foto   Català Castellano lletresb
 
Inici
Buscador
Mapa del web
Agenda
Plànol de la ciutat
Bústia de queixes i suggeriments
Telèfons d'interès
Pàgina d'inici Web de l'Ajuntament La ciutat Xarxa ciutadana L'espai de de participació a Internet de Sant Feliu de Llobregat
       
 Història
     
  La prehistòria  
  Edat antiga
drenegre
  Edat mitjana
drenegre
  Edat moderna
drenegre
  Edat contemporània
drenegre
esqnegre
Menú anterior  
 

La prehistòria

El terme municipal de Sant Feliu ha estat poblat per l'ésser humà des de fa 250.000 anys, durant el paleolític. També conté restes materials del neolític, període en el qual els homes i les dones van passar de ser exclusivament caçadors i recol·lectors a dedicar-se a l'agricultura i la ramaderia. El jaciment de la cova de l'Or, a Santa Creu, de fa aproximadament uns 7.500 anys, n'és una mostra.

El paleolític. L’arribada de l’home fa 250.000 anys

Homo erectus similar al de ca n'Albareda

Els homes i les dones obtenien directament de la naturalesa, mitjançant la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits silvestres, els aliments que no sabien produir. La caça facilitava carn, pell, ossos, banyes, etc. i afavoria al mateix temps el desenvolupament de la intel·ligència i el treball en grup.

A Catalunya, la fauna més habitual la constituïen el mamut, el rinoceront pelut, l’ós de les cavernes, bisons, cavalls, rens i bous mesquers. Les persones eren nòmades i s’agrupaven en petites comunitats.

Les eines que empraven eren còdols poc treballats, obtinguts a base de colpejar-los amb un altre còdol. A Sant Feliu s’ha localitzat un dels quatre jaciments existents a tota la comarca, probablement el més antic, d’uns 250.000 anys. Les destrals trobades a les terrasses properes a la masia de ca n’Albereda són un referent obligat del paleolític a Catalunya.

El neolític (6000-2500 aC).
Els primers pagesos del pla

La domesticació de plantes i animals provocà un augment demogràfic i la sedentarització. El conreu de cereals i de llegums es completava amb ramats de cabres i ovelles, i la cria de porcs i bous. Aquests homes, amb les destrals de pedra polida, van començar la primera desforestació, mentre persistia la cacera d’animals salvatges. Navegaven per la Mediterrània i mantenien contactes comercials al llarg del Llobregat.
Durant el neolític antic es van habitar les coves de l’Or, situades a la muntanya de Santa Creu d’Olorda, i entorn del 4000 o 3800 aC va començar l’explotació de les mines de can Tintorer a Gavà. El neolític mitjà es caracteritzà pel ritus funerari dels sepulcres de fossa. El que s’ha trobat a la Riba, prop de la masia de ca n’Oliveres (Sant Just Desvern), és fins ara l’enterrament més antic d’aquesta zona.

Sitges de les Grases

Les coves de l’Or van ser progressivament abandonades, en aparèixer un nou assentament més a prop del pla, a la zona de les Grases.

El fet que al Baix Llobregat no s’hagin trobat les tombes megalítiques del neolític final, no ens ha de fer pensar en un despoblament del pla.