Són diverses les poblacions i llocs de la nostra comarca que apareixen en el segle X citats per primera vegada: Lubricatum (904), Cervelló (910), Llanera (Sant Boi 965), Sant Just Desvern (987), etc.

La ràtzia d’Al-Mansur trobà un territori ric, amb habitants que vivien a redós de l’emmurallada Barcelona. Però el 985 cap fortificació de la Marca Hispànica impedí la ràtzia a la ciutat i al seu entorn.

El locum Sancti Felicis estava situat en terme de Ticiano, la parròquia de Sant Joan en terme de Vico Miziano i la capella de Sant Just al lloc anomenat Berce. Maria, Ermovigia, Riquilda, Sisovaldo, Moció i Dalil eren els propietaris de torres de guaita com la que existia a la penya del Moro (torre Foret), a la torre Abadal i al Castellciuró, i de cases, horts i vinyes del pla i la muntanya.

El lloc on s’aixecava la capella de Sant Feliu l’any 1002 estava travessat per una strata, probablement l’antiga via romana, que es dirigia cap a Martorell per creuar el riu, si bé també es podia creuar per guals com el de Bonamicha.

El 28 d'agost de 2002 es van complir mil anys des de la primera aparició documental del nom de Sant Feliu de Llobregat.