Terra de vasalls i de senyors: la senyoria
Les senyories eren el conjunt de béns i rendes
que constituïen la base material del poder dun senyor. Sant
Feliu des del segle XII pertanyia a la senyoria dels comtes de Barcelona.
Els seus habitants estaven sotmesos a fortes càrregues senyorials:
havien de treballar en les terres del senyor, ajudar-lo quan anava a la
guerra i donar-li part de la collita i quantitats fixes en diners. Els
homes i les dones de la senyoria estaven adscrits a la terra, és
a dir, no podien abandonar la seva residència sense pagar una quantitat
prèvia.

|
A principis del segle XIII el context social i econòmic
del territori va anar canviant, la població va créixer
i la indústria artesana va tenir més activitat.
Fins al 1243 els termes parroquials de Sant Joan Despí,
Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts i Santa Creu
dOlorda formaven un territori: la
senyoria de Sant Feliu, que encara no tenia parròquia i
depenia de les dues primeres.
La senyoria de Sant Feliu va passar successivament a la família
Durfort segle XIII i a la Pia Almoina del segle
XIV al XIX, institució caritativa de la catedral
de Barcelona que alimentava un grup de pobres. Els senyors de
Sant Feliu administraven justícia en el seu territori i
tenien els monopolis sobre la farga, el forn i la carnisseria.
A partir del segle XV també va disposar d'hostal.
|
|