El creixement del terme municipal i el desenvolupament urbanístic

El 1916 el terme municipal de Santa Creu d'Olorda va ser distribuït entre els municipis limítrofs de Sarrià, Molins de Rei i Sant Feliu. A aquest últim, amb 623 ha més, es va annexionar un seguit de masos.

Fruit de les transformacions econòmiques del segle XIX es va produir un creixement urbanístic que inicialment va afectar més la zona entre la carretera i la via del tren. Es van obrir nous carrers, com el d'En Serra i el carrer Nou de la Quadra -actual Pere Álvarez-, i es va urbanitzar la zona dels carrers de Sant Antoni i de Santa Maria, per tal de construir-hi cases per a les famílies dels obrers d'aquesta fàbrica.

L'any 1902 es va començar a elaborar el primer instrument de planificació urbanística que preveia el creixement de la vila a partir de la urbanització d'una part dels terrenys de la finca de can Nadal. Durant els anys vint es va obrir l'eix de la rambla de la Marquesa de Castellbell i posteriorment, ja durant la Segona República, es va adquirir el que restava de can Nadal, finca que es va destinar a parc.

Però el veritable creixement urbanístic va ser un fenomen de l'època franquista i va està relacionat amb la immigració dels anys seixanta i setanta i amb l'especulació urbanística d'aquests anys. Llavors es van crear els barris situats a l'altre costat de la via del ferrocarril: Roses-Castellbell, Can Calders i la Salut, alhora que també va créixer el barri de Falguera.

Durant la dècada dels noranta hi ha hagut un altre creixement urbanístic a partir dels plans parcials del Mas Lluhí, les Grases i Falguera II.