desembre 2021 | Sant Feliu de Llobregat
481
L'opinió
Lourdes Borrell Moreno
Portaveu del Grup Municipal del PSC
Propaganda política o consulta
La consulta a la ciudadanía sobre la urbanización de la superficie liberada por el soterramiento de las vías del tren ha sido precipitada y responde a los intereses políticos del gobierno de la ciudad. De hecho, no se ha votado sobre un proyecto concreto sino sobre qué grupo de arquitectos hará la redacción del anteproyecto de urbanización de la nueva centralidad, a realizar después de las obras que durarán 4 años.
Esta consulta ciudadana se ha realizado con demasiadas prisas, habría tenido más sentido hacerla una vez que las obras del soterramiento estuvieran más avanzadas y las opciones de urbanización fueran más cercanas a lo que finalmente se podrá ejecutar. De hecho, ya están cambiando propuestas de equipamientos a desarrollar en los espacios de la nueva centralidad.
Esta consulta se ha avanzado tanto en el tiempo, que la urbanización que finalmente se realice, debido a los imponderables y al propio proceso de la tramitación urbanística, distará mucho de los proyectos que se han sometido a votación. Y esto es hacer trampas a la ciudadanía.
¿Y por qué estas prisas? ¿Por qué no hemos podido votar sobre opciones más realistas más adelante? Seguramente las prisas se han debido más al interés del equipo de gobierno por capitalizar y hacer publicidad de una acción de gobierno inexistente, antes de que Lídia Muñoz ceda la alcaldía, el próximo mayo, a ERC.
La dificultad para entender las propuestas, el poco tiempo (del 2 de octubre al 21 de noviembre) y que el resultado, previsiblemente, se aleje de la propuesta votada, tiene como consecuencia el desinterés demostrado por la ciudadanía, reflejado en la baja participación, un 16 %.
El procedimiento de tramitación urbanístico es tan largo y los imponderables que pueden surgir son tantos (nuevos equipamientos sobrevenidos, nuevo emplazamiento: ampliación del Complex y piscina exterior, Parc Esportiu Rambla, ampliación del pabellón Juan Carlos Navarro, Cap Rambla, un tercer instituto, la ciudad judicial, etc.) que difícilmente se puede prever el resultado final.
Es evidente que esta consulta tan mal planteada y con tantas prisas, no responde a los intereses de la ciudad ni de la ciudadanía, sino a una intención clara de propaganda por intereses políticos.
Sant Feliu no merece un gobierno que plantea el futuro de la ciudad mal y con prisas.
Manuel Leiva
Portaveu del Grup Municipal Sant Feliu en Comú Podem
Sant Feliu a consulta amb pas ferm i mirada ampla
Entre el 8 i el 21 de novembre tenia lloc la consulta ciutadana sobre el projecte que havia de guiar la urbanització de l’espai alliberat al que donarà lloc el soterrament de les vies del tren.
Aquest procés de participació ha estat una fita per a la nostra ciutat per tres motius que es poden resumir cadascun amb una paraula:
1. Multitudinari. És el major exercici de democràcia directa que ha tingut lloc a la ciutat; 6.300 persones van participar, més del 16% del cens.
2. Inclusiu. Per primera vegada s’ha combinat la participació per mitjans electrònics amb la participació presencial, el que ha permès a més de 2.500 persones participar en un sol dia viscut com una jornada electoral, amb un cens ampliat a les persones d’entre 16 i 18 anys.
3. Històric. És la primera consulta de gran abast a la ciutat, però hem inaugurat la sèrie històrica de les que tindran lloc cada tercer cap de setmana de novembre d’ara endavant, tal i com preveu el Reglament de Participació Ciutadana, aprovat pel consistori el 2018.
L’equip de Govern som conscients que, tot i l’èxit rotund de participació, cal seguir treballant per aconseguir encara una més gran implicació en els temes de ciutat, per fer de les formes de democràcia directa una de les vies per aprofundir en el nostre sistema democràtic. El perfeccionament de la democràcia és el que permet les societats desenvolupar-se millorant el benestar de la gent.
Pel contrari, els grups que vulguin negar, tergiversar o limitar els drets i la participació de la ciutadania, ja sigui en nom d’una mal entesa austeritat, d’una suposada expertesa tècnica, o per simple oportunisme històric, fent el paper de fills maldestres i ressentits d’un temps passat, l’únic futur que tenen és la crisi i la desaparició.
Perfeccionament de la democràcia vol dir alhora lluita contra l’atur, pel dret a l’habitatge, per unes pensions i salaris dignes, i per una educació i sanitat públiques d’alta qualitat. Qüestions totes elles que com sabeu, són el centre de l’agenda política de Sant Feliu en Comú Podem.
A Sant Feliu hem fet un pas per acompanyar aquest camí que hem de transitar cap a uns més grans democràcia i benestar per tothom i al que segur que s’uniran cada cop més conciutadanes. Per fer-ho plegades amb un pas encara més ferm i una mirada encara més ampla.
Bernat Dausà
Portaveu del Grup Municipal d’ERC
Consulta històrica
Quan es va decidir fer una Consulta? Realitzar una Consulta ciutadana es va decidir el febrer de 2018 en una Ponència Unitària del Soterrament, que la preveia inicialment pel novembre de 2019. En aquella Ponència tots els grups municipals representats van estar d’acord que la ciutadania tingués l’última paraula sobre el projecte urbanístic en l’espai alliberat pel soterrament.
El 29 de juliol del 2021, el Consistori va aprovar la celebració d’una consulta popular, amb divuit vots a favor (SFECP, ERC, PSC i TSSF), dues abstencions (C’s i VXSF) i un vot en contra (regidor no adscrit). En aquella sessió plenària, cap, absolutament cap regidor i regidora del consistori va titllar la consulta popular del 21 de novembre com un acte de propaganda.
Estava tot decidit? Del setembre al desembre de 2018 en el procés de participació “Bye-bye via”, la ciutadania va tenir l’ocasió d’aportar requeriments sobre la futura transformació de la ciutat que estarien inclosos en les bases del Concurs Internacional de projectes. En total, en més de 52 activitats realitzades hi van participar 1.821 participants i es van recollir un total de 1.419 aportacions; més de 35 entitats hi van col·laborar, i uns 90 participants provenien de les entitats.
La participació ha estat alta o baixa? 6.299 vots sobre un cens de 38.800 persones, és a dir, un 16,22% de participació. Això és molt, o és poc? Per resoldre aquesta pregunta, la millor resposta és: depèn amb que ho comparis. Una Consulta ciutadana i unes eleccions, no són el mateix, per tant la comparació no és vàlida per respondre si la participació a la Consulta del soterrament ha estat alta o baixa.
La Consulta del soterrament, per tots aquests motius, ha tingut una participació satisfactòria. De fet, en aquest tipus de consultes ciutadanes tot el que superi el 10% es pot considerar com un resultat òptim.
El resultat global de tot el procés s’ha de considerar un èxit comú de tota la ciutat. Hem estat pioners amb la forma de vot, hem fet un esforç sense precedents des de la regidoria de participació, des del departament de comunicació i des de l’Oficina Tècnica del Soterrament per donar tota la informació, de forma entenedora i senzilla, a tota la ciutadania.
Elisabeth Valencia
Portaveu del Grup Municipal de C’s
Felices Fiestas con precaución
Se acercan las fiestas navideñas para todos. Unas fiestas que esperamos que pasemos todos y todas lo mejor posible en compañía de nuestros seres queridos.
Desde nuestro grupo queremos emplazaros a seguir todas las recomendaciones sanitarias en la celebración de estas fiestas porque la incidencia acumulada del Covid sigue aumentando en todos los municipios españoles. Además, en estas fechas la presión asistencial sube debido a la incidencia de la gripe.
Nos consta que en la actualidad hay pocas personas pendientes de vacunación, pero es importante que quien no se haya vacunado o esté dentro de la franja de edad o colectivo al que se recomienda la tercera vacuna, se vacune lo antes posible.
Este año hemos recuperado la presencialidad en el ámbito laboral y hemos recuperado las interacciones sociales, pero no se debe bajar la guardia.
Por otro lado, os quiero recordar que la ciudad en el año que encaramos tiene muchos retos como el soterrament, que representa una oportunidad histórica para Sant Feliu. Un reto urbanístico de enorme magnitud que debemos aprovechar.
Desde nuestro grupo estaremos pendientes de todos los avances y también de la correcta ejecución del presupuesto para el año 2022. Esperamos sinceramente que tanto en limpieza como jardinería la ciudad mejore porque actualmente seguimos con muchos problemas.
Contad con nosotros para seguir velando por el interés general de todos los ciudadanos de Sant Feliu y aportar nuestro granito de arena para colaborar en solucionar los problemas existentes en la ciudad.
Jaume Manyoses
Portaveu del Grup Municipal de Tots Som Sant Feliu
El futur de la cimentera Sànson
A la falda de la muntanya del Puig d’Olorda, envoltada pel Parc Natural de la Serra de Collserola, tenim a Sant Feliu de Llobregat una enorme zona industrial abandonada, degradada, sense cap mena d’activitat des de fa més de 10 anys i també d’important impacte paisatgístic. Actualment l’espai de la Cimentera Sànson ocupa una superfície total de més de 160.000 mz. Al perill de l’abandonament de les instal·lacions s’hi afegeix el de la seva degradació amb la presència de materials tòxics com, entre d’altres, pot ser l’amiant. Es tracta també d’un espai que a banda del seu interès natural, compta també amb un cert valor històric, des de l’òptica del patrimoni industrial miner. Tot plegat, fa que el desmantellament de la Sànson i la seva descontaminació, així com la restauració dels seus elements de patrimoni històric, comenci a ser una qüestió urgent que hores d’ara es troba paralitzada a l’agenda política del govern municipal.
L’actual problema de la Cimentera Sànson s’hauria de visibilitzar com a una oportunitat per a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat. El fet que es tracti d’una zona industrial consolidada no implica que un cop la Sànson sigui fora s’hi hagi d’implantar altra vegada una indústria contaminant i d’alta densitat. A banda del seu sanejament i de la recuperació natural i reforestació dels espais d’extracció minera, hauria de ser un objectiu del nostre Ajuntament que la nova activitat que s’hi pugui implantar sigui una activitat neta, de baixa densitat, que generi llocs de treball i riquesa per a la nostra ciutat, en harmonia amb el preuat entorn natural que és Collserola i que a més a més generi un valor afegit i que serveixi per projectar la capital del Baix Llobregat més enllà.
Circulen informes que hi plantegen la promoció d’habitatge. Des de Tots Som Sant Feliu tenim el convenciment que aquesta és una opció que l’Ajuntament hauria de descartar. D’altra banda, n’hi ha d’altres que plantegen generar una nova economia en aquest emplaçament, aprofitant la seva especificitat i excepcionalitat, combinant un ús principal i usos complementaris; orientats al lleure de la salut i per a la gent gran, l’esport o a vincular el coneixement i l’empresa. N’hi ha també algun que destaca que aquest espai pot ser d’interès per a la recerca aeroespacial...
“Tot està per fer i tot és possible¨; ara del que es tracta és d’entomar aquest repte i treballar per una Collserola sense cimentera, més verda i saludable, que ens permeti albirar un futur millor per a Sant Feliu de Llobregat.
Silvestre Gilaberte
Portaveu del Grup Municipal de Veïns per Sant Feliu
La consulta: una actuación de contenido electoralista
El grupo de Veïns practica con el ejemplo de impulsar y defender la participación política y ciudadana, pero exigente con los contenidos y los métodos, cuestiones que no ha tenido esta consulta a pesar de que lo hemos razonado por activa y por pasiva sin que la Alcaldesa y el primer Teniente de alcalde se hayan querido enterar.
Una consulta popular exige que sean claras y concretas las preguntas, exige crear las condiciones objetivas y subjetivas que generen un cambio de paradigma de mayor unidad y cohesión en torno al objetivo específico o general planteado. El equipo de gobierno ha marginado a los grupos de la oposición imponiendo su estrategia y dividiendo la Ponencia del soterrament.
Nuestra valoración es que no se ha producido el cambio de paradigma en la ciudadanía. La prueba concluyente es que terminada la consulta la confusión sobre lo votado y lo no puesto a votación (tranvía) continúa en la misma situación de antes de la consulta.
La discusión sobre los temas de ciudad continúa pendiente: modelo de ciudad. Superar o no los 50.000 habitantes. Qué equipamientos construir y su viabilidad económica y social. Número de vivienda de precio libre y social. Acuerdos y convenios con espacios privados. Previsión de inversión municipal (cuestión fundamental). Previsión de inversión privada. Enfoque de urbanización de los espacios públicos y privados de la zona riera de la Salut. Propuestas sobre los 50.000 metros cuadrados de equipamientos de más Lluí. Proyecto del Torren del Duc…
La consulta ha sido precipitada, cuando disponemos de varios años para abordar estos y otros proyectos que exigen y obligan a la participación ciudadana. Veïns continuará trabajando sin tregua para que el debate sobre el proyecto de ciudad tenga continuidad en la ciudadanía, y proponiendo ante el equipo de gobierno que haya un debate ordenado y organizado de los puntos antes señalados.
En la medida que nuestro esfuerzo ha sido despreciado e instrumentalizado en este último tiempo por el actual equipo de gobierno en la Ponencia del soterrament, nos vemos en la obligación de renunciar a formar parte de este organismo que cumplió su función en la reivindicación del soterrament completo y financiado totalmente por el Gobierno Español.