maig 2017 | Sant Feliu de Llobregat

|

|

L'entrevista

La Teresa Rovira parla fluixet, i constantment pateix per si les seves respostes són prou bones. Es nota que és d’aquelles persones a qui els agrada fer les coses molt ben fetes, tenint cura dels petits detalls i deixant poc marge a la improvisació. Probablement arrossega la manera de fer de quan treballava a l’Ajuntament de Sant Feliu, on durant 49 anys va exercir d’administrativa a Secretaria, una àrea clau en l’activitat municipal. L’estiu passat es va jubilar i encara ara, aquesta santfeliuenca que ha viscut l’evolució de l’administració local des de la dictadura fins avui, s’emociona en trepitjar l’Ajuntament i, sobretot, en recordar el comiat que els companys i companyes li van fer el dia que plegava.

La seva relació amb l’Ajuntament ve de lluny. Hi va viure molts anys, no?

La meva família va anar-hi a viure quan jo era petita, ja que la meva mare feia de telefonista i portera de l’Ajuntament. Tinc molts bons records d’aquella època, recordo haver jugat molt amb els meus germans i els meus cosins al vestíbul de la Casa de la Vila. Fins i tot, vam trencar algun vidre jugant a pilota. Hi vaig viure fins que em vaig casar, tot i que després vaig continuar residint a Sant Feliu, on sempre he estat.

Quan va començar a treballar a l’Ajuntament?

Als 16 anys, aleshores hi vivia i hi treballava. Recordo el primer dia que em van posar a fer unes fitxes dels acords que es prenien als diferents òrgans que en aquell moment hi havia a l’Ajuntament (Comisión Permanente, Pleno...), i també a fer llibres de registre escrits a mà de l’antic escorxador, de Tresoreria... Recordo també com havia d’escriure a màquina un munt d’actes i certificats fent servir paper carbó i paper de ceba per tal de poder tenir còpies, i com havíem d’utilitzar el Tipp-Ex contínuament.

 

 

 

 

 

 

 

Què ha suposat per a vostè treballar per l’Ajuntament de la seva ciutat?

Ha estat una gran satisfacció haver pogut treballar per a la ciutat que més estimo, i un orgull haver pogut dedicar la meva vida professional al servei de la ciutat durant més de 49 anys. El meu lloc de treball sempre ha estat vinculat a la Secretaria Municipal. Assistia a les reunions de diferents òrgans col·legiats i prenia nota amb taquigrafia. Als inicis, les persones que treballaven a l’Ajuntament fèiem una mica de tot, els àmbits no estaven tan especialitzats com ara. Jo per exemple havia tramitat expedients d’activitats, obres, serveis socials, etc.

Després de tants anys a l’administració, com valora la feina de l’empleat públic?

Crec que és molt important la figura de l’empleat públic que està al servei de la ciutadania. És necessari que persones amb total independència vetllin perquè la prestació dels serveis públics es faci amb totes les garanties d’integritat, igualtat, ètica i transparència. En la meva vida professional sempre he tingut com a valor inqüestionable que havia de tractar totes les persones de la mateixa manera, posant tota la meva voluntat en la prestació del millor servei i de l’atenció més correcta a la ciutadania i als membres de la corporació. De vegades et trobes amb gent alterada, però jo he intentat sempre saber estar en el meu lloc i no reaccionar a les seves provocacions.

 

Va ser la primera treballadora a  disposar d’un ordinador a l’Ajuntament. Com va viure la introducció a la informàtica?

És cert, l’any 1983 em van posar un ordinador per poder passar les actes del Ple i de la Comissió de Govern, i ho vaig viure amb molta il·lusió i també amb molta sorpresa. Per fi ja no havia d’utilitzar el Tipp-Ex! Per a mi va ser tota una revolució poder passar del paper carbó a un aparell que em permetia fer tantes còpies com volgués dels documents, i amb el qual podia recuperar en un moment la informació que quedava emmagatzemada dins el sistema. A més, l’ordinador va significar deixar de fer els llibres oficials d’actes i decrets a mà, fet que va significar un gran avenç tant en eficiència com en la qualitat d’aquests llibres.

Constantment ha hagut d’adaptar-se a canvis en la feina, sobretot tecnològics però també de processos, tràmits... Ha estat fàcil adaptar-se?

Sempre he tingut molt clar que m’havia d’adaptar contínuament als canvis, tant normatius com de procediments que s’anaven fent al llarg del temps. És cert que tot canvi implica un temps d’adaptació, però amb formació constant i determinació per fer la feina el millor possible, m’he anat adaptant. A més, he tingut la sort de comptar amb un equip de companys i companyes, grans persones i grans professionals, que m’han facilitat enormement l’adaptació.

S’ha sentit desbordada per la feina alguna vegada?

Com a totes les professions, sempre hi ha moments de molta més feina, per exemple, en eleccions, canvis de govern, o davant imprevistos... Els objectius i les tasques a realitzar, però, sempre venien marcades pel compliment normatiu i per les directrius que emanaven de cada equip govern. No obstant això, l’experiència m’ha ajudat a saber discernir què és urgent i saber prioritzar entre les tasques a realitzar. I en això haig d’agrair molt l’aprenentatge que va suposar per a mi poder treballar tan a prop de la figura del secretari, molt especialment de Josep M. Rosés, Carmen Alonso i Agustín Recio, que em van traslladar la importància de la funció pública. També el primer regidor amb qui vaig treballar, Jaume Bosch, va ser molt important perquè vaig aprendre molt d’ell i va ser un referent per a mi.

És cert que moltes vegades plegava de treballar a altes hores de la nit i tancava l’Ajuntament?

Sí, molt sovint tancava l’Ajuntament, i el meu marit m’esperava a la porta per acompanyar-me a casa. Però per a mi no ha estat un sacrifici, sinó al contrari, la meva obsessió era deixar la feina ben feta i tot preparat per al dia següent. Recordo sobretot els primers anys dels ajuntaments democràtics que tot estava per fer i les sessions de la Comissió de Govern eren interminables.

 

 

 

Ha treballat amb tots els alcaldes de la ciutat: Baltasar, Merino, Vázquez, Borrell i San José. Han estat etapes molt diferents, o la feina continua igual al marge de qui ocupi l’alcaldia?

Tots i cadascun dels membres de la corporació al llarg d’aquests anys, amb els diferents alcaldes al capdavant, sempre han tingut un tracte i un respecte davant la meva feina exquisits. Com he dit abans, la feina dels empleats públics ha de ser independent de l’equip de govern que hi hagi en aquell moment i, per tant, jo he treballat de la mateixa manera i amb la mateixa dedicació amb els diferents equips de govern que s’han format en el decurs de la meva vida professional. Tot i això, és cert que han estat etapes molt diferents, perquè les necessitats de la ciutat també eren diferents i perquè als inicis dels ajuntaments democràtics tothom havíem d’aprendre, fins i tot els polítics, i hi havia una manca de recursos i mitjans. A més, ni tan sols estaven totalment consolidades les institucions de govern.

Com va viure l’entrada a la democràcia?

Recordo perfectament el canvi generacional que va suposar per a mi, una jove de 27 anys, quan es va constituir el primer ajuntament democràtic, i un grup de joves polítics, amb un estil i indumentària moderna, van entrar a l’Ajuntament amb moltíssima il·lusió per millorar la ciutat, i com es va escollir per primera vegada l’alcalde, Francesc Baltasar, d’entre tots els membres de la corporació.

Una altra situació política de canvi ha estat aquest mandat, amb l’entrada de 8 equips municipals a l’Ajuntament, no?

Que hagin entrat 8 grups municipals a l’Ajuntament implica un major consens polític i a la vegada un volum més important de feina quant a recollir cadascuna de les intervencions, tramitar les diferents mocions que es presenten, òrgans col·legiats, etcètera, però també és veritat que les noves tecnologies ens han ajudat moltíssim, ja que actualment no enviem la documentació de les diferents sessions en paper, sinó que els regidors i regidores es poden connectar en un espai per poder consultar en línia tota la documentació abans de la sessió.

Es va jubilar el 2016 després de 49 anys a l’Ajuntament. Quins moments l’han marcat més en aquest temps?

En tots aquests anys he viscut moments inoblidables, sobretot vinculats a la meva relació amb els companys i companyes de l’Ajuntament, i amb els membres de la corporació. Són molts anys treballant colze a colze, en els que hem pogut viure plegats tant moments de celebracions com d’altres més tristos d’acomiadaments... i també moments de celebració com a ciutadana de Sant Feliu, com per exemple quan es va adquirir el Palau Falguera, els avenços i les campanyes per aconseguir el soterrament de la via fèrria, la inauguració de la Biblioteca, de parcs i jardins, de la Torre del Roser...

 

 

“Recordo que en els primers anys dels ajuntaments democràtics tot estava per fer”