|
Domòtica
Per domòtica entenem el conjunt de tècniques informàtiques i teleinformàtiques
aplicades a l’automatització del funcionament
dels habitatges. D’aquesta manera, l’usuari pot gestionar de
forma energèticament eficient, segura i confortable els diferents
aparells i instal·lacions domèstiques que conformen les llars.
En un primer moment, l’única
forma de construir una instal·lació domòtica era a través d’una xarxa centralitzada de sensors (elements que recullen dades
com la temperatura ambient o si hi ha fuites d’aigua) i actuadors (parts del sistema que serveixen per modificar
el comportament de certs equips o instal·lacions). Normalment, eren
sistemes propietaris molt poc flexibles. En aquestes condicions, la
introducció de noves prestacions era molt difícil i costosa.
Des de fa uns anys, és possible construir sensors i
actuadors amb una intel·ligència suficient per implementar una xarxa de
control distribuït. Amb una arquitectura modular, basada en estàndards
com el X10, l’EIB o el LonWorks, la domòtica ha
guanyat amb facilitat d’ús, flexibilitat i ha reduit el seu
cost.
La domòtica se centra en serveis que poden
agrupar-se en tres àrees: benestar, seguretat i comunicacions. Pel que fa
al primer –el confort- podem esmentar
aplicacions com el control de llums, persianes o cortines per
ajustar la il·luminació a les necessitats dels habitants de la casa. La
climatització automàtica o del rec del jardí també entrarien dintre d’aquesta mateixa filosofia de fomentar el benestar. A més, aquestes
instal·lacions busquen una gestió òptima de l’energia mitjançant sistemes d’estalvi energètic, l’arquitectura bioclimàtica o l’ús de fonts d’energia renovable (solar, eòlica,
geotèrmica…).
Un altre àmbit que vol garantir la domòtica és la
seguretat. Controla la temperatura, el gas o el fum per detectar
possibles perills. En aquesta mateixa línia, ofereix una vigilància dels
accessos a la casa amb l’objectiu de detectar
presències no desitjades. Hi ha instal·lacions domòtiques que fins i tot
poden identificar les persones que hi ha a les diferents parts de la
casa. Algunes, més senzilles, ho fan a través de marcadors com les
targetes RFID, mentre que les més sofisticades són capaces de detectar el
moviment, la calor corporal i altres característiques individuals.
Finalment, a l’àrea de
les comunicacions podem destacar la distribució d’audio i vídeo per tot l’habitatge,
l’accés a Internet, el control remot per telèfon o a través de la
Xarxa o el control local mitjançant la veu, el comandament a distància o
pantalles tàctils. En aquest aspecte, les anomenades passarel·les
residencials juguen un paper important. Aquestes passarel·les són les
encarregades d’adaptar els protocols i els
fluxos de dades de les xarxes externes (Internet) a les xarxes
internes de control de la casa.
A la banda de les contrapartides, la més important
és el cost adicional que suposa la implementació d’instal·lacions domòtiques a una casa. A més, existeix
la por de quedar-se sense calefacció o sense llum en cas que el sistema
es falli. De fet, a una data tan llunyana com el 1957, els punts febles d’una primerenca casa ‘automàtica’
ja van ser satiritzats a la pel·lícula de Jacques Tati “Mon Oncle”. El film va guanyar l’Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa l’any següent.
Fonts:
http://www.casadomo.com/
http://www.domodesk.com/
http://es.wikipedia.org/
http://en.wikipedia.org/wiki/Domotics
|
