La construcció del canal de la Infanta l'any 1819 va permetre l'expansió del regadiu, que es va estendre a zones que fins aquell moment eren de secà. La vinya es va incrementar en detriment del bosc i l'agricultura va passar de ser de subsistència a ser de mercat, basada principalment en la producció de fruita. La qualitat d'aquesta va afavorir-ne la comercialització, primer a Barcelona i més tard, ja en el segle XX, a Europa. La segona transformació important del vuit-cents va ser l'arribada del ferrocarril l'any 1854. La millora de les comunicacions va ser determinant per a l'establiment al territori de les primeres indústries. La gran arrencada de la industrialització es va produir l'any 1861 amb la instal·lació de la fàbrica tèxtil de Manuel Bertrand. Posteriorment s'instal·laren les fàbriques Galtès (1872) -antecedent de Solà-Sert- i Germans Vila (1894). A partir del segle XX es van desenvolupar el sector metal·lúrgic -amb foneries i tallers- i el quimicofarmacèutic. Durant els anys cinquanta i

seixanta del segle passat es va diversificar i incrementar el sector secundari amb l'aparició d'indústries de maquinàries, de productes plàstics i de pintures, de la construcció, etc.

A partir del seu nomenament com a capital del partit judicial, l'any 1834, Sant Feliu va disposar de Notaria, Registre de la Propietat i Col·legi d'Advocats. També s'hi va instal·lar una caserna de la Guàrdia Civil que actuava a tota la demarcació. Entre els primers serveis municipals moderns cal destacar el mercat municipal (1884) i l'escorxador, amb un nou edifici a partir de 1923.