473

desembre 2018 | Sant Feliu de Llobregat

Entrevista

Joan Baeza, Pessebrista de l’Agrupació Pessebrista de Sant Feliu

“Fer pessebres enriqueix la manera de pensar”

En Joan Baeza és la cara visible de l’Agrupació de Pessebristes de Sant Feliu, una entitat amb més de 60 anys d’història a la ciutat. Es defineix com una persona autodidacta que va aprendre l’ofici de pessebrista a casa seva. Ha combinat aquesta passió artística amb la seva professió d’empleat de banca. Ara, ja prejubilat, dedica bona part del seu temps a l’Agrupació, de la qual és president des de fa 12 anys.

Quan va començar a fer pessebres?

La meva història és una mica recargolada. Vaig començar quan la meva dona es va quedar en estat i el metge li va dir que havia de fer repòs. Com que havia d’estar moltes hores a casa, un amic em va engrescar i vam decidir fer el primer pessebre i des d’aleshores que m’hi dedico. D’això fa ara 36 anys.

Aquesta afició no li ve de tradició familiar doncs...

En el meu cas no. A casa meva ningú feia pessebres. Soc autodidacte i vaig descobrir aquesta passió per mi mateix. Ara la comparteixo amb la meva dona que és la que pinta. Et confesso que jo quan pinto ho destrosso tot.

Quina és la història de l’Agrupació Pessebrista de Sant Feliu?

L’any 1931 els pessebres s’exposaven a les cases particulars i així va néixer la nostra associació. La nostra agrupació es dedica a fer pessebres de guix i fomentar el pessebrisme des d’ aquell moment, tot i que es va registrar l’any 1951. Vam començar molt abans de la guerra, amb gent que feia els pessebres a casa seva. Quan va arribar la guerra aquesta tasca es va aturar, però després va tornar a començar i des d’aleshores fa 66 anys que no hem parat de construir pessebres any rere any. Actualment som 52 socis que ajudem amb la nostra quota. D’aquests, només 11 som socis actius, és a dir, socis que fem pessebres: Anton Martí, soci fundador, Raimon Sanosa, Rafael Alsina, Juanjo Quílez, Josep Falcó, Juan García, Antoni Lecha, Frederic Sancho, Jose Laguia, Francesc Mestres i jo, a més de l’escola.

 

Més de 66 anys exposant els vostres pessebres a Sant Feliu. On us veurem  aquest Nadal?

Al Palau Falguera. Ens podeu visitar en horari d’exposicions. Veureu els pessebres que hem fet els socis en actiu, el pessebre popular de molsa i suro de la Consell Palau, la Montserrat Roca i en Josep Falcó, els pessebres de l’escola de Pessebres i el pessebre social fet pel conjunt de l’Agrupació, la peça protagonista d’aquest any.

I ara no puc evitar preguntar: Quina és la peça protagonista d’aquest Nadal?

Una representació de la Masia de Can Oliveras, una masia molt emblemàtica i de les més antigues de Sant Feliu que estava ubicada al carrer de Laureà Miró cantonada amb el carrer de Joan Batllori, on actualment es troben els pisos de La Caixa. Cada any agafem un edifici singular i identificatiu del municipi i el reproduïm.

Exposeu en altres ciutats?

Sí, tenim exposicions repartides a diferents llocs de la comarca. Per exemple, aquests dies de Nadal en tenim una a Gelida i portem pessebres a Pallejà i a la Palma de Cervelló. Aquest és el tercer any consecutiu que fem el pessebre de la catedral de Sant Feliu i que ja trobareu exposat. Cal anar cada dos o tres dies a regar la molsa perquè no es ressequi i quedi lluent.

Exposeu en altres ciutats?

Sí, tenim exposicions repartides a diferents llocs de la comarca. Per exemple, aquests dies de Nadal en tenim una a Gelida i portem pessebres a Pallejà i a la Palma de Cervelló. Aquest és el tercer any consecutiu que fem el pessebre de la catedral de Sant Feliu i que ja trobareu exposat. Cal anar cada dos o tres dies a regar la molsa perquè no es ressequi i quedi lluent.

Per Nadal us visita molta gent a Sant Feliu. Felicitats!

Moltes gràcies. Per a nosaltres fer pessebres és una forma de donar a la gent un art, el nostre tipus d’art. Jo sempre dic que un pessebre no té temps. El de casa meva el començo el mes de gener i no l’acabo fins a l’estiu. Mai he comptat les hores que hi dedico, però sé que són moltes.

Quins coneixements i habilitats necessito si vull ser pessebrista?

Has de saber treballar el guix i saber-ho ratllar, saber treballar la fusta per fer la caixa del pessebre, i tenir coneixements de circuits elèctrics per fer els enllumenats. Però el més important és que no et faci mandra tacar-te, ja que aquesta és una feina d’embrutar-se de dalt a baix. I finalment trobar la inspiració. Nosaltres fem servir imatges de pobles de muntanya, fotografies antigues... Una vegada un dels nostres pessebristes va fer la catedral de Girona amb totes les escalinates. Jo volto per Catalunya i vaig fent fotos de llocs que m’agraden i aquestes fotos les trasllado al guix.

Al vostre taller, ubicat a Matacàs, ensenyeu la gent a fer pessebres. Què aprendria si m’apuntés al proper curs de pessebrista?

Fem formació de manera voluntària. A Matacàs ensenyem a treballar el guix. Un cop l’any, al mes de novembre, fem un curs de quatre o cinc dissabtes. Hi ha alumnes que ja es queden a l’Agrupació, són pocs, ens agradaria que fossin més. Si t’apuntessis, en un mes tindries fet el teu propi pessebre. Et donaríem les pautes i et facilitarien tot el material. T’enduries un pessebre dins d’una caixa de fusta de 50x50, no seria un pessebre monumental.

M’explicava que la mitjana d’edat dels socis s’apropa als 60 anys. Com veu el futur del pessebrisme. Hi ha relleu generacional?

El veig molt malament. Ja m’agradaria que continués però és una feina que és bruta de treballar i la gent avui dia no està massa disposada ni a embrutar-se ni a dedicar hores a fer aquestes coses. T’ha d’agradar molt per fer-ho. Tant de bo fóssim més gent a l’Agrupació, faríem moltes més coses. Ara amb els que som no donem per més.

Heu tingut i teniu molt bons pessebristes a l’Agrupació...

En destacaria l’Anton Martí, tot i que ja té vora els 90 anys i ja no fa pessebres, el Joan Claramunt, el Lluís Tort i el Lluis Torruella. Al meu gust aquests són els que fan els pessebres que més m’agraden.

Recorda el seu primer pessebre?

El vam fer amb un amic a casa meva, les Agulles d’Amitges i el llac de Sant Maurici, de tan gros que era després no el podíem treure de casa i ens van haver d’ajudar tres persones. Amb els anys he anat aprenent a fer-los menys pesats i menys més reduïts.

Moltes gràcies pel seu temps Joan, un plaer.

Igualment. Vull donar les gràcies a la gent que ens ajuda a portar a terme tota la nostra tasca. Sense ells seria impossible arribar a fer tot això.

Si m’hagués de convèncer per fer-me pessebrista què em diria?

Et diria que fer pessebres enriqueix no només les habilitats manuals d’una persona sinó també la manera de pensar i de treballar. Mentre fas treballs manuals buides el cap. És una teràpia per endreçar els pensaments i alliberar-te de l’estrès. T’he convençut?

Sí, m’has convençut.