desembre 2021 | Sant Feliu de Llobregat
481
Soterrament
Propostes guanyadores de la Consulta
ENTREVISTA
RAMBLA MAJOR
El projecte Rambla Major proposa un passeig que en el seu recorregut articula espais públics i privats existents, i aporta nous llocs d’estada que acullin activitats d’oci, culturals, esportives, comercials, etc. Es crea un espai ple de possibilitats, acollidor de tots els actes que es puguin celebrar a Sant Feliu.
Aquesta proposta garanteix la unió dels barris situats a banda i banda del passeig central, connectant els carrers existents.
El projecte és especialment sensible amb els elements construïts i catalogats que formen part d’aquest nou passeig central. Els posa en valor integrant-los en quatre itineraris patrimonials.
El nou passeig urbà proposa la creació d’un àmbit pacificat que tendirà cap a una eco-mobilitat. El projecte contempla diversos nodes d’intercanvi, llocs on l’usuari pot optar per tren, tram, bus, patinet o bicicleta.
Rambla Major contempla una gran pèrgola de roses situada a la plaça de l’Estació, generant un espai per a l’espera del tramvia. Al llarg del projecte, es preveu la construcció de 9 conjunts d’edificis, que tenen en compte la simetria de les façanes i l’alçada dels edificis existents del passeig.
El projecte més votat per la ciutadania en la Consulta del soterrament aporta gairebé 20.000 m2 de zones verdes.
En el seu recorregut s’integren i es requalifiquen espais en desús. A més, es proposa l’ampliació del Parc Nadal, la Torre del Roser i Can Fargues sobre l’àrea central, generant sensació d’amplitud en l’espai lliure.
DE MEMÒRIA
Davant la impossibilitat de poder mantenir l’actual edifici de l’estació, ja que és incompatible amb el projecte constructiu elaborat per Adif, des de l’Ajuntament de Sant Feliu s’ha treballat per preservar la memòria històrica de l’edifici.
La Consulta del soterrament contemplava una pregunta sobre la preservació de la memòria de l’estació i la ciutadania va escollir l’opció que aposta per integrar un espai de memòria de l’edifici original en la nova estació de Sant Feliu.
L’espai de memòria, té la voluntat de recuperar i guardar els elements històrics i patrimonials més rellevants de l’edifici actual, per la qual cosa es realitzaria un desmuntatge controlat per fer una retirada d’elements ornamentals i, en aquest cas, poder posar-los com a elements integrats i senyalitzats dins la nova estació.
A més, dins del projecte es contempla la col·locació d’elements fotogràfics als passadissos dels intercanviadors de les andanes, i un espai de memòria amb elements simbòlics per tal de crear un equilibri entre el present i el passat de Sant Feliu.
Núria Arbussà | Subdirectora general de Processos Electorals i Democràcia Directa
“El procés i la participació de la Consulta del soterrament han estat un èxit”
D’acord amb l’article 2 de la llei de Consultes Populars no Referendàries, la Consulta del soterrament es va regir pels principis de transparència, publicitat, claredat, accés a la informació, neutralitat institucional, primacia de l’interès col·lectiu, pluralisme, igualtat i no-discriminació, inclusió, protecció de les dades de caràcter personal i retiment de comptes.
El Departament de participació ciutadana de la Generalitat va fer de garant del procés. La Subdirectora general de Processos Electorals i Democràcia Directa, Núria Arbussà Reixach, va intervenir a la roda de premsa de presentació de resultats avalant-los i expressant que “aquesta Consulta ha estat un procés complert i pioner, una experiència que ha resultat molt positiva”.
Arbussà ha respost les següents preguntes per al Butlletí municipal, aprofundint una mica més en el procés participatiu que ha viscut Sant Feliu.
La participació en la Consulta del soterrament ha estat del 16,22%. Com valores aquestes dades de participació?
Habitualment les dades de participació ciutadana van correlacionades a la grandària del municipi. A més població, menys participació. Amb una població de més de 45.000 habitants, assolir una xifra de participació que supera el 16% és molt valorable.
La Consulta del soterrament va ser precedida per un procés de participació i un Concurs Internacional de projectes. Creus que aquest tipus de processos afavoreixen la implicació per part de la ciutadania?
Qualsevol procediment que permeti que la ciutadania se senti interpel·lada és molt positiu i afavoreix la seva implicació en les polítiques públiques que es duen a terme. En el cas de Sant Feliu, les 3 fases de les que ha constat -procés participatiu previ, Concurs Internacional i Consulta ciutadana-, han determinat que aquest es pugui considerar un procés molt complert.
Les dades de la tipologia de vot ens donen informació sobre la importància de la clivella tecnològica. El vot presencial assistit (1.112 vots dels 6.299 totals) creus que significa que la ciutadania encara necessita un suport o una dinàmica no tan digital per poder participar, encara que el sistema de vot sigui fàcil i ràpid?
En qualsevol procés de votació s’haurien d’incloure tots els mecanismes possibles per assegurar que cap ciutadà o ciutadana en sigui exclòs. Sant Feliu ha estat pioner en l’aplicació d’una fórmula mixta de vot que valorem de manera molt positiva per la seva innovació i valentia. Tot i aquesta assistència al vot electrònic de forma presencial, un procediment híbrid, que permeti la votació electrònica i tradicional en paper -tot i que això genera altres reptes de certa complexitat-, possiblement pot afavorir encara més la participació. Caldrà analitzar el cas en profunditat per poder avaluar-ho correctament.
La proximitat a la via també s’ha vist com un factor determinant en la participació. Malgrat s’ha passat del 10% a tots els barris, com més allunyats de la via i de la zona afectada directament pel soterrament, menys participació. La implicació és important per induir a la participació?
Diversos estudis sobre aquest tema plantegen que la proximitat afavoreix tant el coneixement dels problemes i situacions com les ganes d’implicar-se en les decisions públiques. No obstant, cal destacar que el llindar del 10% s’hagi superat a gairebé a tots els barris, demostrant que malgrat la proximitat és un factor determinant, la informació i la realització d’activitats arreu de la ciutat explicant en produnditat la Consulta, han tingut l’efecte desitjat.
Les persones majors de 16 anys han pogut votar per primera vegada, de fet la franja jove ha estat la segona franja d’edat que més ha votat. Com ho valores?
La votació de les persones majors de 16 anys està contemplada en les consultes populars i és un tema de debat recurrent per a la reforma de la llei electoral. Certament, en el cas de Sant Feliu, la participació en aquest segment d’edat ha estat molt representativa i la valoració que en fem des del departament és molt favorable.
Quina o quines creus que son les claus que defineixen el procés que s’ha viscut a Sant Feliu i què en destacaries?
Considero especialment destacables 3 aspectes:
• La qualitat de la informació, que ha permès que la ciutadania estigués molt informada i amb un alt nivell de detall i de qualitat dels continguts.
• La forma de votació, doncs l’experiència de Sant Feliu amb diversos dies vot i fent compatible el vot telemàtic i el presencial, resulta sumament interessant.
• La xifra de participació, que ha estat molt i molt significativa. Ho considerem un èxit.