, SDSL i VDSL. Totes elles deixen espai disponible per a un
canal de veu, de manera que l'usuari pot estar connectat a Internet i
parlar per telèfon al mateix temps. Les tecnologies DSL precisen d'un
mòdem tant a la central com al punt de connexió del client.
ADSL (Asymmetric Digital Subscriber
Line, Línia d'Abonat Digital Asimètrica) és la tecnologia DSL més estesa.
Una de les característiques essencials de l'ADSL és que ofereix major
ample de banda en el canal de descens (downstream), el que porta les
dades des de la central fins l'usuari final, que en el d'ascens
(upstream), el qual duu la informació de l'usuari a la central. En
concret, les taxes descendents van des de 1,5 a 9 Mbps, mentre que en
sentit contrari oscil·len entre 16 i 640 Kbps. La distància màxima per a
les transmissions a través d'ADSL és de 5,5 quilòmetres.
HDSL (High-data-rate Digital
Subscriber Line, Línia d'Abonat Digital d'alta velocitat) és una
tecnologia DSL que ofereix 1,5 Mbps d'ample de banda tant ascendent com
descendent sobre dos parells de coure trenats. El funcionament d'HDSL
està limitat a un rang de distància de fins a 3,6 quilòmetres.
SDSL (Symmetric Digital Subscriber
Line, Línia d'Abonat Digital Simètrica): ofereix transferència de dades a
una velocitat igual tant de pujada com de baixada: fins a 3 Mbps.
Finalment, VDSL (Very-high-data-rate
Digital Subscriber Line, Línia d'Abonat d'altíssima velocitat) és un
sistema que lliura entre 13 i 52 Mbps descendents (des de la central al
client) i entre 1,5 i 2,3 cap amunt (des de l'usuari fins la central)
sobre un únic parell de coure trenat. El funcionament de VDSL està
limitat a un rang d'entre 300 i 1.400 metres aproximadament. A menor
distància, més elevada serà la velocitat de transmissió.
Cada servei ofert a través d'Internet precisa d'una velocitat de
transmissió de dades (canal descendent) diferent per a poder-se oferir en
condicions òptimes. A títol d'orientació, les velocitats necessàries
serien les següents: TV (2-8 Mbps), vídeo sota demanda (1,5-3 Mbps),
videojocs (64 kbps-2,4 Mbps), Internet (64 kbps-1,5 Mbps) o videoconferència
(384 kbps-1,5 Mbps).
Segons l'Informe Anual 2004 de la Comissió del Mercat de les
Telecomunicacions (CMT), publicat aquest mes de juliol, la banda ampla
espanyola -fonamentalment ADSL i cable- va arribar a 2,12 milions
d'usuaris a finals de 2003, després d'haver augmentat gairebé en un milió
el nombre de subscriptors. Els ingressos, que pràcticament es van
duplicar respecte a l'any anterior, van ser de 848 milions d'euros.
Segons dades més recents
facilitades per Telefònica el passat mes de juny, Espanya ha superat ja
els 2 milions de línies ADSL instal·lades al mercat residencial i
empresarial. A finals de 2003 hi havia 1,65 milions de línies ADSL, que
s'havien convertit en més de 2 milions al juny, el que suposa un augment
de més del 20% en els últims sis mesos.
A Espanya és possible contractar línies ADSL des de setembre de 1999. Al
maig de 2001 es van superar les primeres 100.000 línies, a finals de 2001
n'hi havia 375.000, al gener de 2003 es va superar el primer milió de
connexions i un any i mig després s'ha aconseguit doblar aquesta xifra i
superar els dos milions.
Al mercat dels Estats Units, el nombre de connexions de banda ampla va
augmentar l'any passat un 42% i va arribar als 28,2 milions de línies
instal·lades, segons dades de la Comissió Federal de Comunicacions (FCC)
. Del total de connexions, 9,5 milions són línies ADSL, que van créixer
un 47% al llarg de 2003. El cable segueix sent el sistema de banda ampla
predominant als EEUU, amb un total de 16,4 milions de connexions a finals
de 2003, un 45% més que l'any anterior. Els 2,3 milions de línies
restants corresponen a altres sistemes de connexió, entre ells les
connexions per satèl·lit, fibra òptica o sense fils. Per línies d'alta
velocitat la FCC entén aquelles que ofereixen una velocitat de connexió
superior als 200 Kbps.
A tot el món, segons la consultora londinenca especialitzada en el sector
de la banda ampla Point Topic , el nombre total de línies
d'alta velocitat va arribar a la xifra de 111,7 milions a finals de març
d'aquest any, el que suposa un increment de 12,3 milions de línies des de
finals de 2003. El 66% d'aquestes connexions són línies DSL, mentre que
el 34% restant correspon a cable i altres tecnologies de banda ampla. Les
connexions DSL han estat també les què més han crescut des de finals de
2003, amb 9,6 milions de línies noves. Només a Hong Kong i Dinamarca van
augmentar més altres formes de connexió, com el cable.
Estats Units és el país amb més connexions de banda ampla (més de 27,4
milions, segons aquest informe), mentre que el segon lloc és ja per a
Xina, que després de superar els 15 milions de línies ha desbancat del
segon lloc al Japó.
|
