Club Rítmica Santfeliu

El Club Rítmica Santfeliu neix al maig de 2002 promogut per mares, pares i entrenadores que volien fer arribar aquest esport a tots els nens i nenes de Sant Feliu.

Aquest club té com a objectius principals educar les gimnastes en els valors fonamentals de la pràctica d’aquest esport, fomentar-lo a tots els nivells i iniciar a les nenes en la rítmica, oferint aquest esport com a activitat extraescolar en diferents escoles de Sant Feliu. Més de 130 gimnastes practiquen aquest esport en diferents nivells de formació i competició (iniciació, escolars, federat i absolut).

L’esdeveniment organitzat pel club amb més repercussió a nivell nacional és el Trofeu de les Roses que es celebra cada any al mes de febrer.

Associació Esportiva Fondistes de Sant Feliu de Llobregat

El Club Fondistes Sant Feliu es va crear l’any 2011. Érem un grup d’amics que sortíem a córrer per Sant Feliu i Collserola, a poc a poc vam anar fent un petit grup i cada vegada érem més els que ens trobàvem sovint corrent. Tots fèiem curses per tot arreu, i vam pensar d’anar-hi junts sota el nom de Sant Feliu (Fondistes Sant Feliu) i amb una samarreta pròpia que ens identifiqués. A partir d’aquí va néixer oficialment el club, amb el nom d’Associació Esportiva Fondistes Sant Feliu.

Al principi érem 7 i actualment som més de 70 socis, tots amateurs i de tots els nivells. Com a objectius, fem un parell de trobades anuals coincidint amb les Festes de Primavera i la Festa de Tardor, i alguna sortida nocturna. No pretenem res en especial i no busquem cap fita, només mirem de córrer, compartir les nostres experiències i passar-ho bé.

Hi ha diferents grups d’entrenament durant els dies de la setmana per tal que tothom que surti a entrenar ho faci amb algú altre. Uns surten dimarts i dijous i altres dilluns, dimecres i divendres. I normalment tots els diumenges a les 8 del matí ens trobem a dalt de tot del parc Europa, a la zona del llac, per fer una sortida conjunta.

També fem servir les instal·lacions esportives de Les Grases, ja que a l’hivern, al fer-se fosc molt aviat hem d’anar per polígons i carreteres amb poca llum. També allà preparem entrenaments de més qualitat. A l’estiu és diferent, gaudim més de la muntanya.