La plaça d’Elisabeth Eidenbenz, un nou espai de trobada a Sant Feliu

El divendres 20 de novembre es va obrir a la ciutadania la plaça d’Elisabeth Eidenbenz, situada entre els carrers d’Armenteres, Sant Antoni, Josep Maria de Segarra i Anselm Clavé. El nou espai s’havia d’inaugurar el passat 23 d’octubre, però no es va poder fer cap acte ateses les restriccions derivades de la Covid-19.

L’alcaldessa, Lídia Muñoz, va visitar el nou espai hores abans de la seva obertura, juntament amb el promotor de l’obra, el director de Serveis Territorials de l’Ajuntament i altres membres del consistori. Muñoz va destacar la importància del nom de la plaça, vinculat a la Maternitat d’Elna, afirmant que “aquest és un espai de memòria, on hi ha una placa amb una al·legoria que té com a protagonista una rosa amb punxes que representen els pètals i alhora les punxes dels camps de concentració. Aquesta plaça és un oasi a la nostra ciutat”.

La construcció de la plaça, inclosa en el projecte d’urbanització aprovat definitivament per l’Ajuntament el 13 de juny de 2018, ha anat a càrrec del promotor del pla urbanístic Armenteres/Anselm Clavé. En total s’han urbanitzat i edificat 7.900 metres quadrats, dels quals 3.750 esdevenen espais de prioritat per a vianants entre porxos i vials per a vianants, i 2.040 corresponen a zona verda. A més, s’han realitzat importants millores en les voreres dels carrers d’Anselm Clavé i d’Armenteres, amb nou arbrat i enllumenat. La plaça disposa d’una superfície diàfana a la part del carrer d’Armenteres, on s’ha preservat un pi de l’anterior masia Boloix, i una superfície més tova, amb jocs infantils a la banda del carrer de Josep Maria de Segarra.

El cost del projecte d’urbanització és de 642.978,41 euros, IVA exclòs, assumit íntegrament pel promotor privat.

 

Un espai per a la reivindicació històrica

El nou espai públic incorpora un homenatge a Elisabeth Eidenbenz, la directora de la Maternitat d’Elna que va fundar aquest equipament el 1939 amb l’objectiu d’ajudar a les dones embarassades dels camps de concentració del sud de França.

L’any 1942, quan les autoritats de Vichy van decidir tancar la maternitat, Eidenbenz i les seves col·laboradores Carmen i Victòria, espanyoles exiliades que va rescatar del camp d’Argeler, van desafiar les autoritats per convertir una casa als afores en un lloc d’esperança per a centenars de dones. Gràcies al seu esperit de col·laboració i sororitat en temps de guerra, Elisabeth Eidenbenz va aconseguir salvar 595 nadons que van néixer a la maternitat durant els cinc anys que va poder mantenir-la oberta.