La romanització. Un canvi en la concepció territorial

La segona guerra púnica portà, l’any 218 aC, els romans a la península Ibèrica, des d’ara anomenada HISPÀNIA. Amb la nova divisió territorial passarem a formar part de la província TARRACONENSE. La romanització introduí i potencià conreus intensius de productes emmagatzemables i exportables: vinya, cereals i oliveres. Amb els diners de les vendes es podien comprar ceràmiques romanes d’importació.

Per produir, transformar i emmagatzemar el vi, el blat i l’oli, s’anà implantant un nou model d’habitatge: la vil·la, que en el segle I d C s’havia imposat en tot el territori.

Aquest ordre romà va mantenir-se fins al segle III dC, quan es produïren forts canvis amb l’establiment de pobles germànics a l’interior de l’Imperi i l’arrelament de la nova religió cristiana. Durant el baix Imperi, a Sant Feliu el poblament es mantingué en l’espai que envolta la plaça de la Vila, can Ricart la torre de la Presó.