469

setembre 2017 | Sant Feliu de Llobregat

L'opinió

Lídia Muñoz Cáceres

Portaveu del Grup Municipal  d’ICV-EUiA-ISF

Per la convivència i contra el racisme

Arran del canvi d’ubicació del centre de culte de la comunitat musulmana, a la nostra ciutat s’ha aixecat un debat que afecta a la convivència. A Sant Feliu fa més de 14 anys que existeix un centre de culte islàmic en el barri Centre, que mai ha ocasionat cap mena de problemàtica derivada de la seva activitat. Malgrat aquesta bona experiència de convivència hem assistit a  un lamentable espectacle veient com grups d’extrema dreta vinculats a organitzacions feixistes del nostre país i de l’Estat espanyol, desembarcaven en el nostre municipi per fer-se notar, intentant escampar missatges de por i d’odi contra el que és un dret fonamental, el dret a culte.

Vull expressar el nostre profund compromís en la defensa dels drets fonamentals de totes les persones. Des d’ICV-EUiA tenim molt clar que hem de vetllar per garantir el respecte a la llibertat de culte, des del carrer i a la institució. I alhora, tenim un gran repte que és el de treballar amb la ciutadania conjuntament per trencar els falsos mites, que ens porten a tenir por al que per molts i moltes de nosaltres pot ser desconegut.

Hem de separar de manera radical entre dos fenòmens que s’han produït alhora. D’una banda, les manifestacions feixistes que res tenen a veure amb el tarannà ciutadà que a Sant Feliu es respira. I d’altra banda, els neguits veïnals arran del trasllat de l’activitat de culte. Pel que fa a les primeres, l’Ajuntament i tot el consistori en general hem expressat rotundament el rebuig a qualsevol fórmula feixista que vulgui irrompre a la nostra ciutat. Sobre les explicacions públiques necessàries, dir que com a institució també li dedicarem tots els esforços per combatre els falsos rumors i que treballarem per eixamplar els valors de la convivència i el respecte entre tots i totes nosaltres, sigui quin sigui el nostre origen.

També vull agrair la feina desenvolupada per la plataforma Sant Feliu per la convivència i contra el racisme, on moltes entitats i persones a títol individual han donat suport i on em consta de primera mà que s’està treballant de valent per aturar el cop feixista que estem rebent, i alhora continuarem treballant també per una ciutat on el racisme no hi tingui cabuda.

www.santfeliu.cat/grupsmunicipals/icv-euia

Lourdes Borrell Moreno
Presidenta del Grup Municipal del PSC

Per la igualtat, la cohesió  i la justícia social

El PSC segueix treballant per impulsar que la igualtat, la cohesió i la justícia social estiguin al capdavant de les polítiques que impulsem des del govern de la ciutat.

Aquest ple ha estat una clara demostració d’això, mentre la nostra iniciativa permetia aprovar el Pla de Rescat Social i el Pla Local d’Habitatge, és a dir, allò que sí afecta les persones, els seus drets i la seva qualitat de vida, d’altres intentaven desviar l’atenció cap a estèrils debats sobre consultes no convocades com PP i C’s, o com ERC, PP i Veïns, que intentaven crear dubtes —evidentment sense cap prova— sobre la netedat de l’acció del govern en relació amb l’avançament del sou a un funcionari municipal, mitjançant el forçat i inútil intent de reprovació de l’actuació de l’alcalde quan ja s’havien corregit els defectes formals.

Al PSC aquestes gesticulacions histriòniques i intranscendents no ens fan perdre ni un moment ni ens desvien dels nostres objectius fonamentals: garantir els drets bàsics per a tothom, fer de Sant Feliu un espai d’oportunitats on desenvolupar els projectes vitals de les persones que la conformen i mantenir la ciutat neta i endreçada.

Un Pla de Rescat Social i un Pla d’Habitatge, fets amb les persones i per a les persones que suposen, com es diu ara, un full de ruta que atengui les cinc dimensions fonamentals dels drets bàsics de la ciutadania: alimentació, habitatge, educació, treball i autonomia personal, i amb les quals  promovem la igualtat d’oportunitats de les persones al llarg de totes les etapes de la seva vida si ho necessiten. Ja sigui a la infància, amb escoles bressol o el servei de menjador, mitjançant la tarifació social segons el nivell de renda amb un topall màxim de 195 € (que el PDeCAT, antiga Convergència, volia augmentar a 220 €), ajudes al lleure, llibres escolars, beques menjador, sortides escolars; en el cas d’infants amb discapacitats, amb monitors per garantir el lleure de l’infant. A la joventut, amb espais de lleure, com ara el nou Casal de Joves, el carnet jove, la formació i ocupació o l’habitatge assequible. O a la maduresa de les persones, garantint al màxim la seva autonomia personal i dignitat, ja sigui ajudant-les a adequar els seus habitatges perquè hi puguin seguir vivint el màxim de temps (ascensors, plats de dutxa, etc), o generant una oferta de pisos adaptats i amb serveis comunitaris per quan això no sigui possible, com sempre ha defensat el PSC; o mitjançant el Servei d’Atenció Domiciliària o la teleassistència (gratuïtes per a tothom que cobri menys de 1.000 €), o el manteniment del carnet blau i les seves prestacions.

Tot això sense oblidar les situacions socioeconòmiques personals o familiars que necessiten suport, fins que no es recuperen, pel que fa a l’habitatge de lloguer social, el pagament d’aigua i llum, i la possibilitat de formació i ocupació per a aturats de llarga durada.

Això és el que fem: que tothom tingui les mateixes oportunitats sigui quin sigui el seu nivell econòmic i pugui exercir amb plenitud els seus drets lliurement.

www.santfeliu.cat/grupsmunicipals/psc

Oriol Bossa i Pradas
Portaveu del Grup Municipal d’ERC

Tristesa

El ple municipal de juny va decidir que el procediment i la gestió feta en el cas que podem anomenar de la bestreta no és reprovable. És a dir, que atorgar a un treballador de l’Ajuntament una bestreta que superava en quatre tant la quantitat, com el termini de devolució fixats pel Conveni col·lectiu, que aquest atorgament no passés pel Consell Social, com és preceptiu, que no atendre l’informe de requeriment de la interventora, i que afegir inseguretat jurídica al consistori, no és reprovable.

No és reprovable, amb els vots en contra del govern, com és lògic, però sobretot no és reprovable per l’abstenció de C’s.

Si alguna cosa ens va sorprendre de les argumentacions, i justificacions del govern en el ple de juny, va ser dir que l’actuació d’ERC en aquest cas els produïa tristesa.

Per tristesa la nostra. Tristesa ens provoca que ningú del govern respongués una de les preguntes clau de tot aquest assumpte. Per què de les tres bestretes que aprova la Junta de Govern Local el 17 de maig dues passen pel Consell Social perquè doni el vistiplau (com és preceptiu), i una, la que ens ocupa i la manifestament il·legal, no?

Tristesa ens provoca que costi tant assumir que t’has equivocat, i que costi tant demanar disculpes, a l’oposició, a la ciutadania i, en cas, als treballadors i treballadores de l’Ajuntament, seria un detall que demostraria una dosi significativa d’humanitat.

Si algun sentiment em provoca la feina que ha fet el Grup Municipal d’Esquerra en tot aquest assumpte és el d’orgull. L’orgull de la feina ben feta. Tothom, amb un mínim de sentit comú, pot entendre que en cap cas ERC podíem mirar cap a una altra banda. No podem mirar cap a una altra banda perquè seria fallar als més de dos mil sis-cents santfeliuencs i santfeliuenques que ens van votar per fer precisament el que estem fent, i perquè totes les persones que ens han animat a anar fins al fons no ens ho perdonarien mai, i perquè ras i curt és la nostra obligació actuar com estem actuant.

www.santfeliu.cat/grupsmunicipals/erc

Raúl Alba Molina
Portaveu del Grup Municipal de C’s

Escándalos y vergüenzas “molt de Sant Feliu”

Sin actitud ni aptitud. Los agravios de ICV siguen, corregidos y aumentados, con el apoyo mal disimulado del separatismo local.

Atacan a las clases medias y a los mayores subiendo de forma injustificable las entradas a la piscina del Escorxador. Si redujeran los gastos innecesarios del gobierno municipal se podría ser solidario con los menos favorecidos sin que pagáramos “el pato” los de siempre.

Seis años sin plan de la vivienda. Muchos han tenido que marchar por no poder pagar un alquiler asequible de promoción pública. Ahora llega tarde y mal: ¡es tan insuficiente el número de pisos previstos! (¡y tardarán todavía tanto!). La concejala de Urbanismo sigue perdiendo el tiempo: ¿a qué están esperando? ¿a la señora Colau?

¡Eso sí, mientras tanto han generado un conflicto gravísimo en Mas Lluí! No quisieron dialogar con los vecinos que pedían participación “de debò” y “derecho a decidir” sobre los equipamientos del barrio... para finalmente huir con el rabo entre las piernas (se decidirá después de las municipales). Y es que cuando se planta cara... ¡sí se puede!

Mientras tanto ellos siguen premiando a sus “favoritos”: ¿alguien podría explicar por qué la plaza Francesc Macià debe seguir abierta por las noches “por orden gubernativa” mientras que la nueva plaza Lluís Companys se cerrará?

¿Por qué el nuevo edificio “de lujo” (promotor privado, por supuesto) que se hará al lado de esa plaza tendrá acceso a la zona verde mientras que las casas de Lluís G. Rius no pueden salir a la plaza de la Salut? ¿no es el mismo planeamiento urbanístico? ¿no somos todos los vecinos y barrios iguales?

Si sufre algún accidente por el mal estado de la vía pública ¡no se le ocurra reclamar! Después de marearle le despacharán con cualquier argumento inverosímil. ¡Sé de lo que hablo! Así, los escalones que dan acceso al centro Falguera en la plaza Rafael Alberti “no representan riesgo...” Esa fue la respuesta cuando caí debido a sus cantos metálicos, muy resbaladizos cuando se mojan. Espero, que ninguno de nuestros mayores sufra el mismo percance...

¿O qué decir si le “toca” un local de ocio “desmadrado” cerca de su vivienda? Los vecinos de Francesc Macià, Falguera o Joan Maragall le podrán explicar... Ni el Síndic de Greuges le podrá ayudar...

Cuando C’s denunció contrataciones irregulares el separatismo local no nos apoyó. Incluso se niegan a denunciar aquello que saben. Prefieren atacar a sus antiguos “socios” para lavar su absentismo en la oposición. Si es tan grave... que pidan la dimisión del alcalde... No se atreverán.

www.santfeliu.cat/grupsmunicipals/cs

Rosa Maria Martí Jodar
Portaveu del Grup Municipal de PDEcat

Que la ciutadania triï a qui l’ha de defensar

Quan un partit governa ho fa sota la confiança que ha rebut un mandat popular per fer efectiu el programa amb el qual es presentava a les eleccions. Però això no significa que no existeixin qüestions que no hagin de ser consultades a la ciutadania. Una majoria no és un xec en blanc per fer i desfer. Malauradament, de vegades, a Sant Feliu sembla que l’equip de govern municipal (ICV-EUiA i PSC) no sigui prou conscient que existeixen qüestions que exigeixen un consens que va més enllà de les decisions que pugui prendre un grup de regidors.

L’exemple més recent i palpable el trobem en el nomenament de la persona que ocuparà la Sindicatura de Greuges del nostre Ajuntament. No dubtem que la persona escollida pugui estar a l’altura de les circumstàncies, però no podem deixar de lamentar el procés que s’ha seguit per a la seva tria.

En primer lloc perquè no tenim constància que, com està establert, hagin estat consultades les entitats i associacions de la ciutat per donar el seu parer. I en segon terme, perquè ens hauria agradat, i així ho hem demanat a través d’una moció, que es realitzés una consulta popular per tal de triar el síndic o la síndica. Estem convençuts que hauria estat la decisió més lògica.

No és raonable que siguin els mateixos ciutadans i ciutadanes els qui decideixin quina ha de ser la persona que ha de representar els seus interessos? Al cap i a la fi aquest és el paper de la sindicatura: representar la ciutadania davant de l’administració. Podem veritablement garantir els seus drets si la figura que els defensa ha estat triada per les persones que governen la mateixa administració? Definitivament no sembla el sistema més lògic.

Si veritablement volem que les persones que viuen al nostre municipi tinguin plena confiança en les seves institucions el primer que hem de saber fer és oferir totes les garanties que el seu ajuntament treballa de manera escrupolosa pels seus interessos. Ja ho va dir Juli Cèsar: “la dona del cèsar no només ha de ser honrada, sinó que a més ho ha de semblar”.

De la mateixa manera l’administració ha de posar-se una passa per davant dels interessos de les persones per les qual vetlla i ho ha de fer, no només amb honestedat, sinó a més amb tota la transparència que sigui possible.

www.santfeliu.cat/grupsmunicipals/pdecat

Silvestre Gilaberte Herranz
Portaveu del Grup Municipal de Veïns per Sant Feliu

Campañas de civismo para mejorar la imagen y la realidad de nuestra ciudad

A propuesta del grupo de Veïns, el pleno municipal aprobó por unanimidad la realización de cinco campañas de civismo con el objetivo de mejorar el estado general de nuestra ciudad. Que el pleno municipal debata y apruebe es el primer cambio significativo en la estrategia de las campañas. Pero lo manifestado por la mayoría de los grupos municipales es que han de cambiarse las formas y los métodos de actuación de las campañas institucionales tradicionales.

Las campañas han de ser concebidas desde el compromiso político de los 21 concejales asumiendo las críticas y propuestas vecinales; han de tener la más amplia proyección de participación, cooperación y colaboración ciudadana; han de estar dirigidas a la totalidad de la población en los temas generales, y han de ser específicas a los comportamientos incívicos e insolidarios.

Para que las campañas sean eficaces, el primero en cumplir con sus obligaciones ha de ser el Ayuntamiento, y a partir de esta implicación ha de ser exigente con el comportamiento ejemplar de los ciudadanos/as. Es imprescindible la participación activa de la comunidad educativa y la programación de acciones en los centros escolares. Es imprescindible el apoyo y participación de asociaciones y entidades. Hay que plantear la actuación del voluntariado social preocupado y con disposición de participar en objetivos rigurosos de mejorar nuestra ciudad.

La definición, contenidos y actividades está aún en proceso de discusión y concreción entre los diferentes portavoces municipales. Por las conversaciones mantenidas existe consenso  de iniciar la campaña sobre la tenencia responsable de perros en el mes de septiembre y para primeros de año 2018 la limpieza viaria y la recogida de residuos. El resto de campañas habrá lugar para ir solapándolas en el tiempo en el concepto de paraguas de potenciación de cada una a las restantes.

Está pendiente la coordinación, la actuación y los recursos necesarios de los distintos departamentos del Ayuntamiento: la responsabilidad concreta de la coordinación, la existencia y actuaciones de agentes cívicos, actuaciones desde la Policía Local, actuaciones y organización de actos desde participación ciudadana, el diseño y ejecución de información y comunicación…

Nuestra experiencia nos dice que nuestra administración ralentiza hasta las actuaciones más sencillas y simples, seremos exigentes en la puesta en marcha, así como en garantizar los procedimientos participativos en la definición, en la gestión y en la evaluación.

www.santfeliu.cat/grupsmunicipals/ccveins

Elisabet Ortega Robles
Portaveu del Grup Municipal del PP

No a la ampliación de usos de las naves de Joaquim Monmany

El pasado pleno de junio se aprobó la ampliación de usos de las naves de la calle Joaquim Monmany para que sea posible abrir un centro de culto. El Partido Popular fue el único que se opuso a esta propuesta por diferentes motivos.

Primero, por falta de proyecto de ciudad. Sant Feliu es una ciudad con un pasado industrial que debería recuperarse y esto pasa por tener naves industriales que puedan dar servicio a todo tipo de negocios. Las naves industriales de Joaquim Monmany son perfectas para abrir negocios que necesiten locales amplios y a la vez estar en el núcleo urbano para poder ofrecer sus productos de manera directa sin tener que tener tienda y almacén separados. Ahora disponemos de una nave menos en Sant Feliu para abrir un negocio y son pocas las que reúnen las características antes mencionadas.

Segundo, por agravio comparativo. Hace años en plena crisis muchas empresas quebraron y ante esa situación la mayoría de propietarios tuvieron que poner en venta sus naves. En ese momento pocas empresas se aventuraban a comprar naves industriales y las pocas ofertas de compra que llegaban eran interesados en abrir locales de ocio. En ese momento la respuesta del Ayuntamiento fue negativa con la excusa que se necesitaba el permiso de la Generalitat para ampliación de usos y que esa opción no la contemplaban ya que mezclar usos en zonas industriales desprestigiaba la calidad de nuestros polígonos. Comprobar ahora que este proceso sí es viable nos demuestra que cuando hay voluntad política todo se puede. Esto nos parece un trato discriminatorio para todos aquellos que se arruinaron hace años y se quedaron con naves cerradas imposibles de vender.

La comunidad musulmana tiene todo el derecho de tener un centro de culto y nunca ha sido ese el debate, pero creemos firmemente que una nave industrial no es la mejor ubicación para ellos.

www.santfeliu.cat/grupsmunicipals/pp