 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
| Edat contemporània | ||
| Sant Feliu: terra d'acollida | ||
| El creixement del municipi | ||
| Transformació econòmica | ||
| Govern Local | ||
| Associacionisme | ||
| Cultura i esport | ||
|
Menú anterior | |
Cultura, esport i ensenyament
|
El teatre: una llarga tradició
|
El teatre ha estat una de les manifestacions
culturals de més llarga tradició santfeliuenca. Entre
finals del segle XIX i principis del XX es van fer representacions
de la Passió al Casino Santfeliuenc. També històricament
han estat importants les escenificacions dels Pastorets, amb gairebé
més de cent anys de tradició. A finals de la Dictadura
de Primo de Rivera es van fundar els Amics de l'Art i de les Lletres
i l'Escola de Declamació Miquel Rojas, entitats que van desenvolupar
una intensa activitat teatral durant la Segona República.
|
|
A partir de la dècada dels quaranta va ser el Centre Parroquial amb la Companyia Enric Borràs i posteriorment el TEI els que van dinamitzar les arts escèniques.
|
|
El cinema, entre la màgia i la tècnica
A principis del segle XX es van introduir noves formes d'esbarjo, com el cinema i l'esport, que va ser ràpidament acceptades per la població. La primera exhibició cinematogràfica es va fer al Casino l'any 1905. Dos anys més tard es va crear el Cine Moderno, emplaçat al mateix edifici on actualment hi ha l'Hotel Centro. La primera pel·lícula coneguda va ser La pesca del bacalao, projectada l'any 1910. El 1912 es va inaugurar el Cine Ibèria. Després de la Guerra Civil també es van fer projeccions a La Unió Coral i al Centre Parroquial. Durant els anys |
 |
|
seixanta, a més de crear-se la sala comercial Guinart, es van fer sessions de cinefòrum al Centre Parroquial, amb noves temàtiques socials i polítiques.
|
 |
L'esport, espectacle de masses i participació Els esports pioners i de més llarga tradició de la ciutat han esta el futbol (1905), el ciclisme (1927) i el bàsquet (1927) -aquest últim fins i tot ha tingut l'internacional Manuel Martín, durant la dècada dels cinquanta, i Carles Navarro, actualment. També hi han destacat l'handbol, l'hoquei i la caça. |
L'ensenyament
Fins el segle XIX no hi havia un sistema educatiu generalitzat, i no va ser fins l’època contemporània que l’ensenyament es va estendre.
L’any 1812 es va disposar la creació d’escoles gratuïtes per a tots els nens, mentre que les primeres escoles per a nenes a Sant Feliu són del 1861. Posteriorment, es van crear escoles privades, principalment religioses. Durant el primer quart de segle dues escoles el Col·legi Modelo, fundat per Ramon Martorell i l’Ateneu, amb el carismàtic mestre Esteve, es van convertir en pioneres de la renovació pedagògica.
Durant el franquisme es van estroncar aquests projectes, i no va ser fins el 1968 –amb la fundació de l’escola Mestral- i durant la transició democràtica, amb la renovació de les escoles públiques, quan es va donar un nou impuls a l’ensenyament.
